Un jutge conclou que Trump va violar la llei quan va congelar els fons a Harvard

WashingtonLa rentrée de setembre està deixant un rosari de clatellades judicials a Donald Trump. Aquest dimecres, un jutge federal ha conclòs que el president estatunidenc va violar la llei quan va congelar milers de milions de dòlars a Harvard com a mesura de pressió per interferir en el seu currículum educatiu. Tot i que probablement el govern de Trump recorrerà contra la decisió, és una important victòria legal per a la universitat, que al juny va iniciar negociacions secretes amb la Casa Blanca per arribar a un acord.

Encara que la decisió de la jutgessa Allison D. Burroughs, del Tribunal de Districte de Boston, és sobre la congelació de fons, la demanda que va presentar Harvard a l'abril denunciava que Trump havia trepitjat els seus drets a la llibertat d'expressió, que protegeix la primera esmena de la Constitució. Harvard acusava el govern de liderar un ampli atac contra la universitat "per influenciar i controlar les decisions acadèmiques". Al text també mencionava altres universitats de la Ivy League –els centres d'elit del país, contra els quals ara Trump carrega– que han patit retallades de finançament per part del govern federal. El secretari de Salut i Serveis Humans, Robert F. Kennedy Jr.; la secretària d'Educació, Linda McMahon; l'administrador interí de l'Administració de Serveis Generals, Stephen Ehikian; la fiscal general Pam Bondi, i altres funcionaris del govern són els principals acusats en el document presentat per la universitat.

"Cap govern hauria de dictar què pot ensenyar una universitat privada, ni qui ha d'admetre o contractar, o quines àrees d'estudi o investigació es poden perseguir", escrivia a l'abril el president de Harvard, Alan Garber, en un missatge a la comunitat universitària.

Per congelar els fons per a la recerca, Trump acusava Harvard de no haver fet prou per lluitar contra l'"antisemitisme" al campus. A canvi de no aplicar la mesura de càstig, el president exigia una sèrie de mesures. Reclamava, per exemple, que Harvard tanqués tots els programes de diversitat, equitat i inclusió, així com sotmetre determinats departaments a una auditoria externa. Harvard va negar-se a acatar aquestes exigències perquè considerava que amenaçaven la seva independència i llibertat de càtedra.

A la sentència, la jutgessa apunta que, tot i que Harvard havia tolerat comportaments d'odi durant massa temps, l’administració Trump “va utilitzar l’antisemitisme com a cortina de fum per a un atac selectiu i ideològicament motivat contra les universitats més prestigioses del país”. Burroughs diu que la congelació de les subvencions de Harvard és una represàlia contra la universitat i viola els seus drets de llibertat d’expressió protegits per la Primera Esmena de la Constitució dels EUA. La magistrada explica, a més, que és responsabilitat dels tribunals protegir la llibertat acadèmica i “garantir que la recerca important no sigui sotmesa indegudament a terminacions arbitràries i procedimentalment defectuoses de subvencions, encara que fer-ho comporti enfrontar-se a la ira d’un govern compromès amb la seva agenda sense importar el cost”.

La portaveu de la Casa Blanca, Liz Huston, ha respost en un comunicat que recorreran contra la sentència dictada per una “jutgessa activista nomenada per Obama”, i ha afirmat que Harvard “no té dret constitucional als diners dels contribuents i continua inelegible per a futures subvencions”. En canvi, el president de Harvard, Alan Garber, en un missatge a la comunitat universitària, ha celebrat el resultat. Garber diu que la sentència “valida els arguments en defensa de la llibertat acadèmica de la universitat, la recerca científica crítica i els principis fonamentals de l’educació superior nord-americana”.