"Als 14 anys pots treballar, però no parlar amb els teus amics per Instagram"

Perth (Austràlia)La Jessica, de 14 anys, reconeix que el seu usuari encara funciona perquè va posar que va néixer el 2009: "L'utilitzo per parlar amb els amics, si m’interessa alguna cosa, per veure què fa la gent..." “I m’envies receptes perquè les cuini!”, afegeix la seva mare, Ruth Walker. L'Elsa, de 14 anys, fins i tot fa servir Snapchat per un grup de feina: "A la meva edat comences l’institut, pots tenir una feina o pots acabar al correccional, però no pots parlar amb els teus amics per Instagram", es queixa.

Des del 10 de desembre, TikTok, Facebook, X –antic Twitter–, Instagram, YouTube i Reddit, entre d’altres, estan obligades per llei a expulsar els menors de setze anys. El text de la Social Media Minimum Age Act 2024 aprovat l’any passat va rebre el suport parlamentari del govern laborista i de l’oposició. "Sabem que no és fàcil, ningú ho ha fet abans, però per això és tan important”, deia, confiat, Anthony Albanese, primer ministre australià.

Malgrat això, en una enquesta a 17.000 adolescents elaborada per la televisió pública ABC, tres de cada quatre asseguraven que no tenien intenció de deixar les xarxes socials i, a més, el 70% diuen que aquesta llei no és una bona idea. "Les meves [xarxes] encara funcionen –remarca l’Elsa–. Sé que hi ha gent a qui no els funcionen, però han obert comptes nous i ja està".

L'Anabelle, de 15 anys, viu una situació similar. "No crec que molts adolescents de la meva edat ho compleixin", comenta. Reconeix que podria viure sense xarxes socials, però que fan la vida més fàcil: "No tot és dolent a les xarxes socials –afegeix–, però sí que crec que s’haurien de gestionar una mica millor". Per a la Jessica, l'edat mínima per accedir-hi "pot ser una bona mesura". Però alhora creu que "s’hauria d’haver filtrat el que els adolescents poden veure en comptes de fer-los fora”.

Amb la nova llei les companyies han de determinar com identificaran els usuaris. Ho poden fer amb un carnet governamental, però aquesta no pot ser l’única prova. Fins ara, la responsable d'eSafety, Julie Inman Grant, ha confirmat que la majoria han adoptat un conjunt de mesures que inclouen reconeixement facial –que no és 100% eficaç– i també recopilació de dades sobre el comportament dels usuaris. Són sistemes que al Regne Unit ja s'utilitzen per limitar l'accés a les webs de pornografia als menors.

Grant ha promès que no l’aturaran els "casos aïllats d’astúcia adolescent" que intenten esquivar la prohibició, i per això ha demanat a les deu plataformes prohibides que entreguin informes dels dies 9 i 11 de desembre "sobre com s'està aplicant aquesta restricció d’edat per saber, principalment, que funciona", ha apuntat. De fet, algunes companyies com TikTok fa setmanes que van alertar els seus usuaris, i Meta els convidada a introduir la data del seu aniversari perquè els poguessin avisar quan complissin els setze anys.

"Ara parlem d’això perquè hem tingut trenta anys de barra lliure per a les plataformes –sosté Terry Flew, codirector del Centre per a la Intel·ligència Artificial, Confiança i Governança–, que han fracassat en qualsevol responsabilitat social. I ara desenvolupen versions per a adolescents que intenten cobrir el que han fet”.

Per ara, totes les companyies han declarat que compliran la llei. Per la seva banda, Reddit ha anunciat que portarà el cas als tribunals, i dos joves de 15 anys, amb el suport d’un parlamentari conservador de Nova Gal·les del Sud, han dut el cas a al Tribunal Suprem que resoldrà si ho tramita a principis del 2026.

Per a Flew, aquesta nova llei respon a una angoixa social, més que a una resposta a proves empíriques i consens dels experts: "Diria que hi ha un ferm suport a la idea que el govern ha de fer alguna cosa amb les plataformes i la gent jove; ara, què fer és el debat", matisa.

De la campanya a la llei

El govern d'Anthony Albanese va aprovar la llei en una setmana a finals del 2024 i va ser impulsada per una campanya mediàtica del locutor de ràdio Whippa i del publicista Roba Galluzzo. Junts van crear 36 Months, campanya focalitzada en el suïcidi, que poc després va rebre el suport dels diaris de Rupert Murdoch amb el lema "Let them be kids" [Deixeu-los ser infants]. Quan Albanese era a Nova York per la 80a Assemblea General de l’ONU amb la ministra de comunicació, Anika Wells, per presentar la llei, Whippa també hi era. Per a Michael Dezuanni, investigador en mitjans digitals a la Universitat de Tecnologia de Queensland, "aquesta no sembla la millor manera de legislar polítiques públiques".

Dezuanni creu que Albanese és sincer quan diu que està preocupat per l’afectació als menors, però recorda casos com el de Roblox, una plataforma de jocs en línia denunciada pel fiscal general de Texas que l’acusa de ser un "camp per a pedòfils", i que no ha estat prohibida. "Hi ha una pila d’evidències per suggerir que aquesta legislació no serà positiva perquè no exigeix a les companyies que ho facin millor", conclou.

No és la primera vegada que Austràlia s'enfronta amb els gegants d’internet. El 2020, en plena pandèmia, el govern Morrison va forçar Meta i Google a pagar els mitjans locals per fer servir el seu contingut. Ara, el govern Albanese ha aprovat una mesura pionera l'efecte de la qual serà difícil veure a curt termini. "Seria millor pensar en positiu –assegura Marta Orue, mare de l’Elsa–, què els ofereixen perquè no estiguin mirant l’Instagram sense parar?"