La justícia francesa ha condemnat 1.796 persones pels disturbis dels 'armilles grogues'

Fins a 1.422 persones més esperen judici i 316 han ingressat a presó preventiva

El primer ministre francès, Édouard Philippe, ha informat aquest dimarts que 1.796 persones han estat condemnades per la seva implicació en disturbis durant les protestes dels 'armilles grogues' que s'han produït en els últims tres mesos i que 1.422 més esperen encara ser jutjades. Fins a 316 persones han ingressat en presó preventiva a l'espera de judici.

Durant una intervenció davant de l'Assemblea Nacional, Philippe ha detallat que s'han efectuat 1.300 audiències pel procediment de compareixença immediata, per processar els centenars de detinguts durant els aldarulls de les protestes que han provocat la crisi més gran del mandat d'Emmanuel Macron.
Entre 50.000 i 200.000 persones, en funció del dia, han sortit als carrers cada cap de setmana en una mobilització que va arrencar per protestar contra la pujada de preus de la benzina aprovada pel govern, que va acabar fent marxa enrere de la mesura, però que es va convertir en un moviment de protesta contra la política econòmica de Macron i l'encariment de la vida.
El primer ministre va ser interrogat pel president del grup Modem (centristes) a la cambra baixa francesa, Patrick Mignola, sobre els atacs dels manifestants a mobiliari urbà i sobre les sancions que s'han imposat per uns aldarulls que, ha dit, han generat "exasperació dels francesos".

Philippe ha explicat que durant les protestes dels 'armilles grogues' hi ha hagut actes de "violència contra les forces de l'ordre, contra béns i persones", però també contra llocs emblemàtics de la història del país, com l'Arc de Triomf o l'Assemblea Nacional.

També ha denunciat "fortes pressions contra els parlamentaris", amb 'escraches' i fins i tot un incendi provocat contra la residència del president de l'Assemblea Nacional, Richard Ferrand, el cap de setmana, a més d'agressions contra periodistes. Per a Philippe, alguns d'aquests fets han deixat empremta en "la consciència col·lectiva". Per això, ha remarcat que la resposta han sigut "mesures policials i judicials extremadament fermes".

"Més enllà de la sanció, m'agradaria instar el conjunt del país a mostrar la seva indignació. Els que s'expressen cridant o amb grafitis a la nit se senten potser més que els francesos en el seu conjunt, però la meva convicció és que el poble francès no accepta aquesta manera d'enfrontar-se als nostres valors comuns", ha assenyalat.

Nova dimissió al voltant de Macron

La crisi dels 'armilles grogues' ha forçat Macron a reformular el nucli dir del seu govern, format per assessors joves amb molta destresa a les noves tecnologies, però que han estat vistos com a molt allunyats dels problemes reals de la gent, igual que el mateix president. En aquest context, en els últims mesos han dimitit diversos assessors pròxims al president, tant per la crisi dels 'armilles grogues' com per la polèmica sobre el cap de seguretat de Macron, Alexandre Benalla, que va ser enxampat agredint violentament manifestants de l'1 de Maig quan no estava de servei.
L'última dimissió ha arribat aquest dimarts mateix, quan Ismaël Emelien, de 31 anys, un dels assessors més pròxims al president Macron que el va ajudar a idear la seva campanya del 2017 amb la promesa de trencar amb la política tradicional francesa, ha anunciat que deixarà el càrrec al març.
Com la resta, Emelien ha al·legat motius personals, però el seu nom va sortir a la palestra fa uns dies vinculat al cas Benalla, en informacions que deien que l'ex cap de seguretat de Macron assegurava que encara tenia el suport de molta gent dins del govern, com era el cas d'Emelien.