La guerra dispara la popularitat de Macron
A les portes de les presidencials a França, el seu rol com a mediador del conflicte sedueix l'electorat
ParísAmb el Palau de Versalles com a escenari i amb tota la solemnitat que mereix l’ocasió –banderes de tots els països i la guàrdia republicana vestida de gala–, el president de França, Emmanuel Macron, rebia dijous a la tarda un a un els caps d’estat i de govern. Versalles, imponent palau i símbol de la fi de la Primera Guerra Mundial, acollia aquest dijous i divendres la cimera de la Unió Europea amb Macron com a amfitrió, un paper amb què el president de la República i president de torn de la UE se sent còmode. Encaixades de mans, copets a l’esquena, i amplis somriures per rebre els vint-i-set líders.
A la mateixa hora que dijous Macron rebia els seus convidats, la televisió francesa LCI emetia en directe un debat electoral entre la candidata de la dreta, Valérie Pécresse (LR), i el candidat d’extrema dreta Éric Zemmour (Reconquête), que semblava més un combat de boxa dialèctica que un debat seriós. Els dos candidats a conquerir l’Elisi s’escridassaven i s’insultaven davant la desesperació dels dos presentadors. “Vostè és ridícul!”, li deia Pécresse. “La ridícula és vostè”, li contestava Zemmour. “No estem al patí d’una escola”, els advertia la presentadora mentre el seu company s’esforçava sense èxit a evitar que els dos convidats no parlessin a la vegada: “Una mica de civisme i intel·ligibilitat”, demanava. “Els espectadors no els poden entendre”, insistia.
El lamentable espectacle de Pécresse i Zemmour a la televisió mentre Macron jugava a la primera línia de la política internacional és la metàfora del camí que ha agafat a França la campanya electoral: el president i candidat a la reelecció de les presidencials que se celebren el 10 i el 24 d’abril ha disparat la seva popularitat en qüestió de dies i sembla difícil que algun dels altres candidats li impedeixi ser reelegit. Zemmour i especialment Pécresse, en canvi, s’enfonsen als sondejos a només quatre setmanes de la primera volta.
Campanya electoral
El paper de mediador que està jugant el president de la República entre Ucraïna i Rússia i l’esclat de la guerra han jugat a favor de Macron. El candidat a la reelecció ni tan sols ha engegat formalment la campanya –només ha fet un desplaçament electoral sense míting i encara no ha fet públic el seu programa– i s’ha dedicat a fer de president i a intentar aturar la guerra liderant el diàleg europeu amb el president rus, Vladímir Putin.
Els sondejos avalen l’estratègia. Segons una enquesta publicada aquest divendres per Le Figaro, el 42% dels francesos consideren que és millor no canviar de president enmig d’una guerra a Europa i gairebé la meitat de les persones enquestades fan un balanç positiu de la seva gestió com a president. Vuit de cada deu francesos creuen que Macron guanyarà les eleccions.
La guerra no només ha eclipsat la campanya electoral sinó que ha donat l’oportunitat a Macron de demostrar el seu lideratge a Europa i al món. La cimera a Versalles n'ha sigut el gran exemple. Ell ha sigut el protagonista. Ha triat un lloc emblemàtic de la història europea per rebre els líders de la UE i ha celebrat la roda de premsa de la presidència europea, emesa en directe per desenes de televisions, a la impressionant Galeria de les Batalles, una de les més belles del palau. Si la imatge més compartida a les xarxes socials ha sigut la de la salutació de Macron al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, molt afectuosa, la que es queda a la retina dels francesos que votaran el 10 d’abril és la d’un president inflexible amb Putin i líder d’una Europa que passa per un dels moments més difícils de la seva història.
