Internacional 10/02/2020

El president del Salvador militaritza el Parlament per aconseguir que s'aprovi el seu pla de seguretat

Nayib Bukele mobilitza la Policia Nacional Civil i l'exèrcit i desencadena una crisi constitucional

Anna Portella
3 min
Membres de les Forces Armades  a l'Assemblea Legislativa

Ciutat de MèxicEl president del Salvador, Nayib Bukele, ha posat contra les cordes la separació de poders aquest diumenge al convocar una manifestació i fer desplegar la Policia Nacional Civil i l’exèrcit al Parlament. El seu objectiu era pressionar els diputats perquè es pronunciessin sobre un préstec d’uns 99 milions d’euros per posar en marxa la tercera fase del seu pla de seguretat. El país centreamericà no havia viscut una crisi constitucional tan greu des que es van firmar els acords de pau el 1992, després de més d’una dècada de guerra civil.

A les quatre de la tarda, hora local, després de pronunciar un discurs davant els salvadorenys que havien seguit la seva crida, Bukele ha entrat a la cambra legislativa, custodiada per soldats armats, i s'ha assegut a la cadira del president del Parlament, que no havia assistit a la sessió (només ho van fer 28 diputats de 84). Ha resat una oració i se n'ha anat. A la sortida s'ha tornat a dirigir als congregats: “Déu m’ha demanat paciència. Donem una setmana a aquests pocavergonyes [perquè aprovin el préstec]”, ha dit el mandatari, de 38 anys, considerat pels crítics un populista tuitaire amb tics autoritaris. “I, si no, no m’oposaré entre el poble i l’article 87 de la Constitució”, ha dit en relació amb l’apartat que preveu el dret a la insurrecció dels ciutadans.

El consell de ministres va convocar la sessió extraordinària per forçar la votació, que feia setmanes que s’arrossegava. Bukele va alertar que si els parlamentaris no hi compareixien, estarien vulnerant la Constitució i això legitimava el poble a fer ús del dret a la insurrecció per restablir l’ordre.

Els dos principals partits de l’oposició ja havien anunciat que no assistirien a la votació. Diputats del conservador Aliança Republicana Nacionalista (Arena) van interposar una demanda d’inconstitucionalitat contra la convocatòria, adduint que el president no complia els requisits per fer ús d’aquesta potestat. Com Arena, el mateix Defensor del Poble assegurava que les sessions extraordinàries estaven previstes per a situacions d’extrema urgència, i que el préstec no ho era. De fet, l’Assemblea ja hi treballava i tenia previst pronunciar-s’hi aquest dijous, 13 de febrer.

“Els qui han trencat l’ordre constitucional són aquells pocavergonyes que no han volgut venir a donar la cara”, afirmava Bukele davant les masses. “Quanta gent morirà d’aquí a dijous?”, es preguntava en una escena més pròpia d’un líder d’un moviment de protesta com els de Hong Kong i Xile que no d’un cap d’estat.

Violència de les bandes

Dies després d’assumir la presidència del Salvador, el juny del 2019, Nayib Bukele va posar en marxa el Pla Control Territorial, una estratègia de seguretat per posar fi a la violència de les bandes. L’any passat va acabar amb una taxa de 50 homicidis per cada 100.000 habitants, un menys respecte del 2018. És una de les taxes més altes del món i raó per la qual molts salvadorencs decideixen emigrar en caravana als Estats Units. Durant el mandat d’aquest president millennial, en més d’una ocasió ha sigut notícia el fet que hagin passat dies sencers sense cap mort violenta al país. La Policia Nacional Civil i el govern ho atribueixen al pla de seguretat, tot i que ja hi havia una tendència a la baixa des del 2015.

“Si diu que tot està tan tranquil per què declara una emergència?”, al·legava Schafick Handal, diputat del partit de l’oposició d’esquerres Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN). “Hi ha indicis que aquests fons no són pel Pla Control Territorial, sinó perquè ha pactat amb les bandes”, assegurava a l’ARA.

Aquesta ha sigut una de les acusacions que s’han intercanviat govern i oposició aquests dies. Bukele assegura que els diputats estan retardant l’aprovació del préstec perquè no volen que s’inverteixi en armilles antibales, càmeres de vigilància i equipaments de seguretat. “Aquests senyors, que no volen finançar els nostres policies i els nostres soldats perquè ens protegeixin, són els que finançaven les bandes perquè compressin armes i matessin les vostres famílies”, deia Bukele aquest diumenge dalt de la tarima que va ordenar instal·lar per a l’ocasió davant l’edifici del Parlament.

La tensió ha sigut suficient per disparar les alertes de la comunitat internacional, com ara l’ambaixador dels Estats Units o la delegació de la Unió Europea, que han apel·lat al diàleg i a la resolució pacífica del cas. El president ha fet públic un comunicat demanant calma, Arena ha qualificat els fets d’”autocop d’estat” i l’FMLN ha demandat al president per sedició. Handal assegura que el “xou” d’aquest diumenge no l’ha intimidat i no condicionarà la seva votació sobre el préstec.

Les imatges de la cambra legislativa militaritzada han espantat els que encara tenen viu el record de militars entrant a les cases i de paramilitars assassinant sacerdots durant la guerra civil a la dècada dels 80.

stats