“A tots els polítics que reben diners del lobi de les armes: vergonya!”

Nova YorkCridaven amb totes les seves forces, volien que tothom els sentís. Estaven tristos, molts amb llàgrimes als ulls, però també enfadats amb els seus polítics per la seva passivitat davant el problema de la violència amb armes de foc. Els milers de participants en l’emotiva manifestació d’aquest cap de setmana davant els jutjats de Fort Lauderdale, Florida, van exigir mesures per restringir l’accés a les armes. Molts manifestants eren alumnes de l’institut Marjory Stoneman Douglas de Parkland, que va ser el blanc de l’últim tiroteig massiu als Estats Units dimecres passat. Aquell dia de Sant Valentí, un exalumne amb un rifle semiautomàtic va matar catorze alumnes i tres professors.

La veu de la protesta

“Si tot el que el nostre president i el nostre govern poden fer és enviar records i pregàries, llavors potser és el moment que les víctimes siguin el canvi que necessitem”, va arengar Emma González, una de les supervivents de la massacre a Parkland. En un emotiu discurs, la jove va dir que no entenia per què és més complicat “fer plans amb els amics els caps de setmana que comprar una arma automàtica o semiautomàtica” al seu país.

González, de 18 anys, va acusar els polítics de mentir sobre l’eficàcia de les polítiques per al control de les armes i va censurar que acceptin donacions de l’Associació Nacional del Rifle, el poderós lobi d’armes del país. “Vergonya!”, els va cridar, una acusació contra la classe política que es va repetir durant diversos moments de la manifestació, corejada per tots els assistents.

La jove va enfocar els seus retrets cap al mateix president dels Estats Units, Donald Trump. “Si el president pretén venir i dir-me a la cara que ha sigut una tragèdia terrible i que no es farà res al respecte, jo li preguntaré feliçment quants diners ha rebut de l’Associació Nacional del Rifle”. Entre forts aplaudiments, va afegir: “Però no cal, perquè ja ho sé: 30 milions de dòlars”.

Els joves de l’institut atacat van anunciar una gran manifestació a Washington per al dissabte 24 de febrer, sota el lema “Marxa per les nostres vides”, per pressionar l’elit política perquè aprovi canvis legislatius efectius en aquest tema.

Alguns dels assistents a la protesta d’ahir van criticar el senador de l’estat, el republicà Marco Rubio, per rebre milions de dòlars del lobi de les armes. El 2016 el Centre Legal per Prevenir la Violència amb Armes de Gabrielle Gifford -la congressista que gairebé va perdre la vida en un tiroteig el 2012- va donar un suspens a aquest estat del sud per la facilitat d’obtenir una arma. De fet, el seu actual governador, el també republicà Rick Scott, va presumir el 2014 d’haver “signat més lleis a favor de les armes de foc en un sol mandat que cap altre governador en la història de Florida”.

“Estem aquí per instar els nostres legisladors que ens escoltin i aprovin lleis contra la venda d’armes semiautomàtiques”, va assegurar Pamela Goodman, de la Lliga de Dones Votants al diari Mundo Hispánico.

Serveis socials també va fallar

Una agència de serveis socials de Florida va examinar l’autor de la massacre a l’institut de Parkland, Nikolas Cruz, a finals del 2016 i va concloure que el risc que es fes mal a ell mateix o als altres era baix. Aquesta revelació, publicada pel New York Times, es va saber dos dies després que l’FBI admetés que no va investigar un avís sobre comentaris “inquietants” del jove a les xarxes socials.

Cruz, a qui molts companys han descrit com obsessionat per les armes, va ser interrogat a casa seva per treballadors del departament de Nens i Famílies de Florida després de diversos missatges a Snapchat en els quals es tallava als braços i expressava interès per comprar armes.

L’autor d’un dels tirotejos en una escola més mortífers de la història del país també va preocupar diversos professors del seu antic institut. I la seva mare adoptiva, que va morir el novembre de l’any passat, havia demanat ajuda a la policia local.

L’agència de serveis socials va tancar la investigació sobre Cruz el gener del 2017 perquè considerava que no suposava un perill per a la societat. El jove, que patia depressió, rebia ajuda de la seva mare i dels professors, però va perdre aquest suport quan va ser expulsat de l’institut i la seva mare va morir. El sistema va fracassar tot i les diverses mostres de “tendències violentes” de Cruz.

Trump culpa Obama de la ingerència russa

El president dels Estats Units, Donald Trump, va tornar a fer servir Twitter per expressar la seva indignació amb la investigació federal de la presumpta ingerència de Rússia en el sistema polític nord-americà des del 2014 i en les eleccions del 2016. En diversos tuits va culpar el seu antecessor, Barack Obama, de no haver fet res per parar l’atac de Moscou, i va negar que hagués suggerit en el passat que la ingerència russa era una fal·làcia dels demòcrates. “Obama coneixia l’amenaça i no va fer res”, va tuitejar, i va tornar a assegurar que la seva campanya no es va coordinar amb el Kremlin per rebre la seva ajuda.

Trump també va tornar a atacar l’FBI per dedicar massa temps al cas conegut com Russiagate en lloc de controlar joves com Nikolas Cruz, l’autor de la massacre de Florida. La policia federal va admetre divendres errors al no investigar el jove malgrat els avisos.