Internacional 28/01/2021

"Ens disparen com a conills i només demanem pa"

L'exèrcit libanès dispara contra els manifestants que protesten perquè el confinament els condemna a la misèria

Ethel Bonet
4 min
Un grup de libanesos trasllada el fèretre de Omar Faruk Taibe, el noi que va morir després de rebre un tret a l'esquena mentre protestava.

Trípoli (Líban)Omar Faruk Taibe, com molts joves de la seva generació, no tenia feina. Venia d'un dels barris més pobres i marginals de Trípoli, Bab al-Tabaneh, pedrera de radicals sunnites que s'havien unit a a Al-Qaida i a l'Estat Islàmic perquè no tenien cap altra alternativa de futur. En els últims anys, aquí, a Trípoli, la segona ciutat del Líban, amb mig milió habitants, les forces de seguretat no han tingut mai gaire contemplacions per sufocar protestes. Però el que està passant aquests dies és massa. Taibe va morir ahir a causa de les ferides produïdes per un tret per l'esquena que va rebre mentre protestava contra el confinament imposat per frenar la pandèmia i, sobretot, per la bufetada econòmica que els ofegarà una mica més del que ja estaven.

Milers de veïns de Bab al-Tabaneh i d'altres parts de Trípoli van acompanyar el fèretre del jove fins al cementiri, on va ser enterrat en presència del seu pare i els seus germans, mentre les dones de la família celebraven el funeral en un altre lloc. "Mai havíem viscut res així. Per primera vegada, l'exèrcit va cridar les forces especials per contenir les protestes. Ens disparen amb foc real, com si fóssim conills", denunciava aquest dijous a l’ARA Maisa, manifestant i activista. "Protestem per les nostres miserables condicions de vida i el govern vol matar-nos. ¿On s'ha vist això?", reiterava Maisa.

A Trípoli l'escalada de violència sembla no tenir aturador: cotxes i contenidors cremant, torbes de manifestants iracunds assaltant edificis governamentals, foc real. Els manifestants van apedregar la policia llançant-se contra els murs i filferros que protegeixen el Serrallo, la seu del govern, perquè no tenen res a perdre. Hadi, Ali i Sulaiman, que només tenen 12 anys, van arrossegar contenidors d'escombraries per formar barricades i tallar el trànsit. Els tres nens, que mai han anat a l'escola, com molts altres nens de Trípoli, són de Bab al-Tabaneh. Sulaiman diu que ha vingut a protestar i a tirar pedres perquè la seva mare té problemes de cor i són tan pobres que no poden comprar-li medicaments. Hadi, el més gran dels tres, és orfe de pare, i ara ell és el cap de família i amb el confinament no pot sortir a treballar.

Moltes famílies a Trípoli viuen del que guanyen al dia o de les ajudes. El Banc Mundial va concedir un crèdit a el govern libanès que es traduïa en ajudes per a les famílies més vulnerables, però aquests diners "no arribaran a les famílies fins que acabi el confinament", es va queixar Fàtima, de 30 anys i mare de sis fills.

Manifestants criden consignes contra el govern durant les protestes a Trípoli aquest dijous.

És per això que, aquí, a Trípoli, la fam s'ha fet més forta que la pandèmia i els ciutadans han desafiat les mesures de confinament per sortir a carrer a exigir pa. Però ja no és protestar per exigir millors condicions de vida, simplement volen poder viure. Més del 80% de la població de Trípoli no té feina. "Què esperen, que la gent es quedi a casa? Ens és igual morir-nos de fam o de coronavirus", lamenta Hussein, un altre manifestant.

La mort de Taibe ha desencadenat la ràbia. Després de l'enterrament la comitiva es va dirigir a la luxosa residència del diputat Faisal Karami, fill del desaparegut primer ministre Omar Abdel Hamid, per exigir la seva renúncia. "La sang de la joventut no és barata i la seva mort no serà en va", corejaven manifestants indignats. "Hem vingut a protestar per molts motius. El primer és l'economia, i l'últim, Hezbollah. Vivim sota la dictadura de Hezbollah i les seves armes", critica Amer, un infermer que guanya uns 80 euros al mes. Hores després es coneixia el nom d'una altra víctima mortal. Osama Ghemraou, de 15 anys, que moria per les ferides causades en les manifestacions de dimecres.

Devaluació flagrant

La devaluació de la lliura libanesa, que ha perdut més del 80% del seu valor, ha empobrit encara més els libanesos que segueixen cobrant el mateix salari que abans de la crisi econòmica, mentre que el cistell de la compra s'ha encarit el triple. "No podem treballar perquè hi ha confinament, i no podem alimentar els nostres fills perquè no tenim diners", es queixa, per la seva banda, Rana, una altra manifestant de Trípoli.

Alguns manifestants durant les protestes d'aquests dies a Trípoli.

En caure la tarda ha començat el ritual de pluja de pedres contra l'exèrcit i les forces de seguretat hi responen amb gasos lacrimògens i canons d'aigua per dispersar els manifestants. Els carrers veïns a la plaça Al Nur, epicentre de les protestes de Trípoli, ha tornat a convertir-se en una batalla campal. Una desfilada de tancs de l'exèrcit anava en direcció a la plaça mentre en direcció contrària circulaven les ambulàncies amb les sirenes udolant.

En solidaritat amb les protestes a Trípoli, centenars de manifestants van protestar ahir davant el ministeri de l'Interior a Beirut per condemnar l'excessiu ús de força contra els manifestants per part de les forces de seguretat.

stats