Internacional 10/08/2021

L'espectacular avanç talibà amenaça la sostenibilitat del govern afganès

Després de conquerir de manera fulgurant sis capitals en una setmana, els extremistes ja dominen la major part del país

Ricard G. Samaranch
3 min
L'Afganistan, sota l'amenaça dels talibans

Ben entrat el segle XXI, l'Afganistan sembla a punt de renovar el seu antic sobrenom de “cementiri dels imperis”. Quan falta menys d'un mes per la sortida de les tropes nord-americanes i de l'OTAN del país asiàtic, després de prop de dues dècades de guerra, els talibans han aconseguit diverses victòries en el camp de batalla els últims dies que posen en dubte la capacitat del govern de Kabul de sostenir-se sense l'ajut militar de Washington. Aquest dimarts els rebels fonamentalistes han conquerit en poques hores la setena i vuitena capitals de província (Farah i Puli Khumri) en només una setmana d'avenç que sembla imparable, el més gran des de l'inici de les hostilitats l’octubre del 2001, un mes després dels atacs de l’11 setembre contra els EUA.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tanmateix, l'administració Biden no sembla disposada a fer marxa enrere respecte a l'aposta de posar fi a la guerra més llarga de la història dels EUA, que s'ha saldat amb la mort de més 2.300 de soldats nord-americans, 70.000 civils afganesos i un cost per a les arques del Tresor dels EUA de prop de 2 bilions d'euros. El portaveu de la Casa Blanca, John Kirby, va carregar tota la responsabilitat del que passi a partir d'ara a l'esquena del govern de Kabul: "Tenen molts avantatges que els talibans no tenen, ara els han d'aprofitar. Han d'imposar el seu lideratge. I ha de venir tant de l'àmbit polític com del militar".

En aquestes dues dècades de guerra hi ha hagut força canvis en el mapa dels territoris controlats pels talibans i el govern central. Però, en línies generals, l'executiu de Kabul dominava les ciutats i les capitals de província, mentre que els talibans governaven a les zones rurals, sobretot les de majoria paixtu, l'ètnia de la qual va sorgir el moviment dels talibans. Per això la conquesta de sis capitals de província representa un punt d'inflexió, sobretot la ciutat estratègica de Kunduz. A més, n'hi ha diverses més, com la simbòlica Kandahar, principal ciutat del sud, en situació de setge. Des de l'inici de la retirada militar occidental, els talibans s'han emparat de la meitat dels 400 districtes en què es divideix el país.

L'avanç talibà s'ha traduït en l'èxode de milers de persones de les ciutats o zones reapropiades per la milícia rebel, una situació que es podria repetir a gran escala si el govern central no és capaç de frenar aviat la seva ofensiva. Molts civils temen les possibles exaccions per part dels milicians talibans, així com per la vida sota el seu govern, basat en una visió extremadament rigorista de l'islam. Per exemple, els talibans són contraris a l'educació de les nenes i als drets de la dona més elementals. Els talibans ja van governar bona part del país després de l'esclat de la guerra civil dels anys noranta.

Evitar un bany de sang

Si es manté el progrés espectacular dels talibans, es podrien superar fins i tot les previsions més pessimistes del Pentàgon, que estimava que el govern presidit per Aixraf Ghani seria capaç de resistir uns sis mesos. Per a l'exèrcit afganès, el suport aeri de l'OTAN era clau en les batalles que lliuraven amb els talibans. A més de la falta d'aquest suport i el seu efecte sobre la moral dels soldats regulars, les victòries talibanes s'expliquen perquè alguns clans tribals, com el del poderós senyor de la guerra Asif Azimi, han decidit canviar de bàndol al veure el gir en la dinàmica de la guerra. Sent un país amb un fort component ètnic i tribal, un probable escenari de futur és l'inici d'una guerra sectària com la dels anys noranta, en la qual els talibans s'enfrontin a milícies locals i no a l'exèrcit nacional.

El govern de Biden encara confia evitar un bany de sang a través de les negociacions entre el govern de Ghani i els talibans promogudes per Washington, per bé que es troben en una situació de bloqueig des de fa mesos. Per aquesta raó, Zalmay Khalilzad, l'enviat dels EUA a l'Afganistan, es va desplaçar diumenge a Doha, seu de les converses, per "pressionar els talibans perquè frenin la seva ofensiva militar i negociïn una solució política". Tanmateix, envalentits per les seves victòries, no sembla el millor moment per esperar cessions per part de la milícia fonamentalista.

Als EUA els agradaria que el Pakistan exercís més pressió sobre els talibans, però Islamabad argumenta que la seva influència sobre el grup fonamentalista és limitada. "La posició oficial del Pakistan és que prefereix una solució pacífica a l'Afganistan amb un acord per compartir el poder entre els actors afganesos. Però molts són escèptics a causa del suport del Pakistan al règim talibà als anys noranta", escriu la investigadora Madiha Afzai, del think tank Brookings.  

stats