Pròxim Orient
Internacional  /  Pròxim Orient 14/10/2022

L'escalada de violència a Palestina deixa nou morts en una setmana

Cisjordània i Jerusalem Est viuen moments d'especial tensió, amb atemptats, altercats i incursions militars gairebé diàries

3 min
Joves palestins durant una protesta, amb enfrontaments amb les autoritats israelianes, al camp de refugiats de Shuafa.

JerusalemDos soldats israelians i set civils palestins (entre els quals, quatre menors) han mort des de dissabte passat en un pic de violència a Cisjordània i Jerusalem Est durant el qual s'han desencadenat múltiples altercats, atemptats i incursions militars en territori ocupat. Les últimes víctimes s'han produït aquest mateix divendres. Un metge i un jove palestí han mort a Jenín durant una batuda de l'exèrcit israelià, en la qual s'ha detingut un suposat membre de Hamàs i cinc palestins han resultat ferits. L'agència de notícies palestina Wafa també ha informat de la mort d'un presoner a causa de les ferides. L'home estava acusat de perpetrar un atemptat contra un autobús el 4 de setembre, en el qual van quedar ferits diversos soldats israelians.

Amb aquestes últimes víctimes, ja són 119 els palestins morts a Palestina aquest 2022. Una xifra rècord que no es veia des de l'anomenada intifada dels ganivets, l'any 2015, i que coincideix amb la campanya electoral a Israel, que celebrarà els cinquens comicis en tres anys l'1 de novembre. Des de principi d'any han mort també 15 civils israelians i set soldats, en diversos atacs. Les dues últimes víctimes van ser una soldat de 18 anys, abatuda dissabte en un check point al nord de Jerusalem, i un soldat de 21, mort dimarts passat mentre custodiava una marxa organitzada per colons jueus al poble palestí de Sebastia, a la Cisjordània ocupada. Els autors dels dos tirotejos van aconseguir escapar. "Les forces de seguretat no descansaran fins que no detinguin els terroristes", va dir el primer ministre, Yair Lapid.

Disturbis i operacions israelianes

El ministre de Seguretat Pública, Omer Barlev, va ordenar dijous la mobilització immediata de quatre companyies de la policia en la reserva per detenir els responsables dels atemptats i assegurar la seguretat a Jerusalem, on aquests dies se celebren les festes jueves de Sukkot. La policia ha mantingut sota setge el camp de refugiats de Xuafat, al nord de la ciutat, durant sis dies. Tot i que l'argument oficial era la cerca i captura de l'autor del tiroteig de dissabte, el bloqueig de les entrades i sortides del camp, habitat per 100.000 palestins, s'ha vist com un càstig col·lectiu. En resposta, la població àrab de Jerusalem Est va convocar una vaga general dimarts i centenars de palestins s'han enfrontat amb la policia a Xuafat. Els manifestants van cremar contenidors i tirar pedres contra els agents, que hi van respondre amb bales de goma i granades eixordadores.

Els disturbis s'han estès a altres poblacions de Cisjordània, com el petit poble d'Anata, que també està sota setge israelià, i al barri de Xeikh Jarrah, a Jerusalem Est. L'última nit veïns palestins del barri van enfrontar-se tirant pedres i focs artificials a la policia i grups d'extremistes jueus. Aquests últims havien acudit a Xeikh Jarrah després que un adolescent jueu resultés ferit al cap per un cop de pedra. El parlamentari ultradretà Ben Gvir, aliat de l'ex primer ministre Benjamin Netanyahu, va presentar-se al barri ahir al vespre, armat amb una pistola i exigint a la policia que utilitzés foc real contra els àrabs.

Grups palestins han declarat un "dia de ràbia" per aquest divendres, i han animat els residents de la ciutat a enfrontar-se a les forces de seguretat, en resposta als últims esdeveniments, segons mitjans israelians.

Paral·lelament, l'exèrcit israelià ha incrementat en els últims dies les incursions en poblacions palestines de Cisjordània, com Jenín o Nablus, per detenir els autors d'atacs contra soldats i civils. Aquestes operacions militars, que Israel du a terme de manera gairebé diària des de l'onada d'atemptats del mes de març passat, acostumen a trobar-se amb una forta resistència per part de milicians palestins, que sovint no estan vinculats a organitzacions tradicionals com Hamàs o la Jihad Islàmica. Es tracta de nous grups, formats sobretot per joves, que estan desencantats amb l'Autoritat Nacional Palestina i els partits tradicionals, que volen defensar les seves poblacions de l'exèrcit israelià. Una d'aquestes noves formacions és Lion's Den [El cau del lleó], fundada a Nablus l'agost d'aquest any i que ha reivindicat alguns dels últims atemptats contra soldats israelians.

Hamàs i Fatah firmen un acord de reconciliació

Després de 15 anys de divisió, Hamàs, Fatah i dotze grups palestins més van firmar dijous a la tarda un acord de reconciliació a Algèria. El text, que es va debatre durant dos dies, "constituirà una sòlida plataforma per a l'assoliment de la unitat entre les diverses faccions palestines", segons el govern algerià, que ha fet de mediador.

La declaració preveu la celebració d'unes noves eleccions presidencials i legislatives a Gaza i Cisjordània, en el termini d'un any. Els comicis s'havien de celebrar el passat 2021, però van ser ajornats sine die pel president palestí, Mahmud Abbas, de Fatah, a causa de la pandèmia del coronavirus.

Abbas va guanyar les últimes eleccions presidencials l'any 2005 amb el 67,38% dels vots, en uns comicis que Hamàs va boicotejar i als quals no es va presentar. L'any següent, però, Hamàs va obtenir la victòria en les eleccions parlamentàries amb 74 dels 132 escons al Consell Legislatiu Palestí, davant els 45 escons de Fatah. Des de llavors no hi ha hagut més eleccions.

stats