Israel intensifica els bombardejos malgrat les crítiques dels Estats Units

Barcelona"Israel té dret a defensar-se. Però també hem de tenir en compte que massa civils palestins, persones innocents, han perdut la vida, i és imperatiu que Israel s'esforci més per protegir els civils innocents", va afirmar la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, dissabte a Dubai, on assistia a la cimera del clima. I va afegir: “La magnitud del patiment dels civils i les imatges i vídeos procedents de Gaza són devastadors”. El secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, també ha elevat el to les darreres hores contra l'ofensiva israeliana i ha recordat que la protecció de la vida dels civils palestins és una “responsabilitat moral i un mandat estratègic”.

Les divergències dels Estats Units amb l'estratègia d'Israel d'arrasar la franja de Gaza per eliminar Hamàs són cada vegada més evidents des que es va acabar la treva, divendres. I no es tracta de res fútil, tenint en compte que els EUA són el principal aliat d'Israel i qui li proporciona armes per al conflicte. Amb tot, l'exèrcit israelià ha intensificat els bombardejos a la Franja les últimes hores.

Fonts del ministeri de Sanitat de Gaza, controlat per Hamàs, calculaven aquest diumenge que més de 700 persones havien perdut la vida les últimes 24 hores. La xifra total de víctimes mortals des del 7 d'octubre, quan va començar la guerra, ja supera les 15.200 i hi ha més de 40.000 ferits.

Les forces israelianes ja no només ataquen el nord de la Franja -aquest diumenge han bombardejat una zona residencial del camp de refugiats de Jabalia-, sinó també el sud, on gairebé la totalitat de la població s'ha desplaçat i es troba en una ratera. Per exemple, l'exèrcit israelià ha bombardejat la ciutat de Khan Yunis i ha ordenat l'evacuació de diversos dels seus barris. Aquest diumenge, un equip d'Unicef ha visitat l'Hospital Nassar de la ciutat i descrivia una situació dantesca. “On sigui que vagis, hi ha nens amb cremades de tercer grau, ferides de metralla, lesions cerebrals i ossos trencats”, detallava el seu portaveu, James Elder, a Al Jazeera.

A més, el conflicte s'estén cada vegada més fora de les fronteres d'Israel i Palestina. Dissabte milers de combatents reclutats pel moviment proiranià dels houtis van desfilar per la ciutat iemenita de Sanà, disposats a lluitar al costat de Hamàs. I aquest diumenge un destructor nord-americà i uns quants vaixells comercials han estat atacats al mar Roig amb drons provinents de zones controlades pels rebels iemenites. Els atacs s'han pogut avortar i no han anat a més, però suposen una escalada important en el conflicte. On pot portar tot això?

El que no hi ha dubte és que els EUA i Israel tenen idees completament oposades sobre com s'han de fer les coses. I això va quedar palès dissabte. La vicepresidenta Harris va declarar que l'Autoritat Nacional Palestina, que actualment té el poder a Cisjordània, ha d'assumir també el govern de la franja de Gaza quan s'acabi la guerra. "Volem veure una Gaza i Cisjordània unificades sota l'Autoritat Nacional Palestina, i les veus i les aspiracions palestines han de ser al centre d'aquest treball", van ser les seves paraules textuals.

Però aquell mateix dia el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, defensava justament el contrari en una roda de premsa televisada. “Instal·larem a Gaza la mateixa entitat que no s'ha reformat? Això és el que els nostres amics ens aconsellen? No penso el mateix”, va afirmar. Els “amics” a què feia referència eren els Estats Units, i l'entitat que no s'ha reformat és l'Autoritat Nacional Palestina, que no convoca eleccions a Cisjordània des del 2006 per por que les guanyi Hamàs. Netanyahu va concloure: "No cometré l'error de deixar que l'Autoritat Nacional Palestina governi Gaza".

El que sembla un xoc de trens no té, de moment, cap resultat pràctic sobre el terreny. Tant la Casa Blanca com el Congrés nord-americà continuen d'acord que s'ha de continuar enviant ajuda militar a Israel, cosa que, al capdavall, és l'única cosa que importa a Netanyahu.