Johnson ofereix als ciutadans de Hong Kong un camí cap a la nacionalitat britànica
Londres obre la porta a 2,8 milions de persones de l'excolònia si Pequín hi elimina l'autonomia
LondresEl govern de Boris Johnson ha obert la porta a la ciutadania britànica a prop de tres milions de ciutadans de Hong Kong si la Xina acaba imposant la nova llei de seguretat que va aprovar de manera preliminar la setmana passada, i que tant els activistes per la plena democràcia a l'excolònia britànica com l'executiu de Londres i altres governs occidentals sostenen que pot significar la fi de l'autonomia del territori. Això constituiria una violació del tractat internacional de traspàs de sobirania signat entre Londres i Pequín el 1997, i que es resumia en el lema "un país, dos sistemes".
En un article publicat a The Times aquest dimecres, el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha advertit la Xina que oferirà als residents de Hong Kong una "alternativa" arran de la "dràstica erosió de l'autonomia" que suposaria l'hipotètic estatus legal de Hong Kong sotmès a la nova llei. Així, després d'un període de sis mesos d'estada al país, els ciutadans de l'excolònia podrien aconseguir la nacionalitat britànica, cosa que implicaria el "més gran canvi" en la història del sistema de visats del Regne Unit, també ha avisat Johnson als britànics.
El Parlament xinès va aprovar dijous passat una resolució perquè el seu comitè permanent faci els ajustos necessaris de la llei de seguretat nacional per poder-la imposar a Hong Kong. És molt probable que l'actual projecte legislatiu s'aprovi definitivament a l'agost. L'objectiu de la reforma és prevenir, aturar i castigar la secessió, la subversió del poder de l'estat, el terrorisme i la interferència exterior.
La líder de Hong Kong, Carrie Lam, ha informat aquest dimarts al vespre, després d'un viatge d'un dia a Pequín, que el règim de Ji Xingping està decidit a tirar endavant la reforma. I aquest dimecres el portaveu del ministre d'Afers Estrangers xinès, Zhao Lijian, ha demanat des de Pequín que Londres "abandoni la seva mentalitat colonial i reconegui el fet que Hong Kong va tornar a la Xina". Alhora, ha exigit al govern Johnson que deixi d'interferir en els afers interns de Hong Kong perquè podria ser "contraproduent".
Mig segle de marge
En principi, i d'acord amb el tractat internacional de retorn de la sobirania del 1997, les condicions legals del territori no es podrien alterar durant un període de cinquanta anys. Però si la Xina opta per avançar els canvis, el premier Johnson assegura a l'article que milloraria de manera efectiva la condició dels passaports de nacionalitat britànica per a ciutadans residents a l’estranger, que 350.000 residents a Hong Kong ja tenen i que podrien demanar fins a 2,5 milions de persones més.
Amb aquesta modificació se'ls permetria sol·licitar el dret a immigrar al Regne Unit per a una estada superior a la legalment permesa actualment, de sis mesos, i, finalment, si s'obtingués un permís de treball, per adquirir la plena nacionalitat. La mesura afectaria gairebé la meitat de la població de Hong Kong, que actualment és de 6,5 milions de persones.
Johnson també es fa ressò al text de The Times de la por de molts hongkonguesos "que temen que la seva forma de vida, que la Xina es va comprometre a mantenir, està en perill". I afegeix: "Si la Xina procedeix a justificar les seves pors, el Regne Unit no podria, en bona consciència, arronsar-se d'espatlles i abandonar-los: farem honor a les nostres obligacions i els oferirem una alternativa".
La intervenció del primer ministre ha tingut lloc hores després que el ministre d'Afers Estrangers britànic, Dominic Raab, digués dimarts als diputats que el seu govern miraria de proporcionar un "camí cap a la ciutadania" als titulars del passaport britànic a l'estranger. Raab també va assegurar als Comuns que la proposta de llei de seguretat nacional per a Hong Kong seria una "clara violació" de les obligacions internacionals de la Xina.
La tensió per Hong Kong amb la Xina arriba, a més, en plena degradació de les relacions entre Pequín i el món occidental, sobretot Washington, arran de l'esclat de la pandèmia de covid-19.
Canvi de rumb
Amb el nou moviment de Johnson, Londres trenca així una política d'acostament a Pequín potenciada decisivament pel govern conservador de David Cameron, rere la qual hi havia un gran interès per aconseguir inversions de la Xina al Regne Unit: el que llavors es va conèixer com la doctrina Osborne, batejada amb el nom de l'aleshores ministre del Tresor, George Osborne.
La visita d'estat del president xinès Xi Jinping al Regne Unit l'octubre del 2015 va ser el cant del cigne de les relacions sinobritàniques, ara amenaçades per la participació de Huawei en la construcció de la xarxa de 5G del país i per la situació a Hong Kong. La publicació de la carta de Johnson té lloc la vigília del 31è aniversari de la matança de Tiananmen, que per primer cop, amb l'excusa del covid-19, s'ha prohibit de commemorar a Hong Kong. Una prova més de la voluntat de Pequín de tallar de soca-rel qualsevol reivindicació democràtica.
