Els nord-americans tornen al carrer pel dret a avortar 50 anys després
Es fan manifestacions arreu dels EUA per garantir la despenalització vigent des del 1973
WashingtonLa imatge sembla d’arxiu però té lloc l’any 2019 davant l’edifici del Tribunal Suprem dels Estats Units. Centenars de persones coregen lemes en defensa d’un dret adquirit fa gairebé mig segle en aquest mateix lloc. El 1973, la més alta instància judicial del país despenalitzava l’avortament amb la sentència del cas Roe V. Wade. 46 anys després es tem una regressió a nivell federal que acabi amb aquest dret i deixi en mans de cada estat legislar sobre aquesta qüestió.
La Meg està horroritzada. Per edat, va viure en persona i “amb alegria” aquella jornada històrica a Washington. Avui respira fondo abans d’explicar per què es veu empesa a manifestar-se un assolellat migdia de maig a la capital nord-americana. “És una tria de les dones, de ningú més”, respon indignada. Acusa de la regressió en certs estats del país “un grapat d’homes madurs i vells que estan intentant forçar les dones a tornar al segle XIX”. Homes que són majoria a les cambres legislatives dels vuit estats nord-americans que han aprovat lleis restrictives contra l’avortament aquest any, i contra les quals ahir es van organitzar manifestacions a tot el país.
Alabama encén les alarmes
L’últim de sumar-se a l’ofensiva contra el dret a l’avortament ha sigut l’estat d’Alabama. La governadora republicana, Kay Ivey, va signar fa tot just una setmana la llei més regressiva dels Estats Units. Tant regressiva que, a efectes pràctics, implica la prohibició gairebé total de l’avortament, atès que l’il·legalitza des del moment mateix de la concepció del fetus i només el permet en el cas que la vida de la dona estigui en perill. A més, un metge que practiqui un avortament podria patir una condemna de fins a a 99 anys de presó. Ivey considera que la llei “subratlla la santedat de la vida, cosa que la gent d’Alabama valora molt”.
Santedat al marge, Alabama ha encès les alarmes també dins del Partit Republicà, especialment pel fet que la llei impedeix avortar fins i tot en cas de violació o incest. Un extrem davant el qual ha reaccionat fins i tot el president Donald Trump, que dissabte passat va publicar un tuit en què, sense esmentar Alabama, reiterava la seva defensa de les lleis antiavortistes “amb tres excepcions: violació, incest i protecció de la vida de la mare”.
La Melissa, de 37 anys, creu que la raó per la qual ara aquest grup d’estats conservadors han aprovat lleis tan restrictives té una explicació. “Creuen que amb aquest Tribunal Suprem tenen una oportunitat i que l’han d’aprofitar”, apunta. El moviment antiavortista (o pro vida, com se solen anomenra els seus integrants) ha vist en l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i en la promoció a l’alt tribunal dels jutges Neil Gorsuch i Brett Kavanaugh l’ocasió de revertir la legalitat de l’avortament als Estats Units. Amb ells se solidifica una majoria conservadora de cinc jutges conservadors contra quatre de progressistes.
Tant els legisladors d’Alabama com els de Geòrgia, Kentucky, Missouri, Mississipí o Ohio, promotors de les anomenades “lleis del batec fetal” -que impedeixen l’embaràs a partir de l’existència de batec (al voltant de la sisena setmana de gestació)-, són conscients que molt probablement aquestes lleis seran tombades pels tribunals inferiors perquè són considerades anticonstitucionals. Això, però, entra dins de la seva estratègia. Confien que el Suprem accepti debatre alguna d’aquestes lleis (calen quatre dels nou jutges per admetre una demanda a tràmit) i que això derivi en la supressió de la sentència del cas Roe v. Wade.
La doctrina vigent
La doctrina vigent del Tribunal Suprem estableix que no es pot prohibir totalment l’avortament fins que el fetus pugui viure fora de l’úter, és a dir, a partir de les 24 setmanes. Si l’alt tribunal arribés a la conclusió de posar fi al dret a l’avortament, moltes dones es veurien obligades a desplaçar-se a estats més progressistes on estigui permès.
La Meg confia que el Tribunal Suprem “rebutgi revisar un cas que ja es va decidir. Roe v. Wade és la llei del país”, afirma. Però igual com la Melissa o la Irene, que té 20 anys, no confia en l’actual composició del tribunal. La més jove de les dues ho expressa amb un “no” rotund. Tot i que espera no haver de tenir mai cap avortament perquè, comenta, “no és una tria fàcil”, considera que en última instància és la dona qui ha de prendre la decisió.
Una enquesta recent de Gallup mostra que els últims vint anys la posició favorable a permetre l’avortament en el primer trimestre de l’embaràs pràcticament no ha variat. Sis de cada deu nord-americans el defensen, però el suport cau pràcticament a la meitat si es practica durant el segon trimestre. Una àmplia majoria social, el 77%, considera que si l’embaràs ha estat producte d’una violació o incest l’avortament està justificat durant els sis primers mesos de gestació.
