Internacional 14/10/2021

La justícia obliga Macron a "reparar el perjudici ecològic" dels seus incompliments climàtics

Una condemna històrica dona a l'estat francès fins a finals del 2022 per compensar tot el CO2 que ha emès de més

2 min
París dona el seu nom a l’acord internacional més important contra el canvi climàtic.

Barcelona"L'afer del segle". Així es coneix el cas judicial impulsat per quatre ONG contra l'estat francès i que aquest dijous ha aconseguit una victòria històrica. El Tribunal Administratiu de París ha emès una sentència que obliga el govern francès a "reparar el perjudici ecològic" que ha generat per haver incomplert els seus compromisos climàtics. La justícia dona a l'executiu d'Emmanuel Macron fins al 31 de desembre del 2022 perquè "prengui totes les mesures útils" per compensar tots els gasos d'efecte hivernacle que ha emès per sobre del límit a què s'havia compromès.

El tribunal considera, de fet, que les emissions franceses entre el 2015 i el 2018 van superar el límit promès en 15 milions de tones equivalents de CO2, que són per tant la quantitat a compensar. El tribunal no entra a debatre les vies o mesures concretes que caldria prendre per compensar-ho, però deixa clar que l'estat francès té l'obligació de fer-ho abans que s'acabi el 2022. Tot i així, rebutja la petició dels demandants perquè s'imposés també una multa de 78 milions d'euros per cada semestre de retard en el compliment de la condemna.

La decisió d'aquest dijous és un pas més en la sentència que el mateix Tribunal Administratiu de París va emetre el 3 de febrer del 2021, quan va declarar l'estat francès "culpable" d'incomplir els seus compromisos amb l'Acord de París contra la crisi climàtica. Després d'allò, el tribunal tenia pendent detallar quines mesures ordenava prendre al govern i ho ha fet aquest dijous, donant una nova victòria a la plataforma L'Afer del Segle, que és la que va presentar la denúncia amb el suport de 2,3 milions de firmes. La plataforma està formada per Greenpeace França, Oxfam França, Notre Affaire à Tous i la Fundació Nicolas Hulot per la Natura i l'Home.

Són les mateixes organitzacions que encapçalaven una altra demanda judicial, juntament amb l'alcalde de Grande-Synthe  (Alts de França), que el mes de juliol també va aconseguir un triomf quan el Consell d'Estat, el tribunal d'última instància del país, va ratificar una sentència històrica que obligava el govern a adoptar "totes les mesures útils per doblegar la corba d'emissions dels gasos que causen l'efecte hivernacle i garantir que es compleixin els acords ambientals". 

A Macron, doncs, no li queda més sortida que reduir emissions de manera dràstica i mirar de posar-se al dia en els seus compromisos climàtics. Uns compromisos que aquest mateix mes de novembre, a la cimera climàtica de l'ONU a Glasgow, la COP26, s'han de renovar per ampliar-ne l'ambició. Juntament amb la Unió Europea, Macron s'ha compromès a reduir a la meitat les emissions el 2030 per arribar al zero net el 2050.

Els veredictes judicials climàtics contra França són els més importants i contundents fins ara, dins la tendència creixent a judicialitzar la lluita climàtica . Cada cop més ciutadans i organitzacions porten els seus governs a la justícia perquè no fan prou per lluitar contra l'escalfament global. El primer a patir-ho va ser l'estat neerlandès, que ja va ser condemnat pel mateix motiu l'any 2019, però l'han seguit Irlanda i ara França. El govern espanyol també té una demanda semblant als tribunals.

stats