Internacional 05/08/2022

L’Amèrica Llatina, incòmoda amb Ucraïna: pesen els interessos amb Rússia

Les economies de la regió fan front a un període d'incertesa, amb la inflació pels núvols i amb pobresa

3 min
Una parella seu davant un local en venta en un carrer de Buenos Aires, Argentina

Santiago de XileFa més de cinc mesos que va començar la invasió russa a Ucraïna i, tot i que la cobertura de la guerra ha anat quedant en un segon pla, els seus efectes continuen impactant a escala global. L’informe Repercussions a l’Amèrica Llatina i el Carib de la guerra a Ucraïna: com afrontar aquesta nova crisi, publicat recentment per la Comissió Econòmica per l’Amèrica Llatina i el Carib (Cepal) de l’ONU, estableix que les economies llatinoamericanes afronten un context extern d’incertesa, inflació dels preus dels aliments i l’energia, i desacceleració de l’activitat econòmica i el comerç. Segons l’estudi, el 2022 el creixement mitjà anual del PIB es reduirà a l’1,8% –l’any passat va ser del 6,3%– i la regió retornarà a un patró de creixement més alentit, que amb prou feines arribaria al 0,3%. 

L’augment dels preus del petroli, el gas, els metalls, els cereals , els olis i els fertilitzants; els costos del transport internacional, i l’increment de la demanda de les economies desenvolupades, han disparat la inflació global, que, segons la Cepal, ha arribat a màxims històrics en el primer quadrimestre del 2022. Si al final de l’any passat a l’Amèrica Llatina i el Carib era del 6,6% (i a finals del 2020, del 3%), a l’abril d’enguany ha arribat al 8,1%. En països com Colòmbia, Mèxic, Xile, el Brasil o l’Uruguai, sense antecedents d’inflació crònica, s'ha arribat als dos dígits. 

Aliances regionals sense canvis

Més enllà de l’impacte econòmic, el conflicte també ha posat en evidència la desarticulació entre els diversos països de la regió. Tot i que els més influents, com el Brasil, Mèxic o l’Argentina, mantenen els vincles comercials amb Moscou, hi ha hagut un rebuig generalitzat a la invasió de Kíiv. Cap país va donar suport a Rússia en la votació de l’Assemblea General de l’ONU del 2 de març , però aliats històrics de Moscou com Cuba o Nicaragua, a més de Bolívia i el Salvador, van abstenir-se. Veneçuela no va participar-hi.

“L'Amèrica del Sud està definint una posició de neutralitat i no-alineament actiu per la necessitat de jugar amb tots els actors importants del sistema internacional”, comenta Andrés Serbin, analista internacional argentí. Segons ell, la guerra ha mantingut l’escenari regional d’aliances: el Brasil ha reprès la compra de combustibles fòssils i fertilitzants a Rússia; el president argentí, Alberto Fernández, ha dit en la trobada del Mercosur que quan Moscou es constipa Buenos Aires esternuda, i el mateix bloc del Mercosur va rebutjar la sol·licitud de Volodímir Zelenski d’intervenir a la cimera. “És una posició pragmàtica per mantenir el vincle econòmic amb la Xina”, afegeix Serbin, autor del llibre Guerra y transición global. Cómo se gestó la guerra en Ucrania y como nos afecta.

L’acadèmic de la Universitat Alberto Hurtado Isaac Caro, expert en estudis americans i relacions internacionals, afegeix que els països “on hi ha dictadures, com Cuba, Nicaragua i Veneçuela”, han enfortit els lligams amb Rússia i, alhora, mantenen “una relació fluida” amb l'Iran. Tot i que s’ha parlat dels possibles beneficis col·laterals que la crisi pot generar per al govern de Nicolás Maduro per l’augment de les exportacions de petroli, Serbin precisa: “És complex pensar que pot ser una oportunitat per a Caracas, perquè en la mesura que les sancions europees impedeixen a Rússia col·locar els combustibles fòssils a Europa, comença a ocupar altres mercats que són competència de Veneçuela o l'Iran”.

Una nova Guerra Freda?

La Cepal preveu un increment de la pobresa regional de quasi l’1% respecte a l’augment del 2021, fins a arribar al 33%. “Són nivells notòriament superiors als observats abans de la pandèmia i allunyen la possibilitat d’afrontar una recuperació a curt termini”, sosté el document. “La guerra accentuarà les desigualtats a la regió, que ja està fragmentada i dividida i no té una expressió col·lectiva amb capacitat de negociació”, sosté Serbin.

Per als experts consultats, la invasió d’Ucraïna ha reactivat el record de l’enfrontament entre blocs. “És una nova Guerra Freda conformada per l’amenaça que representa Rússia i la preocupació creixent del rol de la Xina”, diu Isaac Caro. “La gran pregunta és si assistirem a un procés de globalització basat en la relació d’antagonisme entre la Xina i els Estats Units en un món bipolar o si ens aproximem a un sistema multipolar amb diversos blocs i formes d’aliança i confrontació entre si”, conclou Serbin.  

stats