Internacional 05/02/2022

Kíev, una ciutat amb 500 refugis antiaeris

Els equips de Defensa Civil de la capital ucraïnesa s’afanyen a preparar-se per a un atac rus

3 min
Un aspecte del refugi antiaeri 100128 en un barri popular de Kíev, Ucraïna
Dossier Viatge al cor d'Ucraïna Desplega
1
"Parlem rus però som ucraïnesos: no volem tropes de Putin a casa nostra"
2
Quines són les opcions de Putin per atacar Ucraïna?
3
Kíev, una ciutat amb 500 refugis antiaeris
4
De curar els liquidadors de Txernòbil a tractar malalts de covid: la lluita contra la pandèmia en un hospital regional d'Ucraïna
5
El gas, l'arma geopolítica que posa Europa contra les cordes
6
Ucraïna des de dins: “A Kíev ningú acumula menjar, no hi haurà guerra”
7
El revisionisme de Putin
8
Ucraïna: un conflicte que dura cent anys

Kiev, UcraïnaEl Centre Cívic de Dniprovsky Rayon, un barri dormitori de Kíev, acull una biblioteca, oficines municipals i un refugi antiaeri de l’època de la Guerra Freda que l’ajuntament de la capital ucraïnesa ha recuperat davant el perill d’una invasió russa. Ara s’ha girat la truita i les instal·lacions, dissenyades per protegir l’antiga Unió Soviètica d’un atac dels Estats Units, es preparen per defensar-se del Kremlin. A vint metres sota terra, el refugi 100128 podria acollir fins a 350 persones durant tres dies en cas d’un bombardeig d’artilleria o un atac químic o nuclear.

És un dels 500 refugis amb què compta la ciutat, pensats per protegir personal essencial. En cas d'atac, la resta de la població, de 2,8 milions d'habitants, s'hauria de refugiar en soterranis, aparcaments, fàbriques o estacions de metro, que en l’argot dels responsables de protecció civil s’anomenen “de doble ús”: són 4.500 amagatalls més. L’Ajuntament encoratja la població a consultar a la seva pàgina web un mapa interactiu de Google Maps per localitzar el més pròxim. També els recomana que tinguin preparada a casa una maleta amb una mica de menjar, aigua, la documentació i productes d’higiene.

Un imatge del barri popular de Dniprovsky Rayon, a Kíev, la capital d'Ucraïna.

Enfundat en el seu uniforme vermell, Gerasimos Andriy, cap de protecció civil del districte, mostra amb to seriós les instal·lacions a un grup de periodistes locals i estrangers. Després de baixar tres trams d’escales laberíntiques, pensades per protegir l’interior de la metralla, s’arriba a una porta blindada i hermètica, que suposadament evitaria l’entrada de gasos o residus nuclears. Crida l’atenció el terra nou de trinca, de parquet. Al voltant d’una estança central amb cinc taules hi ha una sala de comunicacions, una de reunions, una habitació amb lliteres i un rebost. Al final, quatre lavabos, els dipòsits d’aigua potable i la sala dels filtres d’aire. Andriy, un home cepat d’uns 50 anys, fa girar la maneta per bombar aire de l’exterior dins el sistema de filtres que hauria d’evitar l’entrada de cap mena de contaminació. També hi ha màscares antigàs que, segons assegura l’oficial, estan en perfecte estat. Són noves.

“Aquí no hi ha cobertura per als telèfons mòbils, però sí que hi haurà internet per saber què està passant a fora”, explica el responsable, que serà un dels encarregats d’obrir la porta del refugi en cas d’atac. Admet que encara no han actualitzat a la pàgina web els mòbils de tots els responsables de refugis, però que l’Ajuntament hi està treballant. També hi ha dificultats per completar la xarxa de refugis, perquè el 20% dels soterranis inclosos al pla municipal ara estan llogats per botigues o restaurants i “no hi ha cap llei que els obligui a posar-los a disposició de l’Ajuntament si són necessaris”.  

Tips de pensar sempre en la guerra

Aliena a les explicacions per a la premsa, la Larissa, una mestressa de casa de 42 anys, acompanya la seva filla petita a jugar als gronxadors d’un petit parc al costat del centre cívic. “Nosaltres tenim el soterrani de l’edifici, però no hi hem estat mai, i ens han dit que també podem anar al pàrquing”. Però confessa que ja n’està tipa, de pensar sempre en la guerra: “Suposo que arriba un punt que t’hi acostumes, que te'n canses o que decideixes deixar de pensar-hi”. Ni tan sols ha preparat cap bossa d’emergència ni està acumulant menjar a casa: “Fem com sempre, anem al súper un cop al mes i fem una compra grossa”.

Un dels principals maldecaps de les autoritats ucraïneses és que Moscou opti per desestabilitzar el país amb més ciberatacs, com el que van partir al desembre diverses webs governamentals. No està gens clar que el sistema ho pogués resistir. Roman Tkatxuk, responsable de Defensa Civil de l’Ajuntament, explica a l’ARA que en tenen a punt un d'alternatiu, d’alarmes antiaèries format per sirenes elèctriques i altaveus escampat per tota la ciutat, a més de la televisió i la ràdio. “En cas d’apagada generalitzada, o de disrupció de la xarxa de telefonia mòbil, la policia i els bombers es desplegarien per alertar la població”.

Però el que més l’amoïna són les escoles: “Com a molt tenen espai per acollir 150 dels 1.000 o 1.500 estudiants que hi ha a cada centre, i això és difícil de resoldre. Però si s'arriba a l’emergència, les escoles tancaran”. Els hospitals, diu, sí que estan preparats per funcionar en mode d’emergència, com va passar en la primera onada de la pandèmia. Pel que fa als preparatius en cas de setge, Tkatxuk assegura que l’Ajuntament no està emmagatzemant aliments, però sí gasolina i equips de protecció personal. 

Dossier Viatge al cor d'Ucraïna
Vés a l’ÍNDEX
stats