Israel amenaça de prohibir més de 100 ONG a Gaza

Tel-Aviv rebutja l'ajuda vital oferta, que s'acumula a la frontera, escudant-se en una normativa que exigeix a les ONG compartir informació sensible sobre els seus treballadors palestins

Un grup de palestins rebent menjar d'una cuina benèfica, a la ciutat de Gaza.
ARA
14/08/2025
3 min

BarcelonaDesprés de 22 mesos de guerra que han deixat més de 60.000 morts, la població de Gaza està sotmesa a una fam desbocada i la gran majoria viuen en camps de desplaçats després de constants ordres d'evacuació emeses per l'exèrcit d'Israel. Mentrestant, centenars de tones de menjar, medicaments i altres subministraments vitals, estan emmagatzemats a l'altra banda de la frontera però no reben l'autorització d'Israel per entrar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Des del març, el govern israelià ha impedit l'entrada a la majoria de les ONG internacionals a Gaza al·legant que aquestes organitzacions "no estan autoritzades a lliurar ajuda". Aquest dijous, més de 100 ONG han denunciat que les autoritats israelianes han rebutjat les seves sol·licituds per introduir subministraments vitals a la Franja escudant-se en una nova normativa aprovada el 2025 que els exigeix compartir informació sensible. Aquesta normativa imposa requisits de registre molt intrusius, com ara la presentació obligatòria de dades de donants privats, llistes completes del personal palestí i altra informació delicada sobre el personal.

Les organitzacions denuncien que això permet a Israel denegar-los l'entrada basant-se en criteris "vagues i polititzats", en un procés que, segons afirmen, està dissenyat especialment per "controlar les organitzacions independents, silenciar la defensa de drets humans i censurar la informació humanitària". També destaquen que compartir aquestes dades és il·legal, ja que és incompatible amb les lleis de protecció de dades i amb els principis bàsics del dret humanitari. A més, tenint en compte que la de Gaza és la guerra més mortífera per al personal humanitari a escala mundial i que el 98% dels treballadors assassinats eren palestins, les organitzacions consideren que lliurar aquesta informació a Israel posaria en risc la vida del seu personal.

Només el juliol, es van denegar més de 60 sol·licituds sota aquest pretext, segons recull la missiva firmada per 100 entitats, entre les quals hi ha Acció contra la Fam, Anera, Care, Càritas, Metges del Món, Metges Sense Fronteres, Oxfam i Save the Children. Aquesta obstrucció ha deixat milions de dòlars en aliments, medicaments, aigua i articles de primera necessitat encallats en magatzems a Jordània i Egipte.

"Anera té més de 7 milions de dòlars en subministraments vitals preparats per entrar a Gaza, incloent-hi 744 tones d'arròs", declara Sean Carroll, president i director executiu d'aquesta ONG nord-americana. Aquesta quantitat de menjar podria alimentar sis milions de persones, però està bloquejada a Ashdod, a pocs quilòmetres de Gaza. "Des que es va imposar el setge total el 2 de març, Care no ha pogut lliurar a Gaza cap dels subministraments proporcionats i valorats en 1,5 milions de dòlars", explica Jolien Veldwijk, directora nacional de CARE, que sosté que entre aquests subministraments hi ha paquets d'aliments, subministraments mèdics, kits d'higiene, kits de dignitat i articles de cura materna infantil.

Les ONG denuncien que aquesta llei que els denega l'accés a la Franja forma part de l'estratègia del govern israelià que inclou el repartiment de menjar a través de la Gaza Humanitarian Foundation per impedir l'accés de la població palestina a l'ajuda humanitària i convertir "la fam en una arma". En aquests punts de distribució, gestionats per treballadors d'empreses militars en lloc de personal humanitari, ja han mort almenys 859 persones des que va començar a operar.

Més assentaments il·legals

Mentre Gaza esdevé inhabitable, Israel avança en els plans per ocupar Cisjordània. El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, ha anunciat un pla per aprovar les licitacions de fins a 3.000 habitatges en el controvertit projecte d'assentaments E1 entre Jerusalem i Ma'ale Adumim, a Cisjordània, uns assentaments que són il·legals segons el dret internacional. Aquest projecte havia quedat congelat durant dècades per la forta pressió de la comunitat internacional, perquè l'establiment d'aquest assentament impediria el desenvolupament d'una zona palestina que unís Jerusalem Est amb Betlem i Ramal·lah.

"Enterrarem l'estat palestí, Europa no tindrà res a reconèixer", ha dit Smotrich, segons el Haaretz. "L'aprovació dels plans de construcció a E1 enterra la idea d'un estat palestí i continua els molts passos que estem fent sobre el terreny com a part del pla de sobirania de facto [sobre Cisjordània] que vam començar a implementar amb l'establiment del govern", ha declarat el ministre al diari The Times of Israel. En declaracions a Reuters, el ministre ha informat que el pla —que entraria en vigor aquest dimecres— havia rebut el vistiplau del president dels Estats Units, Donald Trump, i del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

El grup israelià Peace Now ha denunciat que aquest pla és "mortal per al futur d'Israel" i que enterra "qualsevol possibilitat d'aconseguir una solució pacífica de dos estats". "Estem a la vora d'un abisme i el govern ens està empenyent cap endavant a tota velocitat", ha denunciat el grup.

stats