CRISI DE REFUGIATS
Internacional 03/09/2016

La Jungla de Calais, més plena que mai, serà desmantellada

El govern francès obrirà més centres d’acollida per reallotjar part dels 7.000 migrants que hi viuen

Alícia Sans
5 min
Imatge del camp de Calais, amb milers de tendes al costat de contenidors prefabricats.

ParísEl camp de refugiats de Calais, al nord de França, es desmantellarà del tot “tan aviat com sigui possible”. A tocar de la gran manifestació per demanar el tancament del centre, que s’ha de celebrar dilluns i que s’anuncia tensa, el ministre de l’Interior francès, Bernard Cazeneuve, va desplaçar-se ahir fins a la ciutat que acull l’anomenada Jungla, on unes 7.000 persones esperen l’oportunitat de fer el salt al Regne Unit. Mai hi havia hagut tanta població al camp, fet que en qüestiona la gestió.

L’objectiu de París no és cap altre que calmar els ànims de la ciutadania pensant en l’horitzó de les eleccions presidencials de la primavera vinent. Ho admetia Cazeneuve en dir que “l’estat hi és present” i que vol intentar resoldre “una situació difícil” i “estar al costat dels alcaldes i dels actors econòmics i socials”.

El missatge també pretenia tranquil·litzar l’alcaldessa de Calais, la conservadora Natacha Bouchart, que dijous es queixava que feia “tres mesos” que no tenien notícies del ministeri de l’Interior, i això que la situació a la Jungla “és cada vegada més tensa”, assegurava. Entre els mesos de febrer i març es va aixecar la part sud del camp i es van instal·lar contenidors habilitats com a allotjament. Segons fonts municipals, des del juny la població al camp s’ha incrementat de les 4.500 persones a les 7.000 actuals, tot i que les ONG eleven la xifra fins a les 9.000.

El govern francès apunta que, segons el seu últim cens, n’hi ha 6.900; és a dir, la xifra no ha parat de créixer malgrat que París ha intentat el buidatge tirant per terra els milers de tendes que hi ha escampades i distribuint els migrants pel país. L’objectiu del govern era reduir el nombre de migrants a 2.000, que és la quantitat màxima que poden acollir el centre d’acollida provisional fet de contenidors i el centre Jules Ferry. L’alcaldessa de la ciutat atribueix l’increment de refugiats al “període estival”, tant per “l’increment migratori” pel bon temps com per “una falta d’efectius per assegurar la zona”. L’any 2014 a la Jungla de Calais hi vivien 800 refugiats.

Per etapes

Després de reunir-se amb els representants polítics de la zona, la mateixa alcaldessa anunciava per sorpresa que Cazeneuve s’havia compromès a desmantellar “d’un sol cop” la zona nord de la Jungla. “La data, esclar, no s’ha comunicat -va assegurar als periodistes-, però és un alleujament [saber els plans del govern]”. Un anunci inesperat perquè contradeia el que el mateix ministre havia declarat en exclusiva al diari local Nord Littoral la vigília, en què deia que el desmantellament s’havia de fer “per etapes, començant per crear més llocs d’allotjament a França per desembussar Calais”.

No va ser l’únic aspecte polèmic relacionat amb el ministre. Cazeneuve va assegurar que “el desmantellament de la zona ja ha començat”, en al·lusió a l’ordre de tancament “dels espais de venda il·legal”. Però la realitat és que el tribunal administratiu de Lilla té aturada de fa unes setmanes aquesta decisió del govern francès, que al seu torn va presentar recurs d’empara al Consell d’Estat. A l’espera de la resolució de l’última instància de la jurisdicció administrativa francesa, Cazeneuve va anunciar fins a finals d’any la creació de “2.000 noves places d’allotjament en centres d’acollida i d’orientació [CAO, per les seves sigles en francès]”, així com 6.000 més en centres d’acollida per a demandants d’asil (CADA) i 5.000 places d’acollida d’urgència més també per a demandants d’asil.

La indignació de l’alcaldessa és traslladable també a transportistes, agricultors, comerciants i ciutadania, que es queixen de la falta de solucions a les dificultats i els inconvenients que provoca un camp sense bones condicions. En les últimes eleccions regionals, del desembre passat, el xenòfob Front Nacional va emportar-se el 45% dels vots, una xifra que dóna pistes de l’estat d’ànim.

Més policia

En aquest sentit, Cazeneuve va anunciar el desplegament de gairebé 200 efectius policials més que s’afegiran al grup de 1.900 agents i gendarmes que ja són a Calais. Des del 2014, el nombre de policies en aquesta zona ha augmentat en més de mil per any “per assegurar la seguretat dels habitants de Calais”, així com la de la circumval·lació de la ciutat i de l’A-16, intensificant així la lluita contra els atacs als vehicles que hi circulen. La potent Federació Nacional de Transports per Carretera de França denunciava fa pocs dies que “cada nit hi ha grups d’una desena d’individus que creen barricades de foc” per “frenar els camions” que es disposen a travessar l’Eurotúnel per entrar al Regne Unit. Des del sindicat apunten que “els conductors són agredits” amb “una violència sense precedents”, que ha fet que molts xòfers es neguin a fer la ruta “per por”. Precisament en aquesta autopista hi haurà la manifestació de dilluns.

Un altre a qui encara esperen a la zona és el president francès, François Hollande, que havia assegurat que es desplaçaria a Calais durant el mes de juliol. L’atemptat terrorista de Niça -el 14 de juliol, en què van morir 80 persones que miraven els focs del Dia Nacional- va canviar les prioritats de la seva agenda presidencial. Cazeneuve va dir ahir sobre el terreny que el cap de l’Elisi visitarà la ciutat portuària “a finals de setembre”.

Mig milió de menors, víctimes dels traficants

Un any després de la fotografia del nen sirià mort en una platja turca, Ailan Kurdi, el balanç de la crisi dels refugiats no convida a l’optimisme, com si la indignació i l’emoció de la imatge s’haguessin esvaït. En els primers vuit mesos d’aquest any, més de 280.000 persones s’han vist obligades a emprendre el perillós viatge pel Mediterrani fins a una Europa que va plorar la mort del menor però no ha fet altra cosa que blindar-se. L’ACNUR informava ahir que des que va començar l’any una de cada 42 persones ha mort en l’intent de travessar el mar. Més que l’any passat. Les xifres apunten directament als països europeus i els emplacen a prendre decisions per facilitar l’arribada i l’admissió dels refugiats. Però la resposta, per ara, no és aquesta, com demostra la situació a Calais, amb 7.000 persones esperant per poder travessar el canal de la Mànega.

A més, la crisi migratòria colpeja els nens i joves, un col·lectiu vulnerable. L’Unicef apuntava ahir que 500.000 menors havien hagut de fer servir traficants per arribar a Europa, pagant uns 3.000 euros per trajecte. Un negoci, el del tràfic de persones, que, enmig del drama personal, aconsegueix ser lucratiu, ja que genera un volum de negoci d’entre 5.000 i 6.000 milions de dòlars a l’any.

stats