Mor Helmut Schmidt, canceller d'Alemanya entre el 1974 i el 1982

MunicL’excanceller alemany Helmut Schmidt ha mort avui a casa seva, a Hamburg, a l’edat de 96 anys. La salut de qui va ser cap del govern de la República Federal d'Alemanya entre el 1974 i el 1982 havia empitjorat molt en els darrers dies. Fa dos mesos Schmidt va haver de sotmetre’s a una operació d’urgència i va estar ingressat dues setmanes en una clínica de la ciutat hanseàtica.

Fins al final de la seva vida, Schmidt va ser un dels homes d’Estat més populars d’Alemanya, un dels que va mantenir la seva reputació i estima en vida després de governar en temps ben difícils. L’excanceller, conegut també com el 'Patrullant', va conduir la RFA a través de l’anomenada “tardor alemanya”, quan el país va ser copejat pel terrorisme d’esquerres de la Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF); i va guiar Bonn en el debat sobre el rearmament de l'OTAN. Cap altre canceller va gaudir tant de la fama de disciplina i capacitat d’imposar-se com ell.

Oficial al front en temps de l’Alemanya nazi, Schmidt es va afiliar de seguida al Partit Socialdemòcrata (SPD) quan va acabar la Segona Guerra Mundial. Tenia llavors 28 anys. El 1947 va ser president federal de l’associació estudiantil socialdemòcrata i el 1953 va entrar a la cambra baixa, on per la seva facilitat de paraula de seguida va ser batejat com el 'xerrameca Schmidt'. No ho va posar fàcil al govern de llavors quan el 1958 es va manifestar decididament en contra d’un armament nuclear a Alemanya.

Ascendit pel carismàtic canceller Willy Brandt, Schmidt va agafar cada cop més pes en la política federal, primer, el 1969, com a ministre de Defensa –els experts asseguren que va ser el millor socialdemòcrata que hi ha hagut mai en aquesta cartera– i més tard, el 1973, com a titular de Finances.

Nou dies després que Willy Brandt dimitís pel cas de l’espia de la RDA Günter Guillaume, Schmidt es va convertir en el cinquè canceller de la història de la República Federal d'Alemanya. En la seva declaració governamental, el líder hamburguès va posar èmfasi a aconseguir l’estabilitat social i la plena ocupació al país.

L’espina clavada de Schmidt és que no va ser mai tan carismàtic com el seu antecessor Schmidt ni cèlebre com el seu predecessor, el democratacristià, Helmut Kohl, l’anomenat canceller de la reunificació alemanya i un dels pares del projecte euro.

Ningú, però, li va poder retreure mai falta d’eficàcia. Si alguna cosa va faltar a Schmidt va ser fantasia. “Els visionaris, els que tenen visions, han d’anar al metge”, va pronunciar un cop de manera enginyosa per fer de la seva incapacitat una virtut.

Capacitat d’aprenentatge, sentit d’interpretació, concentració, eficiència, ordre són paraules que acompanyen el seu retrat polític. Va ser un expert en moltes branques, un intel·lectual –va ser coeditor del setmanari de qualitat 'Die Zeit'– que dominava tots els afers de política mundial.

Schmidt no va haver de pilotar la RFA per aigües tranquil·les precisament: conjuntures encongides, inflació, crisi del petroli, recessions mundials. Calia el que avui es diria un tecnòcrata, un gestor de crisis i la política d’estabilitat de Schmidt va trobar reconeixement a tot el món. El britànic 'Economist' el va definir el 1979 com l'únic cap de govern occidental amb “raonament clar”.

Delicat de salut ja com a canceller –va ocultar que com a líder de govern va perdre el coneixement gairebé un centenar de vegades–, només va renunciar al seu vici de fumar després de ser ingressat a la unitat de cures intensives aquest setembre. Encara nonagenari va mantenir-se en forma als debats polítics de l’Alemanya actual. Va ser un modern home d’Estat.