ÀSIA
Internacional 10/01/2018

L’acostament de les dues Corees aïlla Washington

La represa del diàleg i la participació de Pyongyang en els Jocs d’Hivern de Corea del Sud destensa la relació

Sònia Sánchez
5 min
El cap de la delegació sud-coreana, Ri Son-gwon  (a l’esquerra), i el seu homòleg nord-coreà, Cho Myoung-gyon, saludant-se ahir a Panmunjon.

BarcelonaLa diplomàcia de l’esport va posar fi ahir a dos anys de distanciament entre Corea del Nord i Corea del Sud. En la seva primera reunió des del desembre del 2015, els governs de Seül i Pyongyang van acordar la participació del règim nord-coreà en els Jocs Olímpics d’Hivern que se celebraran entre el 9 de febrer i el 18 de març a Pyeongchang, a Corea del Sud. Però la trobada va servir també per acordar futures converses d’alt nivell per reprendre la coordinació militar. El règim de Kim Jong-un, de fet, va anunciar el restabliment de la línia directa de comunicació militar tallada a principis del 2016, i que tornarà a funcionar avui. Seül va proposar també reprendre les trobades entre familiars del nord i del sud congelades des del 2015, però en aquest punt no es va tancar de moment cap acord.

Onze hores de diàleg que, tot i algun desacord, com la “queixa” expressada per la delegació de Corea del Nord per l’intent de Seül de posar el tema de la desnuclearització sobre la taula, van aconseguir destensar l’ambient a la península coreana després d’un 2017 marcat per l’escalada verbal i militar entre el règim de Kim Jong-un i els EUA de Donald Trump. Una aposta pel diàleg que, a més, contradiu l’estratègia del nou inquilí de la Casa Blanca. “El que més li interessa a Corea del Nord és fer fora de la foto Washington”, apunta la investigadora del Cidob Irene Martínez, que recorda que la trobada d’ahir parteix del discurs d’any nou de Kim Jong-un, en què “va ser molt bel·ligerant amb els Estats Units i va posar èmfasi en que Corea del Sud havia d’agafar el lideratge” en les relacions intercoreanes.

Seül no va desaprofitar l’oportunitat que li oferia aquell missatge, en què Kim Jong-un li va desitjar tots els èxits en les Olimpíades d’Hivern, per convertir aquests Jocs en els “de la reconciliació”, tal com havia expressat ja el president sud-coreà, Moon Jae-in. Va demanar als Estats Units suspendre totes les maniobres militars conjuntes fins a després dels Jocs i va proposar a Corea del Nord una reunió per debatre la seva participació en els Jocs. De retruc, s’assegura que cap nou coet nord-coreà li esguerri l’espectacle olímpic.

Moon Jae-in, que porta menys d’un any al capdavant del govern sud-coreà, és més conciliador que la seva predecessora, Park Geun-hye, i ha sigut sempre partidari del diàleg i del retorn a la política del raig de sol ( sunshine policy ), que entre el 1998 i el 2008 va apostar per la cooperació entre les dues Corees. És per això que Trump directament “no el té en compte” i prefereix parlar amb el premier japonès, Shinzo Abe, molt més pròxim a la seva línia dura cap a Corea del Nord, explica Martínez.

“La reunió d’ahir és una manera de Corea del Nord de debilitar la relació entre Corea del Sud i els Estats Units, que fa mesos que tuiteja contra el diàleg”, hi coincideix Rafael Bueno, de la Casa Àsia. Alhora, la recuperació de la coordinació militar intercoreana és positiva per a les dues Corees “perquè quan no hi ha canals de comunicació qualsevol mala interpretació d’un gest [especialment a la zona desmilitaritzada de la frontera intercoreana] pot revifar el conflicte”, afegeix.

Corea del Nord va tallar la línia directa militar amb Corea del Sud el febrer del 2016, com a represàlia per la decisió de Seül de tancar el complex industrial de Kaesong, on empreses sud-coreanes donaven feina fins llavors a uns 40.000 treballadors del nord, una important font d’ingressos per al règim.

El canvi de tendència escenificat ahir “obre una finestra d’oportunitat que es pot traduir en un acord d’aquí uns mesos” en matèria econòmica, apunta Pablo Pareja, investigador de la UPF. Un acord que podria servir, de fet, per reobrir el complex industrial de Kaesong.

De moment, Seül es va mostrar obert a aixecar temporalment algunes sancions econòmiques a Pyongyang, mentre durin els Jocs d’Hivern, per afavorir la seva participació. Corea del Nord va anunciar que hi enviarà una delegació d’esportistes, animadores, periodistes i fins i tot públic. En els pròxims dies, noves reunions concretaran els termes d’aquesta participació.

En la trobada d’ahir, que es va celebrar a la Casa de la Pau de la localitat fronterera de Panmunjom, on el 1953 es va signar un alto el foc encara vigent entre els dos països, Seül va demanar també a Pyongyang que aturi els actes militars hostils. Però la part nord-coreana va deixar clar que no volia parlar del seu programa nuclear. “Aquesta no és una qüestió entre Corea del Nord i del Sud i treure el tema podria tenir conseqüències negatives i el risc de deixar tots els guanys d’avui en res”, advertia el cap de la delegació nord-coreana, Ri Son-gwon, que va remarcar: “[Les armes del règim] només es dirigeixen als Estats Units, no als nostres germans coreans, ni a la Xina ni a Rússia”.

L’agenda nuclear, fora de la taula

“L’agenda de la reunificació i la de la desnuclearització són dues agendes separades”, apunta Pareja, que remarca que la nuclear és una qüestió en què l’únic actor amb capacitat de pressió sobre Pyongyang és Pequín. Però, tot i mantenir la seva amenaça nuclear, el règim de Kim Jong-un va intentar ahir “canviar la narrativa i donar la imatge d’un país que coopera i dialoga”, diu Pareja, en contraposició amb uns EUA clarament bel·ligerants. De la reunió d’ahir, “a curt termini, tothom en surt guanyant, menys Trump”, afegeix Bueno. Potser conscient d’això, el mateix Trump va haver de concedir ahir que el diàleg intercoreà era “una cosa bona”. “En el moment apropiat, ens hi afegirem”, va dir.

Anys de tensió i distensió constant

Kim Jong-un puja al poder

El nomenament de Kim Jong-un com a nou líder de Corea del Nord, després de la mort del seu pare, Kim Jong-il, eleva la tensió pel seu discurs més bel·ligerant i el seu impuls al programa balístic i nuclear.

Tercera prova nuclear

Després de la tercera prova nuclear nord-coreana, la primera del nou líder, l’escalada de tensió porta a un trencament de les relacions. La línia directa militar queda tancada, però es reobrirà l’any següent.

Segon trencament

La decisió de Seül de tancar el complex industrial de Kaesong, per tallar una font d’ingressos al programa nuclear nord-coreà, és titllat de “declaració de guerra” per Pyongyang i Kim Jong-un decideix tancar de nou la línia de comunicació militar entre els dos països. Fins ahir.

Escalada armamentística

L’any 2016 Pyongyang fa dues proves atòmiques més i una altra més encara el 2017. Al novembre diu que ha provat amb èxit un míssil capaç d’arribar a territori dels Estats Units.

stats