Internacional 13/02/2021

Una nova oportunitat per a l'ala oest de la Casa Blanca

L'administració de Biden no té l'èpica de la mítica sèrie, però la supera en paritat de gènere

3 min
El repartiment original d''El ala oeste de la Casa Blanca'
Disponible en:

El món dormiria més tranquil si Aaron Sorkin escrivís els guions de la Casa Blanca. Les grans decisions serien en mans de ments brillants amb forts principis ètics i comentaris enginyosos sempre a punt. Així era el govern fictici de Jed Barlet a The West Wing, la mítica sèrie que es va estrenar el 1999 i que retratava les interioritats de la política nord-americana amb un toc de romanticisme i d'heroïcitat. En els últims quatre anys, l’heroïcitat s’havia perdut dins el caos de la Casa Blanca de Trump en què els membres de l'equip del president no duraven ni dos capítols. I, en comptes de seguir les sàvies directrius d’un Nobel d’economia, intentaven amagar-li les ordres executives perquè no arribés a signar-les.

'The West Wing': L'Ala Oest de la Casa Blanca

Enmig de la crispació política actual, la visió idealitzada d’aquella sèrie ja no convenç ningú. Però a la Casa Blanca de Joe Biden, alguns dels protagonistes recorden personatges del drama televisiu, ni que sigui perquè han aconseguit recuperar una certa normalitat política. Les gruixudes carpetes de documentació que portava C.J. Cregg (Allison Janney), la portaveu d’aquella administració demòcrata fictícia, han tornat al podi de la sala de premsa de la Casa Blanca amb Jen Psaki, com a prova gràfica que els dies dels missatges improvisats i reiteració de la mentida com a única estratègia comunicativa s'han acabat. 

La nova cara visible del govern de Biden ha tornat a imposar els briefings diaris i la cordialitat amb els periodistes. “No tinc res més a dit-vos sobre això”, és el seu amable afegitó per liquidar qualsevol tema. Amb bon humor i nervis d’acer, Psaki sembla tenir la resposta adequada sempre a punt, tal com feia aquella intel·ligent C.J. Cregg que memoritzava dades i dades per estar preparada per a qualsevol pregunta. 

Allison Janney fa un 'cameo' a la sala de premsa de la Casa Blanca de Barack Obama el 2016.

Psaki diu que va estar "temptada" de fer alguna broma sobre "la multitud més gran que mai ha assistit a una investidura" en la seva primera roda de premsa a la Casa Blanca, en homenatge irònic al seu predecessor en el càrrec, Sean Spicer, que va definir així el públic present a la presa de possessió de Trump. Finalment va decidir no fer-ho. En una entrevista a la ràdio pública, explicava també que el seu secret per controlar els periodistes "quan comencen a fer molt de soroll i a plantejar preguntes boges" és alentir el ritme i el to de veu. Ho ha après amb l'experiència: va ser secretària de premsa de la campanya de Barack Obama el 2008, portaveu del departament d'Estat després i directora de comunicacions de la casa Blanca entre 2015 i 2017.

Equip comunicatiu femení

Però si hi ha una cosa en què l’ala oest actual supera la de la ficció és en la paritat de gènere: si se'n fes la versió televisada, ara Toby Ziegler, Sam Seaborn i Josh Lyman serien dones. L’equip responsable del missatge polític i l’oratòria florida del president és encapçalat ara per la directora de comunicacions, Kate Bedingfield. El paper capital del cap de gabinet –Leo McGarry (John Spencer) en la ficció– sí que és encara masculí: Ron Klain és la mà dreta de Biden, tot i que el seu despatx no queda tan a prop de l’Oval com el de Leo. El subcap de gabinet Josh (Bradley Whitford), desllorigador dels acords polítics que permeten tirar endavant l’agenda de l’administració, té dos rostres a la Casa Blanca actual: Bruce Reed i Jen O’Malley, la primera dona que ha dirigit una campanya presidencial guanyadora als EUA.

Alhora, la vicepresidenta Kamala Harris, primera dona i primera afroamericana en el càrrec, ja no és un personatge secundari com els seus homòlegs de la ficció, i es diu que el president vol donar-li encara un paper polític més destacat.

Time for american heroes. The West Wing

A The West Wing, la sèrie on molts de nosaltres vam aprendre què vol dir gerrymandering, lame duck i filibusterisme legislatiu, els espectadors van veure com la idealista C.J. Cregg s’empassava alguns gripaus en nom de l’estratègia política o del bipartidisme, un valor que Biden també s’ha compromès a reinstaurar. Segur que Psaki ja té preparada la seva cara de pòquer per quan passi. Perquè a la Casa Blanca de Biden, tranquil·litzadorament, ja ningú surt del guió.

stats