Internacional 06/10/2021

Sense protecció per als refugiats climàtics

La Comissió d'Ajuda al Refugiat i Greenpeace alerten que l'escalfament global obligarà més gent a marxar de casa

3 min
Persones desplaçades a Dar Agg, a Somalia, per la sequeera i el canvi climàtic

BarcelonaLa crisi climàtica està forçant desplaçaments de població cada vegada més importants: l'augment del nivell del mar, els ciclons, les sequeres o els incendis van obligar l'any passat més de 30,7 milions de persones al món a deixar casa seva, segons les últimes dades de l'Institut de Desplaçament Forçat, i tots els estudis científics adverteixen que el problema anirà a més. Els governs europeus, inclòs Espanya, no només no estan actuant per pal·liar l'impacte de l'escalfament global, sinó que tampoc estan preparant eines per garantir la protecció de les poblacions més afectades. A tres setmanes de la cimera pel clima de Glasgow, la COP 26, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i Greenpeace, ho recorden en l'informe Huir del clima. Cómo influye la crisis climática en las migraciones humanas.

“La crisi climàtica té un impacte cada vegada més gran en el desplaçament i les migracions humanes, i afecta amb més gravetat les poblacions més desafavorides, que són precisament les que menys han contribuït a generar el problema. Per això calen polítiques basades en la justícia climàtica", apunta Eva Saldaña, directora de Greenpeace.

Les migracions són fenòmens multicausals i complexos, però els desastres mediambientals són clarament un factor d'expulsió de poblacions. La crisi climàtica ja és aquí i té impactes concrets: els veiem en el cas de Vanuatu, l'arxipèlag del Pacífic més afectat per l'augment del nivell del mar; o en les sequeres a l'Amèrica Central que han obligat a fugir molts migrants dels que participen en les caravanes cap als Estats Units; o en la crisi de la pesca al Senegal, Gàmbia i Mauritània, causada per l'extracció indiscriminada de les flotes europees, russes i xineses.

Però ens equivocaríem si veiéssim les migracions climàtiques com un desplaçament massiu de població del sud cap al nord. El 90% de migrants climàtics es queden dins del seu país, com a desplaçats interns, en moviments camp-ciutat que tenen un greu impacte social. I els països més rics tampoc n'estan exempts, com hem vist aquest estiu amb els incendis a Califòrnia o els aiguats a Alemanya.

Per això les entitats reclamen als governs compromisos nacionals més ambiciosos en la reducció d'emissions, que garanteixin la representació dels governs i el teixit social dels països del sud a Glasgow, que les empreses de combustibles fòssils tinguin menys pes en les negociacions i que es resolguin els dos temes pendents des de la cimera del Clima de Madrid del 2019: el funcionament del mercat de drets d'emissió i la transparència.

Manca de protecció

Malgrat l'evidència del problema, no hi ha ara per ara instruments jurídics que obliguin els estats a protegir aquests migrants climàtics. "La UE i el govern espanyol fan tard a posar en marxa mesures per abordar aquestes migracions climàtiques. És urgent establir vies legals i segures i reconèixer la condició de refugiats dels afectats", ha afegit Estrella Galán, directora general de CEAR. "Només calen dues coses: voluntat política i determinació".

El cert és que el dret sempre va per darrere de la realitat, i en el cas del dret internacional el retard és doble. La convenció de Ginebra que regula el dret d'asil es va redactar molt abans que hi hagués consciència de l'emergència climàtica, encara que algun dels seus principis, com el de no devolució, que prohibeix retornar algú a un lloc on la seva vida corri perill, podria ser aplicable en alguns casos. També se'n poden fer interpretacions àmplies, quan el que està en joc és el dret a l'alimentació, per exemple. Només els estats africans a través de la convenció de Kampala reconeixen expressament l'obligació de protegir els migrants climàtics.

"La Unió Europea, que va declarar l'emergència climàtica el 2019, encara no reconeix una protecció expressa de la gent que ha hagut de marxar de casa per raons mediambientals: avui dia la protecció d'aquestes persones a Europa és invisible", denuncia Nuria Díaz, de CEAR, que reclama que en el marc del nou pacte migratori europeu s'inclogui aquest supòsit com a motiu de protecció immediata.

stats