Escandinàvia
Internacional 28/06/2021

El primer ministre suec dimiteix per evitar les eleccions anticipades

Stefan Löfven va perdre una moció de censura la setmana passada

2 min
Stefan Löfven, primer ministre suec en funcions, anunciant la seva dimissió aquest dilluns

SabadellEl primer ministre de Suècia, Stefan Löfven, ha presentat aquest dilluns la dimissió per evitar la convocatòria d'unes eleccions anticipades, i ara espera trobar prou suports per poder formar un nou executiu, tot i que no ho tindrà fàcil. Löfven va perdre la setmana passada una moció de censura i aquest dilluns se li acabava el termini per decidir si plegava (i, per tant, s'obrien negociacions per a un nou pacte de govern) o bé optava per les urnes, en una convocatòria electoral anticipada inèdita a Suècia des de fa més de 60 anys i que no hauria evitat que el setembre de l'any que ve els ciutadans haguessin de tornar a votar igualment a les eleccions generals ordinàries.

"A un any de les eleccions, i en vista de la situació extraordinària en què es troba el país, amb una pandèmia en marxa i els grans desafiaments que comporta, uns comicis extraordinaris no són el millor per a Suècia", ha argumentat Löfven en el moment d'anunciar la decisió. Un cop presentada la seva dimissió, el govern es mantindrà en funcions i el president del Parlament, Andreas Norlén, de l'opositor Partit Moderat, haurà d'obrir converses amb els diferents grups i decidir a qui encarrega la formació del nou executiu.

Futur incert

D'entrada, qui parteix en més bona posició és el mateix Löfven, líder del Partit Socialdemòcrata, que és la força majoritària a la cambra, amb 100 dels 349 diputats. Però fa tres anys, després de les últimes eleccions, va necessitar quatre mesos per ser investit en una coalició amb els Verds i el suport extern del Partit de Centre, el Partit Liberal i el Partit d'Esquerra. Aquesta última formació li va retirar la confiança fa dues setmanes arran d'una proposta de modificació de la llei dels lloguers (cosa que va deixar el govern en minoria i va motivar la moció de censura), de manera que ara Löfven difícilment hi podrà comptar. A més, els liberals ja van anunciar també que deixarien de donar suport al primer ministre sortint (de fet, ja no li van fer costat en la votació de la moció) i que la seva preferència seria un govern conservador.

Les negociacions que s'obren ara, doncs, es preveuen complicades, i caldrà veure quin paper reserven els altres partits als ultradretans Demòcrates de Suècia, que amb 62 escons són la tercera formació amb més pes al Parlament i són els autors de la moció que ha acabat fent caure Löfven. A les negociacions per formar govern després de les eleccions del 2018, la resta de forces van aïllar la formació d'ultradreta , però ara els partits conservadors, i fins i tot el Parit Liberal, s'han mostrat predisposats a arribar a acords amb ells. Però, de totes maneres, aquesta suma de partits no arribaria a la majoria absoluta. "Tenim una situació política i parlamentària molt difícil", ha reconegut Löfven.

La llei estableix que el president del Parlament pot convocar fins a quatre votacions per aconseguir l'aprovació d'un nou executiu. En cas contrari, s'haurien de convocar automàticament les eleccions anticipades que Löfven volia evitar.

stats