Internacional 15/08/2021

"Tenim por pel que puguin fer amb les nostres famílies, obliguen les noies a casar-se amb soldats"

Ciutadans afganesos i una investigadora de la regió coincideixen a assenyalar la marxa dels Estats Units com un abandonament

2 min
Un talibà fa servir un cotxe de la policia afganesa a Herat, una de les capitals capturades pels radicals en els darrers dies.

Fa dotze anys que Baixir Eskandari va arribar a Barcelona, després de viure molts anys a l'Iran i passar per Turquia, Grècia, Itàlia i França. Encara té familiars a l'Afganistan i assegura estar "molt preocupat" perquè "els telèfons no responen" i no sap en quina situació estan ara que els talibans han pres el control del país. "Em fa por el que els puguin fer a les nostres famílies, amics i amigues. Quan jo era petit, em van disparar, i tinc una incapacitat arran d'això. Van fer mal a molts familiars, obligaven les noies més grans de 15 anys a casar-se amb els soldats i tenim molta por perquè tornen al poder", explica aquest escriptor i activista pels drets humans, portaveu d'una associació d'afganesos a Barcelona.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Els talibans són un grup que mata i ningú pregunta per què", alerta Eskandari, que reconeix diferències amb alguns defensors dels talibans que viuen a Barcelona. Amb altres ONG, explica, ha escrit una carta per tal que els països europeus "no repatriïn" els ciutadans afganesos. La corrupció del govern afganès i el suport del Pakistan als talibans són apuntats pel Baixir com les principals causes de la ràpida rendició de l'exèrcit.

La investigadora sènior del Cidob Ana Ballesteros, especialitzada en Orient Mitjà i estudis musulmans, apunta en aquest mateix sentit, tot i que creu que "falten algunes peces per determinar exactament el que ha passat". Creu que és possible que els soldats hagin volgut simplement "evitar banys de sang". En el que coincideix amb la majoria d'analistes és en el "fracàs" d'una presència militar que no ha servit per protegir ni facilitar l'autonomia a les forces i institucions afganeses.

Els talibans, però, no són uns insurgents que neixen connectats a la societat civil: "Representen una radicalitat que sorprèn els afganesos, per molt conservadors que siguin", diu. "Els afganesos volen un govern que gestioni les qüestions del seu país, com tots, i els governs no ho han fet", afegeix. En part, són fruit de l'aposta del Pakistan per fomentar un islamisme que els permeti tenir un còmplice al poder al país veí. "A Quetta, al Pakistan, els talibans s'entrenen i tenen sous del govern", defensa la investigadora.

"Ens han apunyalat per l'esquena"

Ballesteros apunta als errors de l'OTAN i dels Estats Units, que "han generat molts problemes d'organització a les tropes afganeses", i apunta que els talibans no han guanyat tant per haver-se enfortit sinó per la "feblesa i la incompetència" del govern local. Ballesteros parla en primera persona del plural quan diu: "Els hem deixat a l'estacada i en part les expectatives que tenia l'exèrcit afganès eren per la falta d'autocrítica dels Estats Units".

La reflexió coincideix amb la sensació d'Abdullah Noori, un extreballador del govern que respon per Twitter des de Kabul, on busca "un lloc on amagar-se". "Els afganesos sentim que els Estats Units i l'ONU ens han apunyalat per l'esquena i ens han venut al Pakistan", resumeix. "Començo a veure molts cotxes de l'exèrcit afganès plens de talibans", explica, i reconeix tenir por perquè "la ciutat no és segura en absolut". Sortir del país, afegeix, és "molt difícil", ja que "la majoria de fronteres estan tancades". Amb el país controlat pels talibans, s'acaben les opcions de fugida interna. "Els telèfons funcionen, però no puc parlar amb els meus amics. No sé si és perquè els han capturat o què", es pregunta.

stats