Birmània
Internacional 21/02/2022

La junta militar de Birmània defensarà a la Haia que no hi va haver genocidi contra els rohingyes

Més de 730.000 persones van haver de fugir cap a Bangladesh, escapant de la repressió militar que va tenir lloc el 2017

ARA
2 min
Ja són 70.000 els rohingyes que han fugit de la violència a Birmània

BarcelonaEl Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), el principal òrgan judicial de les Nacions Unides, ha començat avui una vista sobre les acusacions de genocidi contra la minoria rohingya a Birmània. La junta militar birmana, al poder després del cop d'estat de l'any passat, representarà el país davant l'alt tribunal, fet que ha rebut crítiques de juristes i organitzacions de defensa dels drets humans, perquè suposa concedir-los reconeixement internacional.

"La junta no té ni l'autoritat ni la capacitat d'actuar com el govern de Birmània", explica a Reuters Christopher Sidoti, advocat pro drets humans i exmembre de la missió d'investigació de l'ONU a Birmània. D'altra banda, Shayna Bauchner, de l'ONG Human Rights Watch, considera que la presència de la junta a la vista no els valida com a interlocutors, ni els legitima, i que, per contra, s'hauria d'estar posant l'accent en fer justícia per les atrocitats comeses contra els rohingyes.

Crims amb "intenció genocida", segons l'ONU

Malgrat la controvèrsia, el Tribunal de la Haia ha decidit procedir amb la vista, que ha de determinar si aquest tribunal té jurisdicció en el cas. La denúncia va ser presentada el 2019 davant el TIJ per Gàmbia, per suposada violació de la Convenció per la Prevenció i la Sanció del Genocidi, en referència als esdeveniments que van tenir lloc el 2017 contra la minoria rohingya de Birmània. Més de 730.000 musulmans rohingyes van fugir de Birmània cap a Bangladesh, escapant de la repressió militar. Investigadors de l'ONU van concloure que els militars havien massacrat i violat la població rohingya amb "intenció genocida" . En el seu informe, a més, acusaven el govern civil d'Aung San Suu Kyi de permetre que s'instal·lés el discurs de l'odi, de no haver protegit les minories davant de crims contra la humanitat i de guerra comesos per l'exèrcit i de la destrucció de documentació.

La Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, que era aleshores cap de govern de facto del país, va assistir a les audiències preliminars del cas, l'any 2019, en què va negar que s'hagués produït un genocidi i va argumentar que el tribunal no tenia jurisdicció. Suu Kyi està detinguda a instàncies dels militars des del cop d'estat del febrer del 2021 , sentenciada a més de sis anys de presó, i s'enfronta a una sentència màxima combinada de 150 anys, per una dotzena de casos presentats pels militars.

Queden encara mesos perquè el tribunal determini si té jurisdicció o no per afrontar aquest cas, i en el supòsit que sigui així, caldrà esperar anys, presumiblement, fins que es resolgui.

stats