Internacional 09/06/2022

Els motius de l'emprenyada d'Algèria amb Sánchez

La reconciliació amb el Marroc s'està fent al preu d'enemistar-se amb el gegant energètic

3 min
Fotografia cedida per l'oficina de premsa del Palau de Miraflores on s'observa el president de Veneçuela, Nicolás Maduro (e), amb el president algerià, Abdelmadjid Tebboune, durant una roda de premsa conjunta, avui, a Alger (Algèria).

Les relacions diplomàtiques entre Espanya i Algèria estan en caiguda lliure i no sembla que res pugui aturar l'espiral. El president espanyol, Pedro Sánchez, va menystenir l'enuig Algèria en la seva compareixença al Congrés i això va ser, en paraules d'un alt diplomàtic algerià aquest dimecres, "la gota que va fer vessar el got". "Sánchez s'ha vantat d'haver venut el Sàhara Occidental a l'ocupant marroquí i ha deixat de ser un soci creïble per a Algèria", va dir, assegurant que "hi pot haver més mesures a curt termini".

I és que el govern espanyol està atrapat en les tensions entre els seus dos veïns del sud. Alger continua defensant els saharauis per erosionar el seu rival regional, acusa el Marroc de morts al seu territori i fins i tot d'haver provocat els incendis forestals que van arrasar la Cabília l'estiu passat; ha tallat el pas de gas al seu veí i no li fa cap gràcia tenir un país amic d'Israel a tocar de la seva frontera, quan a més sent amenaçades per la inestabilitat les veïnes Líbia i Mali. El Marroc és important per a Madrid, sobretot per fer-li la feina bruta en el control la immigració, i Algèria ho és com a proveïdor de gas. I en aquest context Sánchez no els pot acontentar a tots dos i ha decidit posar-se al costat de Rabat. "Algèria seguirà intentant visualitzar el seu enuig. Se senten menystinguts per Espanya i això és un element molt important, perquè a la política exterior algeriana pesen molt els elements simbòlics.", explica Eduard Soler, analista del Cidob.

Les formes importen

"El contingut de la reconciliació d’Espanya amb el Marroc no agrada a Algèria, que el veu com a hostil. Però també han sigut importants les formes: no haver estat informats, consultats, sempre ser tractats com un soci de segona", apunta Soler.

L'analista i periodista algerià Akram Khairef assegura en una conversa telefònica amb l'ARA que l'escàndol Pegasus també ha enverinat les relacions. "Que hi hagi hagut tant soroll pel Pegasus català i no pel marroquí ha convençut les autoritats algerianes que Sánchez està en mans de Rabat", afirma. "Algèria considera inacceptable el gir de Sánchez amb el Marroc, però s'adreça més contra ell que contra Espanya, per això no hi ha hagut una ruptura total de relacions diplomàtiques" afegeix.

Alger ha tingut temps per preparar les represàlies econòmiques "per una escalada", diu Khairef: els vols comercials entre els dos països fa anys que estan sota mínims i tampoc hi ha una forta dependència més enllà d'alguns sectors com l'obra civil o la ceràmica. L'impacte econòmic per a Alger serà limitat i per a Espanya de moment també perquè "els contractes de subministrament de gas es mantindran". Algèria no erosionarà la seva credibilitat internacional incomplint els acords signats per la venda de gas. Però una altra cosa és la negociació en un futur, en què amb la guerra a Ucraïna ara té molts més països trucant a la porta: ja s'han accelerat els acords amb Itàlia, que es postula com la millor sortida per al gas algerià per abastir el mercat alemany i de la resta de l'Europa Central, que ara busquen alternatives al gas rus. Per a Miguel Hernando de Larramendi, catedràtic d'estudis àrabs de la Universitat de Castella-la Manxa, la diplomàcia espanyola ha comès un error: "El context internacional és el que és i resulta difícil explicar el gir espanyol sobre el Sàhara en ple apogeu de la guerra d'Ucraïna, que a més planteja nous problemes d'inestabilitat regional. Hi ha una recomposició geoenergètica al Mediterrani, Algèria s'acosta a Itàlia, i no es veu com encaixa el que ha fet la Moncloa amb l'aspiració d'Espanya de convertir-se en un hub energètic".

De poc li ha servit al govern Sánchez haver-se prestat a deportar opositors algerians que havien buscat refugi a Espanya, com Mohamed Benhlima, un exoficial que havia denunciat la corrupció dins el règim i que al març va ser detingut a Saragossa i lliurat a les autoritats algerianes, i segons Amnistia Internacional ha estat condemnat a mort. "Espanya ha lliurat opositors per pal·liar l'enuig del poder algerià pel seu canvi de posició sobre el tema saharaui i el resultat és que Alger es queda els opositors i continua enfrontant-se a Madrid: no sembla un bon càlcul", explica a l'ARA un defensor dels drets humans algerià que demana no ser identificat.

stats