“És com si el meu propi exèrcit m’hagués atacat”

ENVIADA ESPECIAL A KÍIVEl Pàvel recorda que estava estirat al sofà del seu pis, a punt d'incorporar-se per donar una ullada a les notícies i saber què havia passat durant la nit, quan va sentir el xiulet d'un projectil que queia. Immediatament després, una tremenda explosió va fer tremolar tot l'edifici. Per sort, el Pàvel va tenir el reflex automàtic de tapar-se la cara amb el que tenia més a mà, un cobrellit, i això va evitar que els milers de trossets de vidre que van sortir disparats en totes direccions li desfiguressin la cara. Quan va mirar al seu voltant, atordit, no podia creure el que veia: la paret del saló de casa seva havia desaparegut de cop. L'explosió va ser tan potent que va ensorrar tota una façana de l'edifici. Es podria dir que el bloc de pisos va quedar com una casa de nines. Aquella imatge d’un bloc de pisos residencials de Kíiv despullat, sense façana, i amb el Pavel enmig dels seus mobles entre les runes, va fer la volta al món i va omplir portades de diaris internacionals.

El Pàvel és un militar retirat de 69 anys que viu en un barri residencial al nord-oest de Kíiv, la capital ucraïnesa. És una zona d'antics blocs soviètics on no es té constància que hi hagi cap objectiu militar ni res que s'hi assembli i que pugui ser susceptible de ser atacat. Tot el contrari: al costat dels pisos hi ha una guarderia i una escola. Malgrat això, hi va caure un projectil de les tropes russes divendres de la setmana passada. Va impactar a pocs metres d'un parc infantil amb gronxadors, entre diversos edificis, va obrir un cràter a terra de dimensions descomunals i va deixar tal devastació al seu voltant que, diversos dies després de l'atac, encara impressiona veure la zona. Els balcons d'alguns edificis estan fets un garbuix de ferros, les finestres destrossades i no hi ha ni un sol vidre que hagi quedat intacte. L'ona expansiva fins i tot es va endur algun arbre, i els cotxes que estaven aparcats a la zona ara són només ferralla.

El bloc de pisos on vivia el Pàvel va ser el més afectat perquè és el que està més a prop d'on va impactar la bomba. Miraculosament, gairebé no es van registrar víctimes, malgrat que el projectil va caure cap a dos quarts de vuit del matí, quan feia només mitja hora que havia acabat el toc de queda i la majoria de veïns encara eren a casa. Hi va haver dinou ferits i un mort.

Quan fa poc més d’una setmana d’aquell ensurt, el Pàvel ha tornat a casa seva a recollir algunes coses. L'apartament és a la segona planta, no hi ha ascensor i cal pujar per l'escala. L'home hi vivia des de fa vuit anys amb el seu germà, encara que el pis és de dimensions minúscules: té una cuina, un lavabo i una única estança que servia de dormitori i de saló. Ara tot està ple de runes i vidres. En una taula hi ha diversos llibres apilats, tots escrits en rus. Aquesta és també la llengua en què parla el Pavel, que no fa servir mai l'ucraïnès.

"Jo vaig servir com a capità d'un vaixell de guerra a l'exèrcit soviètic i durant anys vaig estar destinat a Vladivostok", explica. Per això se sent tan contrariat, no li cap al cap que els russos disparin ara contra els ucraïnesos, quan fa poc més de tres dècades tots formaven part d'unes mateixes forces armades. “És com si el meu propi exèrcit m'hagués atacat”, lamenta. I el pitjor és que creu que Putin és capaç de qualsevol cosa, fins i tot d'utilitzar armes nuclears. “Aquest home està boig”.

Naturalment, el Pàvel tenia infinitat de records a casa seva. Alguns els ha trobat, com la caixeta de metall on guardava amb cura les condecoracions de l'armada. Alguns altres no sap on deuen ser, han quedat sota la runa, i encara uns altres els ha perdut directament. “Tenia unes tasses antigues que eren de la meva mare. Fins i tot me les vaig endur a Vladivostok i no es van trencar”, explica. Ara han quedat fetes miques.

Després de l'atac, el govern ucraïnès va oferir als veïns ser evacuats a una altra zona de Kíiv una mica més segura, allunyada del nord-oest, que és on es concentren els combats amb les forces russes. El Pàvel va declinar l'oferiment, va preferir quedar-se a prop d'on vivia. S'ha instal·lat a casa d'uns amics, però confia poder tornar aviat a casa seva. “A l'Ajuntament em van agafar les dades. Suposo que arreglaran l'apartament o me'n donaran un altre”, confia. El seu germà, en canvi, té previst emigrar a Polònia.

Alguns veïns han començat a arreglar els desperfectes. Estan atrafegats traient runa dels apartaments o col·locant plàstics a les finestres. A la guarderia diversos operaris treballen a la teulada i se senten cops de martell a la llunyania.

Des que va començar la guerra, 87 edificis residencials de Kíiv han resultat danyats pels bombardejos, segons l'Ajuntament. També han patit desperfectes dotze escoles i sis escoles bressol. Les sirenes antiaèries sonen diverses vegades al dia a la capital, encara que per sort els bombardejos encara són limitats. Això sí, les bombes poden caure a qualsevol lloc. És una loteria.