El president del Congrés dels Estats Units, Mike Johnson, ha visitat aquesta setmana una de les colònies jueves dels territoris ocupats. El líder republicà, que en l’escalafó del seu país només està per darrere del president Donald Trump i del seu vicepresident, és la personalitat de rang més elevat dels Estats Units en visitar oficialment la Cisjordània ocupada en tota la història, de manera que el viatge ha estat carregat de simbolismes.
Alguns mitjans israelians, com Israel Hayom, han revelat que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, li va presentar mapes de Cisjordània que detallen els plans d’Israel per annexionar-se aquesta regió palestina. De fet, la formalització de l’annexió de Cisjordània només depèn de la voluntat de Netanyahu, i cada dia que passa sembla més inevitable. Des de la seva ocupació durant la guerra del 1967, Cisjordània ha sofert un canvi de fisonomia ben característic, amb l’establiment de desenes i desenes de colònies jueves per tot arreu i amb la marginació de la població palestina en guetos aïllats entre si, fins a arribar a la situació d’avui, que a molta gent li sembla irreversible.
Les circumstàncies actuals indiquen que Israel està només un pas d’estendre la seva sobirania per tot Cisjordània. Això serà possible perquè el president Trump està en completa sintonia amb el sionisme radical que representa Netanyahu, una circumstància que s’està veient particularment a la guerra de Gaza, una guerra que molta gent qualifica de genocidi, fins i tot a Israel.
Netanyahu no vol deixar passar aquesta oportunitat. El fiasco del 7 d’octubre del 2023 ha deixat el primer ministre en una situació crítica i abans de marxar vol canviar tota la regió. Només el temps dirà si les decisions que està prenent seran positives per a Israel, però en qualsevol cas ell vol deixar un Pròxim Orient diferent, i això té molt a veure amb els palestins.
El mateix dia que el republicà Mike Johnson visitava la colònia jueva de Shiloh, Netanyahu preparava la continuació de la guerra a la Franja de Gaza. El primer ministre ha decidit conquerir tota la Franja i ha explicat que només així s’acabarà amb Hamàs i s’aconseguirà l’alliberament dels 50 ostatges (dels quals 20 encara són vius).
Aquesta és la instrucció que ha donat a l’exèrcit, malgrat que els responsables militars creuen que es tracta d’un pla perillós per dos motius. En primer lloc, perquè l’exèrcit estima que conquerir completament la Franja costarà un munt de vides de soldats, i, en segon lloc, perquè posarà en perill la vida dels ostatges que encara queden vius.
Però Netanyahu sembla decidit a córrer aquests riscos i la complexitat de la situació li sembla poca cosa. Simultàniament, està lluitant contra l’advocada de l’estat, a qui vol fer dimitir perquè s’oposa a algunes decisions seves. També ha expulsat el president de la comissió de Defensa i Afers Estrangers de la Knesset, que volia que els joves ultraortodoxos s’incorporessin progressivament al servei militar.
En la matinada de divendres, el gabinet de seguretat va aprovar la conquesta de Ciutat de Gaza. Ara l’exèrcit haurà de reclutar milers de reservistes. Per això potser caldran unes quantes setmanes, i la idea de Netanyahu és conquerir tota la Franja. Per primera vegada va dir que, un cop conquerida, l'entregarà a països àrabs per a la seva administració, una situació que sembla difícil de digerir.
Certament, el Pròxim Orient viu un moment decisiu. A curt termini, tot sembla indicar que Netanyahu, amb el suport de Trump, a qui encara li queden més de tres anys de mandat, pot fer i desfer tot el que vulgui. No obstant això, el resultat d'algunes de les seves decisions més polèmiques només es coneixeran a llarg termini. I això també val per a les decisions internes massa autoritàries.
