Pròxim Orient
Internacional 19/03/2021

El Líban s'enfonsa en el caos amb la devaluació del 100% de la seva moneda

El país continua sense govern i les institucions financeres li han tallat l'aixeta del crèdit

2 min
Un manifestant denuncia l'encariment del cost de la vida, aquest divendres a Beirut.

BeirutEntre la por i la incertesa, els vianants observen els manifestants: alguns els encoratgen i d'altres els increpen. Jack el de la Bandera va a la capçalera d'una comitiva de centenars de manifestants que baixen pels carrers de centre de Beirut fins a la plaça de Rashid al-Sulh, al costat del Parlament. Sense gaire èxit criden "Tots, vol dir tots", recuperant l'eslògan més entonat de la revolució del 18 d'octubre del 2019, contra l'elit política corrupta i sectària. "He hagut de dir al meu fill de deu anys que deixi de beure llet perquè té dos germans petits que la necessiten més", lamenta Ahmed Shafieh, que treballa en una empresa de telecomunicacions però, com que cobra en lliures libaneses, el seu sou equival a 150 dòlars al mes.

La lliura libanesa va arribar dimarts a un mínim històric, amb una cotització de 15.000 lliures per un dòlar, cosa que va tornar a desencadenar noves protestes, crema de neumàtics a les carreters i barricades a tot el país. L'enfonsament de la moneda ha causat el pànic general i molts supermercats han tancat les portes per evitar allaus de compradors arrasant els prestatges abans que pugessin els preus.

"Hi ha un risc potencial de fallida, si els supermercats no reajusten els seus preus", adverteix Fadi Barakat, un minorista del sector de l'alimentació. Per poder abastir-se, els minoristes han de recórrer a les botigues de canvi per convertir les seves lliures en dòlars, cosa que significa que acaben pagant molt més i ho repercuteixen en els consumidors.

Altres comerços estan a punt de tancar per la devaluació de la lliura. "Havíem perdut cap al 55% de la nostra clientela l'any passat perquè els preus es van disparar. Imagina't ara. És una bogeria, ningú es pot permetre venir a comprar", es queixa Nayla, propietària d'una boutique de sabates importades al benestant barri d'Achrafieh.

La lliura ha perdut més del 90% del seu valor des de la segona meitat del 2019, quan el sistema financer libanès va col·lapsar, però les autoritats libaneses, atrapades en la inèrcia de no fer res, han mirat a l'altra banda. Ara és massa tard i caldria un miracle per rescatar el Líban. En l'última sessió parlamentària aquest dimarts, el ministre de Finances en funcions, Ghazi Wazni, va reconèixer que els subsidis s'acabaran a finals de mes. Això vol dir que pujarà el preu de la gasolina, el pa i altres productes de primera necessitat. Més llenya al foc per inflamar les protestes. De fet, a les gasolineres ja s'ha començat a notar la pujada del carburant. El sindicat de camioners del port de Beirut va anunciar una vaga ininterrompuda fins que "el tipus de canvi s'estabilitzi" i moltes farmàcies també han abaixat la persiana.

Però per poder estabilitzar la situació, com reconeix el ,inisteri de Finances, cal "un programa del Fons Monetari Internacional (FMI)". I l'FMI i el Banc Mundial ja han deixat clar que no deixaran diners al país sense la formació d'un govern estable per dur a terme reformes econòmiques. Des de mitjans d'agost, després que la devastadora explosió del port de Beirut portés a la dimissió de Hassan Diab i el seu gabinet, no s'ha format govern. A principis d'octubre de l'any passat va ser triat de nou Saad Hariri com a primer ministre, però ha sigut incapaç de consensuar amb el president Michel Aoun una llista de ministres.

stats