Internacional 21/09/2021

El fantasma nuclear de Merkel

Cada cop són més les veus al CDU/CSU que troben equivocat tancar les nuclears abans que el carbó

3 min
Angela Merkel, dimarts, en un míting del candidat del CDU-CSU Armin Laschet.

BerlínEl partit conservador alemany (CDU/CSU) no volia l'apagada de les centrals nuclears. Però llavors hi va haver la catàstrofe de Fukushima (Japó) i Angela Merkel, que aquell 2011 liderava la coalició entre CDU/CSU i els liberals FDP en el seu segon mandat, va decidir que l'energia atòmica podia ser un perill per a Alemanya. El lideratge i la forma de prendre decisions de la cancellera, que no es presentarà a les eleccions parlamentàries al Bundestag diumenge que ve, es caracteritzen per la calma, per l'anàlisi i per l'observació de totes les parts i opcions abans de prendre una decisió. En el cas de l'apagada nuclear, Merkel va prendre una decisió gairebé emocional i a un tempo molt més ràpid que l'habitual. Deu anys més tard, es multipliquen les veus crítiques que consideren que potser va ser un error.

“Primer l'apagada nuclear i després l'apagada del carbó...", va reflexionar en el segon debat televisiu aquest setembre el candidat del CDU-CSU Armin Laschet, com volent pensar en veu alta i no gosant criticar un dels èxits que s'ha apuntat Merkel durant els 16 anys com a cancellera. “Moltes veus del meu partit es penedeixen d'haver-se deixat arrossegar en el seu moment pel moviment antinuclears i d'haver votat per l'apagada atòmica", afirmava en declaracions a mitjans alemanys dies després el polític conservador Friedrich Merz, que va perdre com a possible candidat davant de Laschet.

El cert és que la mateixa Merkel, en la campanya electoral que la va portar per primer cop a la cancelleria el 2005, prometia "allargar la vida de les centrals nuclears" perquè eren "les més segures del món". El govern de coalició entre els socialdemòcrates (SPD) i els Verds encapçalat per Gerhard Schröder ja havien resolt el 2000 el tancament de les centrals nuclears, però el 2010, pocs mesos abans de Fukushima i del canvi de rumb més sonat de la política alemanya, la mateixa Merkel el va cancel·lar. Després de Fukushima, el govern de Merkel va reintroduir l'apagada atòmica per al 2022. L'any que ve.

Parlar d'energia atòmica a Alemanya s'ha convertit en un tema tabú. La realitat és que les energies renovables no aconsegueixen subministrar prou electricitat per cobrir les necessitats privades i de la indústria. Només durant el 2020, i a causa de les situacions excepcionals del coronavirus, van passar a subministrar gairebé la meitat (46%) del total; l'any 2000 representaven el 6%. Les veus crítiques que consideren que va ser un error decidir tancar primer les centrals nuclears abans que les centrals tèrmiques de carbó (l'objectiu és que es faci com a màxim el 2030) argumenten que l'apagada nuclear obligarà a recórrer més al carbó per poder suplir l'aproximadament 12% que ara prové de les nuclears. Les sis centrals nuclears que continuen actives produeixen 64.000 milions de kilowatts-hora a l'any. D'aquí uns mesos està previst que en tanquin tres (Gundremmingen C, Grohne i Brokdorf) i l'any que ve les últimes tres (Emsland, Isar 2 i Neckarwestheim II). Serà la culminació del tancament esglaonat anunciat per Merkel el 2011, quan, d'entrada, va exigir que vuit centrals tanquessin de forma immediata.

És un tema tabú perquè la lluita contra el canvi climàtic ha passat a primer pla en els últims anys, en part pel moviment global Fridays for Future. El Bundestag va haver de modificar la llei de protecció climàtica (2019) perquè era, segons el Tribunal Constitucional, “insuficient" per assegurar el futur de les generacions més joves: no n'hi havia prou amb fixar com a objectiu per al 2030 la reducció del 55% de les emissions de carboni respecte al 1990. Van ser joves activistes alemanys els que es van querellar contra la Gran Coalició (CDU/CSU-SPD) de Merkel. Alhora el clima ha sigut un dels temes estrella de l'actual campanya electoral, en part influïda per la catàstrofe de les riuades a l'oest del país, d'on ve el candidat Laschet, al juliol. Segons els sondejos, els que convencen més amb arguments ecologistes són l'SPD i els Verds. Oposar-se a l'apagada de les nuclears és també tabú perquè és un dels punts programàtics que defensa la ultradreta AfD, partit amb el qual l'ala més dreta del CDU comparteix alguns punts de vista, tant en clima com en seguretat i immigració. És delicat parlar-ne a l'opinió pública a les portes de les eleccions federals i amb els conservadors amb tots els números per passar a l'oposició, tot i que és una pràctica més tolerada en governs de petita escala, municipals i comunals, sobretot a l'est d'Alemanya.

stats