Israel bombardeja el palau presidencial i el ministeri de Defensa de Síria

BeirutIsrael ha bombardejat aquest dimecres posicions militars sirianes a Damasc. Els atacs a la capital siriana han afectat el palau presidencial, el ministeri de Defensa i l’entrada principal del quarter general de l’exèrcit, entre altres objectius clau, i han causat tres morts i 34 ferits, segons l'agència de notícies estatal siriana. La nova ofensiva arriba després que el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, advertís que les operacions continuarien i s’intensificarien si les forces sirianes no es retiraven de la regió de Suwayda, on els enfrontaments entre milícies druses, tribus beduïnes i tropes del règim ja han causat més de 240 morts, segons l’últim balanç de l’Observatori Sirià de Drets Humans.

El ministeri d'Interior sirià i un líder de la comunitat drusa, el xeic Yousef Jarbou, han dit aquest dimecres a la tarda que havien acordat un alto el foc per aturar els combats a la regió. Tanmateix, un altre líder drus, Hikmat al-Hajari ha sortit al pas i ha assegurat que les escaramusses continuarien fins que Suwayda fos "completament alliberada". De fet, l'alto el foc que van acordar les parts dimarts va durar ben poques hores. Paral·lelament, els Estats Units —que havien donat suport al govern sirià a través de l'aixecament de les sancions— han qualificat la situació de "complicada". El seu secretari d'Estat, Marco Rubio, ha assegurat que està treballant en una solució diplomàtica i que esperava progressos "en les pròximes hores".

Des del diumenge 13 de juliol, la província de Suwayda es troba immersa en una espiral de violència iniciada amb el segrest i tortura d’un jove drus a mans de membres d’una milícia beduïna. En resposta, milícies druses van atacar pobles beduïns i el president interí, Ahmed al-Sharaa, va ordenar el desplegament de tropes i de vehicles blindats per recuperar el control de la zona. L’operació va acabar en un desastre, amb desenes de soldats morts o capturats. Tot i que l’exèrcit va reconquerir diverses poblacions, els combats continuen actius als voltants de la capital provincial.

Israel ha aprofitat aquest buit de poder per intervenir i ha bombardejat Suwayda i Damasc. A més, ha reforçat les seves posicions militars al llarg de la frontera i ha bloquejat el pas de centenars de drusos que volien anar des dels alts del Golan cap a Síria. A Majdal Shams, la població més gran dels alts del Golan, tropes israelianes han dispersat amb gasos lacrimògens nombroses persones que intentaven sortir del territori israelià cap al sud de Síria. La comunitat drusa d’Israel, amb una forta presència a l’exèrcit i un gran pes polític, ha pressionat Netanyahu perquè actués a favor dels seus compatriotes de l’altra banda de la frontera.

Una ambició estratègica

Aquesta intervenció no té únicament un propòsit humanitari. Israel també busca debilitar el nou govern sirià i pressionar-lo perquè accepti la normalització, encara que sigui implícita, de la relació amb l’estat hebreu. Segons fonts diplomàtiques, representants dels dos països es van reunir dissabte a Bakú durant la visita d’Al-Sharaa a l’Azerbaidjan. Des de Tel-Aviv consideren que cal garantir que la nova Síria adopti una postura neutral i previsible, similar a la de Jordània i Egipte.

Netanyahu manté una visió ambivalent respecte a Al-Sharaa. Encara que ha mantingut l'estructura burocràtica que va heretar després de la caiguda de Bashar al-Assad el desembre del 2024, el primer ministre israelià percep el president Al-Sharaa com una figura feble que podria ser influenciada per actors islamistes. Mentrestant, el govern israelià alimenta les tensions internes a Síria presentant-se com el garant dels drets de la comunitat drusa.

Al maig Tel-Aviv va intensificar els gestos de suport a aquesta minoria, però dins de la comunitat drusa siriana encara hi ha profundes divisions. Líders com el xeic Al-Hijri s’oposen a qualsevol forma d’ingerència israeliana i acusen Damasc d’aliar-se amb milícies beduïnes per arrabassar-los el control de territoris que escapaven a la seva autoritat des de feia anys.

Israel justifica la seva intervenció amb l’argument d’impedir que grups militars hostils es concentrin prop del Golan. L’exèrcit israelià ha assenyalat que l’acumulació de tropes sirianes a la zona representa una amenaça directa. Diversos analistes, com Nicholas Heras del New Lines Institute, sostenen que els bombardejos tenen tant un objectiu polític com militar i busquen obligar Damasc a acceptar acords des d’una posició debilitada.

Al-Sharaa, sota pressió

La violència a Suwayda esclata en un moment decisiu per a Síria. El govern de transició es troba en procés de consolidació, però la seva resposta al sud ha estat interpretada com una represàlia col·lectiva contra la comunitat drusa. Israel ha intensificat la seva estratègia diplomàtica de seducció del poble drus, oferint protecció a canvi d’un distanciament del règim de Damasc. Les ferides del passat continuen obertes. L’any 2018 milícies beduïnes vinculades a l’Estat Islàmic van perpetrar massacres contra drusos a la zona, i el temor que es repeteixi és ben present.

El govern d’Al-Sharaa intenta recuperar el control, però el seu marge d’acció es redueix ràpidament. Ha de contenir la pressió dels aliats àrabs que aposten per una transició pacífica i evitar que els drusos s’alineïn efectivament amb Israel. Mentre prossegueixen els bombardejos, Israel combina amenaces obertes amb ofertes discretes d’entesa, movent fitxes no només en el front militar, sinó també en el tauler polític de la zona.