Internacional 28/02/2017

Mediterrani central: la ruta migratòria més mortífera del món per als infants

Centenars de menors refugiats pateixen abusos, extorsió i violència masclista, i són detinguts de manera arbitrària a Líbia, en un intent d'arribar a les costes italianes. L'any passat en van morir més de 700

Ara
3 min
Migrants africanes amb els seus nadons mentre esperen a ser deportades a l'aeroport de Trípoli.

BarcelonaA Líbia hi ha 34 centres de detenció per a immigrants provinents de les regions més conflictives de l'Àfrica. Són els que ha pogut documentar les Nacions Unides, que denunciava al mes de novembre passat les condicions inhumanes amb què es tracten els refugiats que hi són retinguts, però n'hi podria haver més. La majoria d'aquestes presons –que sumen entre 4.000 i 7.000 detinguts– són gestionades pel govern libi, i la resta, no oficials, les dirigeixen grups armats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Acabar en un centre de detenció és només un dels destins que poden esperar els més de 23.000 infants refugiats que l'Unicef calcula, en un informe publicat aquest dimarts, que hi ha en territori libi. Una tercera part d'aquests menors hi arriben sols, sense cap acompanyant, i s'exposen tot tipus d'abusos.

Mapa de les rutes de migració al Mediterrani central.

L'informe de l'Unicef recull els resultats d'una enquesta realitzada a 82 dones i 40 nens i nenes, d'11 nacionalitats diferents, que es troben en territori libi i que hi han arribat fugint de la guerra i de la fam amb l'objectiu de travessar el Mediterrani fins a les costes italianes.

Tres quartes parts dels menors expliquen que han patit casos d'agressió o d'assetjament en mans d'adults –amb més incidència en el cas de les nenes– i la meitat de dones denuncien que han estat víctimes de violència sexual durant el seu viatge fins a Líbia.

La majoria han estat en mans de contrabandistes, i ara, dones i infants treballen per costejar l'última part del trajecte, que en alguns casos implica tornar enrere, a casa, i en altres, arribar fins al destí final jugant-s'hi la vida. El 2016, més de 700 menors van morir intentant arribar a Europa. Dels que van arribar a Itàlia, un 92% anaven completament sols, sense família, sense acompanyants.

Els testimonis

En Jon, de 14 anys, és un dels testimonis que ha documentat l'Unicef. Fa set mesos que està detingut en un centre a Líbia, on explica que els colpegen i els tenen malnodrits. "Molta gent mor malalta i de fred", es queixa. Va arribar al país sol, des de Nigèria, fugint de Boko Haram, travessant el desert sense menjar ni aigua.

La Kamis té 9 anys, també és de Nigèria i també està retinguda en un centre de detenció, el de Sabratha, juntament amb la seva mare. Van pagar més de 1.300 euros per pujar en una pastera que els havia de portar a Itàlia, però el viatge es va truncar i van ser rescatades enmig de la mar. No sabien que el seu destí seria un centre de detenció. "No em van parlar dels riscos, no sabia que seria tan perillós. Ho vaig fer tot pels meus fills i quan eren al mar només podia pensar que m'era igual morir, però que no em podia perdonar que morissin els meus fills", explica l'Aza, la mare de la Kamis.

L'Unicef també denuncia els casos de tràfic de persones. Els grups criminals nigerians ofereixen normalment a les víctimes un paquet per arribar a Europa que val prop de 250 euros i amb el qual els prometen que costejaran la ruta completa, per terra, mar o aire, fent servir documentacions falses. Els immigrants es comprometen a pagar un cop siguin al seu destí, treballant, però un cop arriben, el deute es multiplica enormement i assoleix quantitats d'entre 50.000 i 70.000 euros que s'acaben pagant, per exemple, a través de la prostitució forçada.

Segons l'Oficina de les Nacions Unides contra la droga i el delicte, un 79% de les víctimes de tràfic de persones són dones o infants.

stats