Internacional 10/02/2018

Israel i l’Iran es fan la guerra a Síria

Les defenses antiaèries sirianes abaten un caça F-16 israelià que havia bombardejat instal·lacions iranianes

Ethel Bonet
4 min
Soldats israelians prenen posicions a la frontera entre Israel i Síria aquest dissabte

BeirutEls sistemes de defensa antiaèria de Síria van abatre aquest dissabte un caça israelià F-16 que participava en una missió de represàlia. Tots dos pilots van poder saltar de l’aparell i van ser rescatats al nord d’Israel i evacuats a un hospital de Haifa, segons va informar un portaveu militar de Tel Aviv. És la primera vegada des que Israel va començar a fer servir aquests avions de combat a la guerra del Líban (1982) que perd un d’aquests aparells abatut per foc enemic.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’incident es va produir després que les forces armades israelianes van interceptar un dron iranià que hauria penetrat en el seu territori des de Síria. Immediatament, les forces aèries van atacar la zona de Palmira, des d’on suposadament s’havia enlairat el dron. Van bombardejar almenys 12 objectius iranians, incloses “tres bateries de defensa aèria i el lloc de llançament del dron”, la base militar de Tiyas, a prop de Palmira”, segons destacava el comunicat militar.

Síria va respondre l’atac israelià amb foc antiaeri, i un dels míssils va impactar contra un dels F-16 que sobrevolava territori sirià i el va fer caure sobre el kibutz Harduf, a la vall de Jezreel (Galilea). Un dels pilots està en estat greu però estable, i l’altre es recupera.

Segons la versió siriana, els seus sistemes de defensa van “impactar diversos míssils i un avió que havia estat atacant el sud de Damasc, l’oest i els afores de Homs”, va precisar un funcionari sirià al diari libanès Al Nashra. La mateixa font va reconèixer que diversos soldats sirians també van ser ferits.

La televisió libanesa Al Mayadin, afiliada a la milícia xiïta Hezbol·lah, va assegurar que els sirians havien aconseguit interceptar el 70% de les dotzenes de míssils disparats pels caces israelians en la represàlia.

Nou focus de tensió

L’episodi pot obrir un nou focus de tensió a Síria, perquè es tracta de l’incident més greu entre els dos països des que el 2011 va començar la revolta contra Baixar al-Assad. Tel Aviv havia fet diverses incursions en territori sirià des del 2013, principalment contra el seu arxienemic libanès Hezbol·lah, aliat clau del règim sirià, però és el primer cop que reconeix obertament haver fet un atac “a gran escala”.

Però l’incident no significa que l’Iran vulgui una guerra amb Israel. Tel Aviv tem que Teheran vulgui convertir Síria en una base des de la qual atacar-lo. Precisament el primer ministre Benjamin Netanyahu havia advertit fa dos dies en una visita als alts del Golan, el territori sirià sota ocupació israeliana: “Estem preparats per fer front a qualsevol situació; no recomano a ningú que ens posi a prova”.

Israel ha vist com en els últims mesos els seus enemics declarats, l’Iran i Hezbol·lah, aliats de Baixar al-Assad, han consolidat les seves posicions a Síria amb els avenços del règim en la seva guerra contra els rebels. Israel creu que la milícia libanesa té entre 100.000 i 150.000 coets, la majoria de curt abast, avions d’atac no tripulats, sistemes de defensa antiaèria, vehicles blindats de transport de tropes i fins i tot tancs. També creuen que poden tenir míssils Yakhont terra-mar, que poden amenaçar la seva armada.

Des de fa uns mesos, les forces israelianes estan en alerta per l’augment d’efectius iranians a prop dels alts del Golan. El desplegament de soldats iranians a l’altre costat de la frontera nord d’Israel forma part de l’acord tripartit entre Teheran, Ankara i Moscou per establir les anomenades zones de desescalada a Síria. Tel Aviv assegura que Teheran té sota el seu comandament a Síria 3.000 membres de la Guàrdia Revolucionària, a més de 9.000 combatents de Hezbol·lah, més de 10.000 combatents xiïtes de diversos països i uns 60.000 combatents sirians de les milícies pro règim.

De fet, aquesta mateixa setmana el think tank Crisis Group havia alertat d’una possible escalada a la frontera que compareixen Síria, el Líban i Israel davant l’augment d’activitats militars de l’Iran a prop de territori israelià.

Mentre que el govern israelià va considerar la incursió amb el dron iranià i la resposta militar siriana una “greu i irregular violació de la sobirania israeliana”, Damasc i els seus aliats -Teheran i Hezbol·lah- ho van celebrar com “una victòria” contra “l’enemic sionista”. El Consell Suprem de Seguretat Nacional de l’Iran va dir en un comunicat que la resposta siriana havia sigut “un advertiment clar per a l’estat sionista”. “L’era dels atacs israelians sobre Síria s’ha acabat. Hi haurà una resposta implacable a qualsevol nova agressió”, va advertir.

En la mateixa línia es va expressar Hezbol·lahà. “És l’inici d’una nova fase estratègica, que limitarà les violacions israelianes tant de l’espai aeri com del territori sirià -va declarar la milícia xiïta libanesa-. El desenvolupament dels esdeveniments actuals significa que les equacions antigues han desaparegut. La resposta siriana ha marcat un gran canvi en l’equilibri de poder a favor de Síria i de l’eix de la resistència. Els israelians s’han d’adonar que ja no tenen superioritat a l’aire ni a terra”, va proclamar el Partit de Déu.

Mur a la frontera amb el Líban

La tensió també creix a la frontera entre Israel i el Líban pels plans israelians de construir un mur a l’anomenada blue line, la línia establerta per l’ONU després de la retirada israeliana del sud del Líban l’any 2000. Alhora s’ha començat a explorar l’explotació de gas i petroli libanès en alta mar en una zona ubicada en aigües en disputa.

El nou mur es va començar a construir aquest mateix dijous a Ras Naqura, l’últim punt de la blue line, a prop de la costa sud del Líban. En declaracions a l’ARA, el portaveu de la Força Provisional de l’ONU per al Líban (UNIFIL) va confirmar que Israel està dragant en una “zona delicada” per erigir un mur de separació amb el Líban. Aquests treballs coincideixen amb la signatura d’un contracte d’explotació d’hidrocarburs a alta mar entre el govern libanès i tres empreses estrangeres -la francesa Total, la italiana ENI i la russa Novatek-, que començaran a extreure gas i petroli el 2019 al Bloc 4 i el Bloc 9, al límit de les aigües territorials israelianes.

stats