Internacional 08/04/2022

Pot ser Marine Le Pen la nova presidenta de França?

La primera volta de l’elecció presidencial se celebra diumenge amb la candidata d'extrema dreta en alça a les enquestes

4 min
Marine Le Pen durant el seu últim acte de campanya, a Perpinyà.

París“Res és impossible”, proclamava eufòrica dijous la líder d’extrema dreta Marine Le Pen en el seu últim míting de campanya, celebrat a Perpinyà, entre crits de “guanyarà”. Le Pen, que començava fa mesos la campanya electoral amb el seu lideratge polític amenaçat per la irrupció d’un nou candidat d’ultradreta, Éric Zemmour, l'ha acabat aquest divendres convençuda que aconseguirà guanyar a la segona volta el favorit, el president Emmanuel Macron. A les enquestes, la candidata de Reagrupament Nacional (RN) ha fet un esprint al final de la campanya espectacular que fa pensar que Macron ja no té garantida la reelecció. En els últims dies s’ha instal·lat la idea que Marine Le Pen pot guanyar i els sondejos alimenten la possibilitat. 

Diumenge se celebra la primera volta de l’elecció presidencial i els sondejos apunten a una victòria d’Emmanuel Macron amb un 26%-27% dels vots, seguit de Marine Le Pen amb un 21%-23%, tot i que una enquesta difosa aquest divendres per la televisió BFMTV atorga a la candidata un 25%, fregant el mateix resultat que el del candidat d’En Marxa. Fa poques setmanes, la distància entre els dos candidats era més àmplia, sobretot des que va esclatar la guerra a Ucraïna i la popularitat del president de la República es va disparar, mentre que la de Le Pen –propera al president rus, Vladímir Putin– va caure. Però la filla del fundador del Front Nacional ha anat retallant distàncies. Només els dos candidats amb més vots passaran a la segona volta, que se celebrarà dues setmanes després, el 24 d'abril, i si no hi ha sorpreses la batalla serà entre Macron i Le Pen. 

Què passarà el 24 d’abril? Les enquestes, altre cop, apunten a una victòria de Macron, però la novetat és que l’ascens dels últims dies de la líder d’extrema dreta deixa un resultat molt igualat. L’últim sondeig pronostica una ajustadíssima victòria de Macron amb un 51% davant del 49% de Le Pen. Cap de les enquestes anteriors mostrava una diferència tan minsa. En poques paraules, la candidata de l’extrema dreta té al seu abast ser presidenta de França. 

Votants indecisos

“Per primera vegada, si ens fixem en els sondejos, les possibilitats que ella pugui guanyar la segona volta amb un programa d’extrema dreta no són nul·les –escrivia el director de Le Monde en una carta publicada al diari en què demanava als francesos que no votessin els candidats d’extrema dreta–. Les dues candidatures són incompatibles amb els nostres principis i són contraris als valors de la República, a l’interès nacional i a la imatge de França”. La idea agafa força i les possibilitats hi són, sobretot si es té en compte que encara hi ha un gran nombre d’electors indecisos que les enquestes no reflecteixen i que l'extrema dreta acostuma a tenir un percentatge de vot ocult.

Al quarter general d'En Marxa hi ha nervis i Macron ha dedicat les últimes hores de la campanya a desmuntar les propostes de Le Pen i a recordar que és una candidata d'extrema dreta, per bé que hagi intentat suavitzar la seva imatge. "Els fonaments no han canviat: és un programa racista, que pretén dividir la societat, i és d'una gran brutalitat", assegurava Macron en una entrevista a Le Parisien.

El que sembla més probable és que a la segona volta es repeteixi el duel entre Macron i Le Pen del 2017, però les enquestes no sempre l'han encertat a França. El 2002, per exemple, cap havia previst que el líder d'extrema dreta, Jean-Marie Le Pen, passés a la segona volta, però el pare de l'actual candidata de RN va quedar just darrere de Jacques Chirac –que també s'imposaria després a la segona volta– i va eliminar contra tot pronòstic Lionel Jospin. "Els sondejos sempre s'han equivocat des del 1995", assegurava dimarts Zemmour.

Pel que fa a la resta de candidats presidencials –en total n'hi ha 12–, l'únic que sembla mantenir alguna opció per colar-se a la segona volta és el candidat d'extrema esquerra, Jean-Luc Mélenchon, de La França Insubmisa. Les enquestes el situen en tercera posició amb un 17% i el seu equip confiava encara aquest divendres donar la sorpresa. En quarta posició se situaria la candidata conservadora d'Els Republicans (9%), empatada amb l'ultradretà Éric Zemmour (9%).

Elevada abstenció

La campanya més atípica de les eleccions presidencials s'ha acabat aquest divendres, però la majoria de candidats ja havien celebrat els seus últims mítings dies enrere. Als carrers hi ha poc ambient electoral i, de fet, s’espera una elevada abstenció, que podria arribar a la xifra rècord del 30%. La guerra d’Ucraïna ha deixat en un segon pla les eleccions i ha obligat els candidats a fer una campanya de baixa intensitat, que va estar pràcticament aturada durant els primers dies del conflicte. Macron només ha fet un míting, no ha participat en cap debat amb els candidats i amb prou feines se l’ha vist dues o tres vegades trepitjant el carrer.

En plena guerra i enmig de la recuperació econòmica a Europa després de la pandèmia, França s’enfronta a una de les eleccions més rellevants de la seva història. Per primera vegada l’extrema dreta podria arribar a l’Elisi. El diari Libération, en la seva edició de cap de setmana, és prou eloqüent: "Sigueu intel·ligents. Voteu l'esquerra", titula a la portada.

stats