Carles III, últim rei d'Austràlia?
El govern d'Albanese vol convocar un referèndum sobre el cap d'estat si surt reelegit el 2025
SidneyHa mort la reina. A l’Òpera de Sidney hi projecten la seva cara amb la corona. Les banderes onegen a mig pal, però al Club Gaèlic no les han tocat. Ni tan sols hi ha l’australiana –amb la Union Jack–, sinó la tricolor i la bandera aborigen. De la nit al dia, ara fa un any, Austràlia va canviar de cap d’estat. El Parlament es va aturar dues setmanes –més temps que al Regne Unit– i el governador general, David Hurley, va prometre "obediència" a Charles Philip Arthur George, rei de la Commonwealth i d’Austràlia.
La mort d’Elisabet II va coincidir amb el govern laborista d’Anthony Albanese, que té un ministre assistent per la república i vol convocar un segon referèndum sobre el cap d’estat si és reelegit el 2025, tot i que, quan se li pregunta al respecte, afirma que “no és l’hora” de parlar de república.
És innegable que la dona que ha ocupat el càrrec durant el 57% de la història d'Austràlia –la Federació Australiana va néixer el 1901–, l’única monarca britànica en exercici en trepitjar sòl australià, va ser “familiar” i va provocar “afecte”, assegura Angela Woollacott. Professora a l’Australian National University, especialitzada en història de la colonització, recorda que “de moltes maneres al llarg del segle XX, la separació d’Austràlia del Regne Unit s’ha implementat a les lleis, les polítiques o la Constitució. [La monarquia] és l’últim vestigi”.
El nou rei haurà d’afrontar les acusacions de racisme, la popularitat de Diana o el focus obert pel príncep Enric i Meghan Markle a Netflix sota un escrutini públic que no va tenir la seva mare i en una Austràlia que ja no és majoritàriament ni blanca ni anglosaxona. “Carles centrarà els seus esforços en reunir-se amb els seus súbdits dins del Regne Unit així com en el seu rol com a cap de la Commonwealth, ja que els regnes de la Commonwealth es mouran cada cop més per convertir-se en repúbliques”, explica Cindy McCreery, professora associada d’història a la Universitat de Sidney i especialitzada en monarquia i colonialisme. En la seva opinió, Austràlia esdevindrà en algun moment una república, però dubta que surti de la Commonwealth.
Dies abans de la coronació de Carles –en què la capitana de la selecció de futbol d'Austràlia, Sam Kerr, va ser l’abanderada–, veus d’aborígens australians com l’expolítica i esportista olímpica Nova Peris i la senadora independent Lidia Thrope van sumar-se a la petició de líders indígenes i polítics de 12 nacions perquè la família reial britànica es disculpi pels efectes de la colonització, pagui reparacions i retorni peces espoliades. Un gest que Elisabet II va fer el 1995 amb els tainui a Nova Zelanda.
Gràcies a l’acció judicial de la professora Jenny Hocking, la correspondència entre la reina Elisabet i sis dels seus representants a Austràlia s'ha desclassificat i mostra què pensaven d’Austràlia o el seu govern des del Palau de Buckingham a mitjans dels anys 70, en un moment d'una profunda crisi política al país oceànic. Les cartes van demostrar que a Londres estaven al corrent de les intencions de John Kerr, el governador que el 1975 va destituir el govern escollit a les urnes de Gough Whitlam. I aquesta relació es va mantenir durant dècades. “[El 1999, l’any del referèndum sobre la monarquia] podem veure com el secretari privat [de la reina] estava molt involucrat amb la casa del governador general d'Austràlia sobre la possible victòria republicana i com el Palau de Buckingham podia donar-hi un cop de mà”, explica per telèfon Hocking. "El secretari oficial del governador general estava astorat del que suggeria el secretari de la reina i va tancar la porta", assegura.
Dos referèndums
Que Carles sigui rei no ho posa més fàcil als republicans. Dels 44 referèndums celebrats, només vuit s’han convertit en llei. Per superar-los s’exigeix una doble majoria: en votants i en estats, quatre de sis. Fa 23 anys, el no es va imposar per 9 punts durant el primer plebiscit sobre la monarquia. “L’èxit dels referèndums ha estat possible amb el suport dels principals dos partits i amb una proposta clara, ben entesa per l’electorat”, remarca Ryan Goss, professor de dret de l’Australian National University.
La qüestió sobre el procés electoral del cap d’estat –elecció directa o indirecta– va dividir el vot amb una campanya en què els monàrquics afirmaven que el país es convertiria en una república dels polítics “remena-Chardonnay”. Per a Woollacot, el referèndum de la veu indígena al Parlament que se celebrarà el 14 d’octubre serà clau per convocar-ne un altre: “L’equitat entre els primers pobladors i trencar amb el colonialisme són les dues cares de la mateixa moneda: acabar amb els lligams colonials a la Constitució”.
