La distància que separa governs i població davant la guerra de Gaza

El silenci oficial de Rabat sobre la guerra de Gaza contrasta amb les nombroses protestes que es convoquen contínuament arreu del Marroc a favor dels palestins i que són visibles als carrers des de fa més d'un mes. Aquesta circumstància evidencia una certa precarietat que veiem al món àrab, especialment si considerem que la primera reunió d'urgència de la Lliga Àrab no s'ha convocat fins un mes després de l'inici del conflicte.

Els reflexos dels líders àrabs semblen estar una mica atrofiats si ens atenim a la demora en la convocatòria de la reunió "d'urgència", i mostra una divisió evident entre els responsables polítics d'aquests països i els seus ciutadans. La diferència és que els polítics fan declaracions i la gent es manifesta a favor dels palestins que pateixen els bombardejos cada dia.

Estem encara molt lluny de poder parlar de democràcia al món àrab. Els seus dirigents consideren que la democràcia no ha funcionat allà on s'ha provat d'introduir el sistema lliberal occidental, tot i que en el cas de la guerra de Gaza podem dir que la distinció no és massa gran entre el que passa al món àrab i el que passa a països occidentals com Alemanya o França. La major part dels dirigents dels països occidentals donen suport a l'operació militar israeliana sense cap mena de limitació, i un mes després de l'inici dels bombardejos i la mort d'11.000 palestins, encara no estan demanant un alto el foc. Els dirigents més importants del continent, d'Alemanya, França i el Regne Unit, han visitat Israel per mostrar la seva solidaritat amb l'estat jueu.

Per contra, els carrers de Berlín, París i Londres han vist concentracions populars rellevants que exigeixen un alto el foc immediat. En alguns casos aquestes concentracions s'han prohibit posant en perill els drets a manifestar-se i a la llibertat d'expressió.

Alineació immediata

De la mateixa manera que la geopolítica mundial va presenciar a la guerra d'Ucraïna una alineació immediata dels països occidentals amb els Estats Units i en contra de Rússia, ara hem vist que ha galvanitzat gairebé tots els països occidentals amb Israel, però només pel que fa als seus líders i no tant pel que fa a l'opinió pública que cada dia veu la mort de centenars de persones, i una gran part són nens, per les bombes israelianes.

Molt diferent hauria estat el posicionament de Washington amb Donald Trump a la Casa Blanca. En aquest cas hipotètic és molt probable que Israel hagués actuat amb més determinació i sense cap mena de restricció. En qualsevol cas, el president Joe Biden ha actuat a favor d'Israel com ho prova l'enviament continuat d'armes i municions.