164 països signen el Pacte Mundial de la Migració

Una trentena d'estats no van a Marràqueix per a la cerimònia de presentació

És un text de caràcter no vinculant i que només recull compromisos que ja estan contemplats al dret internacional. Però ni tan sols així el Pacte Mundial per la Migració, el nou intent de l’ONU per coordinar els estats en la gestió dels moviments de població, ha aconseguit el consens. Només 164 països han ratificat el compromís en una cimera a la ciutat marroquina de Marràqueix a la qual ni tan sols ha assistit l’amfitrió, el rei Mohamed VI. Una trentena de països no han estat presents a la cerimònia, un rebuig ben real a un pacte simbòlic.

El pacte mundial sobre migració neix mort

Quan es va signar l’esborrany, al juliol a Nova York, tenia el suport de 192 estats membres de l’ONU, és a dir, de tots excepte els Estats Units de Donald Trump. Però al darrere de Washington s’han despenjat països com Austràlia, Àustria, Letònia, la República Txeca, Hongria, Polònia i Eslovàquia, amb la ultradreta al poder o marcant l’agenda política. També Xile –a última hora– i la República Dominicana se n’han desmarcat. Bulgària, Estònia, Israel, Eslovènia i Suïssa encara no s’han posicionat i alguns països, com Holanda, l’han acceptat només introduint annexos que deixin clar que no té efectes legals. A Bèlgica l’acord ha provocat una crisi de govern, amb la sortida del partit més votat, els nacionalistes flamencs.

Un fenomen natural i inevitable
“La migració és un fenomen natural”, ha dit la cancellera alemanya Angela Merkel. "Sempre s’ha donat en tot el món. I que sigui legal és bo, ha apuntat en l’acte de presentació de l’acord, que encara ha de ser ratificat formalment a l’Assemblea General de l’ONU el dia 19 de desmbre. Només és cosa de temps que abordem la immigració de manera conjunta”, ha afegit la cancellera.

El secretari general, António Guterres, ha reiterat que “en un món on la immigració és més inevitable i necessària que mai s’ha de gestionar de manera segura, no de manera irregular i perillosa”. Segons les dades de l’ONU, dels 258 milions de migrants internacionals que es comptaven a finals de l’any passat (que equivalen al 3,4% del total de la població del planeta) el 80% emigra de manera legal. Entre els que es veuen forçats a emprendre rutes clandestines, el drama no para de créixer: des de l’any 2000, segons les estimacions més prudents, 20.000 han mort en el camí. Només aquest any han sigut 3.300, segons els càlculs de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

El document, que inclou 23 objectius amb un conjunt de mesures per implementar-los, ha estat rebutjat pels detractors amb l’argument que atempta contra la sobirania nacional. Així ho van reiterar divendres els Estats Units, titllant-lo d’"intent de les Nacions Unides d’avançar en la governança global a costa del dret sobirà dels estats”. El text, però, deixa ben clar en el preàmbul el respecte “a la sobirania dels Estats i les seves obligacions en virtut del dret internacional”.