La matança a Gaza agreuja la crisi política als Països Baixos i força la dimissió del ministre d’Exteriors

BarcelonaLa matança d'Israel a Gaza ha accentuat encara més les divisions polítiques als Països Baixos i ha precipitat la dimissió del ministre d’Exteriors, Caspar Veldkamp. Exambaixador a Israel i fins ara cap de la diplomàcia neerlandesa, Veldkamp va anunciar aquest divendres que abandonava el càrrec després que el govern en funcions no aconseguís pactar sancions més dures contra l’executiu de Benjamin Netanyahu.

La decisió també ha estat secundada pels seus companys del partit Nou Contracte Social (NSC), que han abandonat l’executiu acusant els liberals i els populistes de “negar l’alarmant situació a Gaza”. “No era capaç de prendre mesures significatives”, va admetre Veldkamp en la seva carta de comiat, que també recordava que vivim “en temps de tensions geopolítiques sense precedents”.

L’agreujament de la crisi ha esclatat just després que els Països Baixos s’hagin adherit a una declaració conjunta amb una vintena d’estats europeus contra nous assentaments il·legals a Cisjordània, i enmig de protestes massives a diverses ciutats del país que reclamen una posició més ferma cap a Israel. El govern neerlandès es troba en funcions des de la sortida de la formació de l’extrema dreta de Geert Wilders a principis de juny i ha de gestionar aquesta nova crisi institucional amb les eleccions previstes per al 29 d’octubre.

Gaza, atrapada entre bombardejos i fam

Mentrestant, la guerra a Gaza continua i el ritme de la matança israeliana no té aturador. Des de la matinada de dissabte, almenys 41 palestins han mort en diversos atacs de l’exèrcit hebreu a la Franja, segons fonts hospitalàries citades per la cadena Al-Jazeera. La xifra se suma a un balanç devastador: des de l’inici de l’ofensiva, l’octubre del 2023, 62.622 palestins han perdut la vida i 157.673 han resultat ferits, d’acord amb el govern de Hamàs. En només les darreres 24 hores, els pocs hospitals que encara funcionen sota mínims han rebut 61 cadàvers i 308 ferits.

A la catàstrofe de la fam que amenaça generacions de palestins, especialment els més joves –l'IPC, l'organisme que mesura la seguretat alimentària al món que té el suport de les Nacions Unides, ho va denunciar oficialment divendres–, se li afegeix la incomptable crisi sanitària. El sistema sanitari està pràcticament col·lapsat.

Munir al-Bursh, director general del ministeri de Sanitat a la Franja, va explicar divendres, també a Al-Jazeera, l’ensorrament total de la xarxa hospitalària i va reclamar corredors segurs per a l’entrada de medicaments i equips internacionals. “No hem vist cap acció real”, va advertir, i va confirmar que vuit persones –dues d’elles infants– havien mort per desnutrició en les últimes 24 hores.

Per la seva banda, el doctor Ahmed al-Farra, director de l’hospital infantil del Complex Mèdic Nasser, va descriure també a la cadena qatariana una situació desesperada. Al seu centre hi ha 120 menors en risc de mort per desnutrició i “caldrien deu hospitals per atendre’ls”. “Els infants de Gaza patiran les conseqüències tota la vida”, va afegir.

Segons Save the Children, desenes de milers d'infants desplaçats pateixen manca greu d’aliments i cap dirigent mundial pot al·legar desconeixement. Les conseqüències també afecten les dones. A Deir al-Balah, una ciutat al centre de la Franja de Gaza, més de la meitat de les embarassades i mares primerenques estan desnodrides, també segons Save the Children.

I enmig d’aquest context de terror quotidià, les cues per obtenir menjar continuen sent cues on es mor i no on es menja. En només 24 hores, de les esmentades 61 persones que han perdut la vida, almenys 16 esperaven aliments quan van ser abatudes. I 111 més van resultar ferides. Des de finals de maig, quan es va instaurar el sistema de distribució sota control israelià amb suport dels EUA, els morts en les anomenades cues de la fam superen els 2.076 i els ferits ascendeixen a més de 15.300.

Malgrat totes les evidències i la ja apuntada declaració formal de fam per part de l’ONU, Israel nega l’existència d’una crisi alimentària i humanitària i continua amb l’ofensiva amb la intenció explícita de conquerir Ciutat de Gaza. Les imatges de nens desnodrits i hospitals sense recursos alimenten la indignació internacional i accentuen la pressió sobre governs europeus com el neerlandès, obligats a posicionar-se enmig d’una nova catàstrofe humanitària que fa 22 mesos que dura.