La sintonia d'Occident amb Israel indigna el Pròxim Orient

El suport incondicional a Israel de la Unió Europea i els Estats Units està generant un gran rebuig i una profunda fractura emocional

4 min
Un manifestant crema una bandera dels Estats Units a Bagdad.

El CaireNomés dos dies després de la incursió del braç armat del moviment palestí Hamàs a Israel, el comissari d’ampliació i política de veïnatge de la Unió Europea, l'hongarès Oliver Varhelyi, anunciava la suspensió immediata de tota l’ajuda econòmica als palestins, una polèmica decisió que va ser rebutjada al cap de poques hores per la institució.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El mateix dia de l’atac, quan les represàlies de Tel Aviv contra tota Gaza ja es donaven per fetes, el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, va prometre al seu homòleg israelià, Yoav Gallant, un suport ferri.

I des d’aleshores, tant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com el president nord-americà, Joe Biden, i altres líders occidentals, han visitat Israel per mostrar-los el seu suport incondicional, ignorant el calvari de la població de la franja.

En els últims dies, tant la Unió Europea com els Estats Units han matisat les seves posicions; han demanat respectar la llei internacional i diferenciar entre civils i grups armats, i han anunciat l’enviament d’ajuda humanitària a Gaza. Però la poca contundència i lentitud que han mostrat, la seva complicitat amb l’exèrcit d’Israel, la tebior exhibida davant els civils palestins massacrats, sumat a la negativa a demanar un alto el foc, han generat un profund malestar en tot l’Orient Mitjà, on la lectura dels esdeveniments és molt diferent.

A la regió, l’atac a Israel s’emmarca, en gran mesura, en un context d’ocupació, despossessió i apartheid a Palestina, i l’ofensiva militar i el bloqueig total sobre Gaza són àmpliament considerats un genocidi palestí i una continuació del seu projecte colonial per expulsar-los de la seva terra.

Sinceritat i proximitat

“A la regió està creixent el sentiment que els Estats Units i la UE podrien estar donant suport indirectament a violacions dels drets humans internacionals –apunta a l'ARA el politòleg palestí-suec Abdalhadi Alijla–. Aquesta dinàmica està canviant les opinions de molts al Sud Global, especialment al món àrab, sobre els Estats Units i la UE. Està sorgint una profunda divisió; són vistos cada cop més com a poc sincers”, afegeix. 

En el cas de la UE, la majoria de crítiques s’han dirigit a Von der Leyen, la líder europea que s’ha situat més incondicionalment al costat d’Israel, per exhibir una doble moral en la guerra a Ucraïna i a Gaza. En el primer conflicte, la presidenta de la Comissió Europea ha condemnat els crims de guerra de Rússia, els seus atacs a infraestructura civil, i els seus intents de tallar l’aigua, l’electricitat i la calefacció a Ucraïna. Però en el cas de Gaza, Von der Leyen s'ha mantingut impassible davant el bloqueig total –inclòs d’aigua, menjar i combustible– imposat per Israel a la Franja, així com davant dels nombrosos atacs de l’exèrcit israelià a edificis residencials, mesquites, escoles i hospitals.

Tot i que la postura de la UE sobre la qüestió de Palestina és molt més complexa que la projectada per Von der Leyen i per l’eix il·liberal d’extrema dreta que està guanyant força al continent amb un discurs racista i islamòfob, els posicionaments més moderats exhibits per altres líders com el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, han rebut menys atenció.  

Disparitat en les condemnes

El contrast entre l’horror i la indignació expressada per líders occidentals davant els crims comesos pel braç armat de Hamàs a Israel, que van deixar almenys 1.300 morts i més de 200 segrestats, i la indiferència respecte als morts palestins i la devastació de Gaza ha rebut també moltes crítiques perquè molts consideren que s'ha deshumanitzat les víctimes palestines. Una de les disparitats que més indignació ha generat ha estat el cas dels infants. En aquest sentit, Biden va mostrar-se colpit per la suposada decapitació de 40 nens a un quibuts del sud d’Israel que després va resultar ser falsa. Però, en canvi, no hi ha hagut cap reacció similar cap als nens que han mort en els atacs de l’exèrcit israelià a Gaza, malgrat que més de 800 dels vora 3.500 morts a la franja són nens, segons el ministeri de Salut de l’enclavament palestí. 

En aquest context, la massacre de centenars de persones a un hospital de la ciutat de Gaza dimarts encara ha encès més els ànims. Des de la UE s’ha evitat atribuir-ne la responsabilitat, ja que les autoritats de Gaza n'han culpat l’exèrcit israelià, però aquest ha apuntat a un projectil del moviment de la Jihad Islàmica Palestina, una versió que han avalat els Estats Units. A la majoria de països de la regió, per contra, s’ha incriminat des del principi a Israel, encara que l’autoria continua sense ser clara.

La mateixa nit de l'explosió a l’hospital i durant tot el dimecres, es van produir protestes de condemna de llarg a llarg d’Orient Mitjà, moltes de les quals, incloses a l'Iran, el Líban, Turquia i Jordània, van tenir lloc als voltants de les ambaixades d’Israel i de països occidentals com els Estats Units, el Regne Unit i França. També dimecres, Al-Azhar, una de les institucions religioses més antigues i influents del món islàmic, amb seu a Egipte, va difondre un missatge en què cridava a “la nació àrab i musulmana” a reconsiderar la seva dependència de “l’arrogant occident euro-americà”. “Desgraciadament, tot això podria soscavar la credibilitat de qualsevol iniciativa o postura que adoptin els Estats Units i la UE en un futur proper”, alerta l’Alijla.

 

stats