Extrema dreta
Internacional 05/03/2021

Orbán vol crear un nou grup d'extrema dreta al Parlament Europeu

El primer ministre hongarès ja n'ha parlat amb Matteo Salvini i amb els ultres polonesos

3 min
El primer ministre hongarès i president del Fidesz, Viktor Orbán, una imatge d'arxiu

SabadellEl primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, vol liderar la creació d'un nou grup al Parlament Europeu que reuneixi forces d'extrema dreta. Després que aquesta setmana el seu partit, el Fidesz, abandonés el grup del Partit Popular Europeu (just abans de ser-ne expulsat), Orbán ha explicat a la ràdio pública hongaresa Kossuth que està negociant amb formacions ultres d'altres països amb la intenció d'unir-se en un nou grup parlamentari. En concret, assegura que ha parlat amb els líders de dos partits italians, Matteo Salvini (de la Lliga) i Giorgia Meloni (de Germans d'Itàlia), així com amb una força polonesa que no ha precisat però que molt probablement és Llei i Justícia, el partit que governa el país i que ha sigut un soci tradicional del Fidesz.

"L'important és que a Europa hi hagi una llar política per als que pensen com nosaltres. Hem de treballar-hi per aconseguir-ho i crec que un corrent polític com aquest seria una força important a Europa", ha defensat Orbán. Segons ell, l'objectiu seria atreure els votants que rebutgen la immigració i la multiculturalitat, que volen protegir la família tradicional i que "no s'han submergit en la bogeria LGTBI".

Oferta dels Conservadors i Reformistes

Actualment, els eurodiputats de la Lliga formen part del grup Identitat i Democràcia, juntament amb formacions com Alternativa per a Alemanya i el Reagrupament Nacional de la francesa Marine Le Pen. En canvi, tant Germans d'Itàlia com Llei i Justícia estan integrats al grup Conservadors i Reformistes Europeus, en el qual també hi ha Vox.

Aquest segon grup ha mostrat aquest divendres les seves "simpaties" als membres del Fidesz i ha lamentat que el PPE "ja s'havia anat desplaçant cada vegada més cap a l'esquerra durant els últims anys i ara ha deixat completament de ser una forca democratacristiana". "Sempre hem estat oberts a aquells que comparteixen els nostres valors i que consideren el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus com una possible llar política", han dit en un comunicat els copresidents del grup, Ryszard Legutko (membre de Llei i Justícia) i Raffaele Fitto (de Germans d'Itàlia). El document, però, no fa cap referència explícita a la intenció d'Orbán de crear un nou grup ni a les negociacions que el líder hongarès assegura haver mantingut amb els partits dels dos copresidents.

Al comunicat el grup es presenta com "la veritable casa dels valors conservadors i l'eurorealisme" a l'Eurocambra i destaca que defensa valors com "la família com a base de la societat, la integritat de la sobirania dels estats nacionals, l'oposició al federalisme a la Unió Europea o la llibertat individual". "També volem una immigració controlada de manera efectiva i acabar amb l'abús dels processos d'asil", afegeix el text.

Trencament gairebé definitiu

El Fidesz formava part del grup Partit Popular Europeu des que es va estrenar a l'Eurocambra, l'any 2004, coincidint amb l'entrada d'Hongria a la Unió Europea. Però la deriva autoritària del partit havia provocat que des del 2019 se'l suspengués de veu i vot. Finalment, aquesta setmana el PPE va aprovar una modificació del seu reglament intern que facilitava l'expulsió del partit d'Orbán, que dimecres va anunciar que marxava per voluntat pròpia abans que el fessin fora. Formalment el partit segueix formant part de la família del PPE, i l'únic canvi és que els seus diputats ja no estan integrats al grup parlamentari, però s'espera que aviat el trencament sigui definitiu.

De fet, Orbán ha acusat els populars europeus de ser "un annex de l'esquerra" i ha deixat entreveure que la seva vinculació amb la formació té els dies comptats. Segons ha explicat a l'entrevista radiofònica, durant els últims dies ha parlat "llargament" amb Armin Laschet, el nou president de la CDU Alemanya (el partit amb més pes dins del PPE). "Segurament hi haurà una nova negociació –ha dit Orbán–, però de moment els nostres camins s'han separat".

El primer ministre hongarès, el segon líder europeu que més temps porta al càrrec després d’Angela Merkel, fa anys que s'ha consolidat com la principal veu dissonant entre els Vint-i-set. Diversos exemples ho avalen. Un dels més destacats, fa només uns mesos, quan Hongria –juntament amb Polònia– va bloquejar durant setmanes els fons antipandèmia.

stats