Internacional 08/02/2019

La princesa que vol ser primera ministra

La candidatura antimilitar de la germana del rei desafia el rol neutral de la monarquia asiàtica

Luis Garrido-julve
4 min
Ubolratana es protegeix del sol amb un paraigua durant la  visita a l’Expo  de Saragossa,  el 2008.

BangkokEls últims dos dies, a les xarxes socials a Tailàndia s’ha fet servir constantment el hashtag #Got, que acostuma a fer referència a la popular sèrie Joc de trons. Però en aquest cas era només una metàfora del panorama polític davant de les eleccions del mes de març, les primeres des del 2014, quan el país va caure en mans de la junta militar. D’una banda es presenta als comicis el mateix colpista que va aconseguir el control total fa quasi cinc anys, el general Prayuth Chan-o-cha. El dictador, que va prometre eleccions al cap de poc i les va endarrerir cinc anys per fer de primer ministre no electe, serà el cap de llista d’una nova formació que vol continuar la tasca del govern militar, amb més pressupost i visibilitat que qualsevol altre partit.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

D’altra banda, la sorpresa va saltar ahir quan la princesa Ubolratana Mahidol va presentar la seva candidatura com a número 1 d’una formació contrària als militars i, curiosament, també nodrida amb molts enemics de la monarquia. La primera filla del reverenciat monarca Bhumibol Adulyadej -mort el 2016- i germana del rei actual, Maha Vajiralongkorn, va provocar un terratrèmol a la política tailandesa, ja que la monarquia està per sobre del bé i del mal. En un país on regeix encara la llei de lesa majestat, que permet empresonar els contraris a la família reial, que un membre de la corona entri en política està considerat per als uns una revolució i per als altres una insensatesa.

Amb tot, el cas d’Ubolratana té molts matisos. La princesa, amb 67 anys, va perdre el títol i va passar a ser una plebea quan amb 21 anys va decidir casar-se amb un nord-americà i deixar el seu país i la seva família. Anys després es va divorciar i va tornar a Tailàndia, on ha enregistrat discos, ha fet d’actriu en sèries de televisió i ha impulsat accions socials.

Per reforçar la seva candidatura, Ubolratana va recordar que ja fa molts anys que va abandonar els títols reials, que ara té una vida normal i corrent, i que vol exercir els seus drets i postular-se per a primera ministra. A Tailàndia es va recordar que, a la televisió, Ubolratana va dir molts cops que no acceptava les paraules “llarga vida a la princesa” perquè, tot i que és la filla del rei tailandès més estimat, es considera una persona del carrer, i que, en comptes del conegut lema reial, li agrada més que la gent digui “llarga vida al bon estil”. No en va, l’encara considerada princesa és coneguda pels seus vestits estridents i la seva passió per la moda.

La candidatura d’Ubolratana va significar un cop fortíssim a l’establishment tailandès i va tenir una gran acollida popular, però en aquest particular joc de trons hi faltava un altre actor per entrar en escena i fer-ho tot més cinematogràfic. El germà de la princesa, el rei Vajiralongkorn, que sempre ha estat envoltat per la polèmica a causa de les seves escapades i les seves companyies, va fer interrompre les emissions de tots els canals de televisió per emetre un comunicat oficial. “Tot i haver perdut els títols reials, [Ubolratana] encara és part de la casa reial i la monarquia està per sobre de la llei”, deia el text, que afegia que “l’entrada en política d’un membre d’alt rang de la família reial es considera un acte que desafia les tradicions de la nació, els seus costums i la seva cultura, i per això es considera extremadament inapropiat”. Aquestes paraules van ser una galleda d’aigua freda per als internautes tailandesos.

Molts ulls de tot el món estan posats en les eleccions tailandeses del mes vinent, les primeres des que el 2014 el general Prayuth Chan-o-cha va aconseguir el poder absolut, segons ell, per retornar la pau i l’ordre al país. Els primers dies del seu govern dictatorial va repetir constantment que hi hauria eleccions quan es reforcessin el que, segons ell, són els pilars bàsics del país: el nacionalisme, la religió i la monarquia.

Si bé sempre ha dit que no volia ser primer ministre i que assumia el càrrec com “un sacrifici, per fer un bé al país”, any rere any el militar ha anat endarrerint la convocatòria d’eleccions fins que ja li ha resultat impossible eternitzar-se. Amb tot, ha convocat comicis un cop ha dibuixat un pla que li permet continuar al poder.

Prayuth va modificar la Constitució per blindar la possibilitat d’una intervenció militar si a l’exèrcit no li convé el que faci el nou govern. I a més, va ampliar la cambra de representants fins a 750 escons, dels quals 250 -un terç- s’adjudiquen a personalitats afins a l’exèrcit.

Els partits només poden aspirar en les eleccions a un terç dels escons, ja que la resta els adjudiquen els militars segons el seu criteri, i donaran suport al candidat que considerin apropiat. A més, s’ha canviat la llei electoral per penalitzar Pheu Thai -una formació d’esquerres més coneguda amb el sobrenom delsVermells-, que sempre guanya les eleccions gràcies als vots de les regions més pobres i que és aliat del partit amb què concorre la princesa Ubolratana.

A més d’això, el general Prayuth ha donat suport a un nou partit promilitar que, finalment, el va designar com a cap de llista. Gràcies als 250 escons que ja s’ha assegurat, Prayuth és el candidat que ho té més fàcil -en qüestió d’aritmètica parlamentària- per guanyar els comicis del 24 de març.

Ara només falta saber què passarà amb la candidatura de la princesa Ubolratana i si les paraules del rei no fan que acabi retirant-se de la cursa electoral, superada per la pressió del seu germà. De moment, els analistes li donaven ahir la victòria als comicis. I a les xarxes socials, molts internautes la consideraven l’heroïna que combat els dolents, que són al poder. Just com un dels personatges de Joc de trons.

stats