París, obert a canviar la Constitució per millorar l’autogovern de Còrsega
Els nacionalistes van guanyar a l’illa en les eleccions del desembre
BarcelonaEl president del consell executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, va qualificar ahir d’“èxit polític” la predisposició del govern francès a incloure algunes de les demandes corses a la reforma constitucional prevista per a aquest 2018. L’Elisi, però, no va precisar quines mesures està disposat a acceptar.
Els recentment reescollits líders de l’illa, Gilles Simeoni i Jean-Guy Talamoni -el president de l’Assemblea de Còrsega-, van coincidir a celebrar ahir els avenços obtinguts en la seva primera reunió amb la delegada del govern francès per a l’illa, la viceministra d’Interior, Jacqueline Gourault.
La inclusió de les peticions de Còrsega a la revisió constitucional pot suposar un gran pas per a l’autonomia de l’illa, una de les regions més pobres de França i castigada pel tradicional centralisme gal. “Si una Constitució no permet reconèixer un poble, és la Constitució la que ha de canviar, i no el poble desaparèixer”, va dir Simeoni dijous.
Les reivindicacions corses
El nacionalista Simeoni i l’independentista Talamoni van presentar-se a les eleccions del desembre amb el compromís d’aprovar i posar en pràctica, en el període de 10 anys, un estatut d’autonomia. L’àmplia majoria amb què van guanyar els dona ara forces per negociar amb París una reforma constitucional que tingui en compte les seves reivindicacions històriques. La independència, tot i que està a l’horitzó del govern cors, no és avui una de les prioritats.
Les demandes del govern de l’illa mediterrània inclouen la reivindicació de la llengua corsa com a cooficial al francès o l’alliberament de presos nacionalistes acusats d’actes terroristes. No està gens clar que França vulgui cedir en aquests àmbits i diversos membres del govern de Macron ja s’han encarregat de demostrar-ho.
En saber-se els resultats de les eleccions a Còrsega, el portaveu del govern d’Emmanuel Macron, Benjamin Griveaux, va citar l’article segon de la Constitució francesa per assegurar que “la llengua de la República és el francès”. També va indicar, respecte a l’amnistia als presos polítics corsos: “És evident que les lleis de la República han de ser respectades. Quan hi ha hagut crims, crims que han sigut jutjats, amb persones condemnades, la pena s’ha de complir”.
Malgrat aquests precedents, i el fet que Macron ha anat virant d’un talant més descentralista quan era candidat a un de més vertical en la presidència, els nacionalistes no perden l’esperança. “Es treballarà sobre la revisió constitucional i sobre la manera de tenir en compte les demandes de Còrsega en aquesta revisió constitucional”, va afirmar ahir Talamoni. “Per tant, estem clarament en un desbloqueig de la qüestió constitucional, cosa que no està pas malament i que és un bon auguri”, va destacar.
