Kenneth Roth: "El principal desafiament als drets humans no ve de Putin sinó de Xi Jinping"

BarcelonaKenneth Roth (Elmhurst, Nova York, 1955), exfiscal de Nova York, ha presidit durant gairebé trenta anys Human Rights Watch (HRW), una de les organitzacions més influents en la defensa dels drets humans a escala mundial. Després de deixar el càrrec l’agost passat, ha compartit la seva experiència a la Biennal de Pensament del CCCB.

En l'últim informe mundial de HRW dieu que assistim a un conflicte global entre autocràcia i democràcia.

— Crec que ara mateix els autòcrates tenen greus problemes. Tenim dos exemples ben visibles de governs autocràtics, amb un líder que s'ha envoltat d'aduladors, que no permet el debat lliure i que pren decisions pensant només en ell mateix. Tots dos han portat al desastre: Putin ha envaït Ucraïna, cosa que ha estat un gran error, i Xi Jinping, amb les seves polítiques –el covid zero o els seus atacs als sectors econòmics més dinàmics– que l'ajuden a mantenir-se al poder, però que no beneficien en res el poble xinès. Però, alhora, no podem ser complaents amb les democràcies, perquè també estan deixant enrere parts importants de la població i aquesta gent sent que la democràcia no treballa per a ells ni se senten respectats per les elits governants. El resultat d'això és una política de ressentiment. Els Estats Units van arribar al desastre de votar per Trump, però ara tenim equivalents de Trump en gairebé tots els països. A Europa gairebé tothom està coquetejant amb l'extrema dreta. Meloni pren el relleu ara a Itàlia i els Demòcrates de Suècia tindran una forta influència en el nou govern. Marine Le Pen va obtenir resultats prou bons a França. Les democràcies ho han de fer millor, tant a l'hora d'aportar a les persones que se senten abandonades com d'abordar problemes com ara el canvi climàtic, la pobresa global o algunes amenaces de les noves tecnologies.

Si mireu com era el món del 1993 i el d'ara, ¿teniu la sensació d'una regressió?

— Arreu hi ha gent que surt al carrer per protestar contra el govern autocràtic i que reclama democràcia. L'últim exemple és l'Iran. Fa un mes va ser Sri Lanka. Però també podem mirar Hong Kong, Tailàndia, Myanmar, Rússia, Bielorússia, el Sudan, Uganda, Cuba, Nicaragua. Són gent que surt al carrer a "votar amb els peus", sabent que poden ser detinguts o assassinats. No crec que el progrés en drets humans sigui lineal, és una batalla constant: unes es guanyen i unes altres es perden. Perquè els governs sempre tenen la temptació de violar els drets humans com a forma de mantenir-se al poder: forma part de la seva naturalesa. I el que necessita el moviment de drets humans és elevar el cost de les violacions en l'anàlisi cost-benefici que fan els governs quan aposten per la repressió. Quan vaig començar a treballar en drets humans, la majoria d'Europa de l'Est eren dictadures comunistes; avui són majoritàriament democràcies, que formen part de la Unió Europea. Llatinoamèrica estava plena de dictadures militars i avui hi trobem majoritàriament democràcies. Però també hi ha llocs que s'han estancat, com el Pròxim Orient o l'Àsia Central, i d'altres com Rússia i la Xina que van passar per un període d'obertura i ara han tornat enrere. I la bona notícia és que el moviment pels drets humans és molt més fort avui que fa 30 anys. Quan vaig començar, si volia saber què passava realment en un lloc havia d'anar-hi, i poc després l'arribada del fax va ser com una revolució. Però ara gairebé tothom té un telèfon mòbil i pot fer un vídeo i publicar-lo a les xarxes socials. És molt més difícil amagar la repressió governamental i és molt més fàcil comunicar-la.

Quines són les principals amenaces per als drets humans a escala mundial?

— La més important és la Xina. Ja és prou greu que el govern xinès estigui reprimint el seu poble, o que hagi tancat un milió de uigurs per obligar-los a abandonar la seva religió, la seva cultura i la seva llengua. Però, a més, intenta soscavar el sistema global de drets humans, redefinir-ne el concepte més bàsic. Xi Jinping bàsicament diu: "Estic desenvolupant l'economia i amb això n'hi ha prou de drets humans, deixeu-me en pau". I va un pas més enllà: no hi pot haver pressions, la defensa dels drets humans només hauria de ser cosa d'una conversa educada entre governs amb la deferència deguda a la decisió sobirana de cada país. Putin també està vulnerant els drets humans a Ucraïna i a Rússia, però no fa un plantejament alternatiu: l'únic que ofereix és una mena de retorn al passat, on la família i l'Església ho decidien tot. I va pel món destacant que la resta també són dolents. També desplega campanyes de desinformació perquè tothom dubti de què està passant realment, cosa que és nociva per als drets humans, encara que no crec que li estigui funcionant. Però la Xina realment està intentant reescriure què són els drets humans i té la influència econòmica per imposar aquesta visió.

Com a antic fiscal federal de Nova York, ¿quin balanç fa de la presidència de Trump i les seves conseqüències avui?

— Trump va ser un desastre, ras i curt. Va demonitzar les minories, va demonitzar els immigrants, jugant amb aquesta política de ressentiment. Però en el procés s'ho va carregar tot: la idea de respectar les eleccions, de deixar votar la gent, de respectar tothom independentment del seu color de pell, la seva ètnia o la seva religió. Trump va destrossar el teixit democràtic, i el 6 de gener [l'assalt al Capitoli] va ser només l'exemple definitiu de com un segment de la població –posem-hi el 35%– només el vol a ell, malgrat tot. Aquestes eleccions de mig mandat seran difícils per la situació econòmica i la creixent inflació. Biden ha aconseguit força coses, però és un home gran. I els demòcrates no estan promocionant el que ha assolit. El resultat serà molt ajustat.