Merz viatja a Israel per reconciliar-se amb Netanyahu
És la primera visita d'un cap de govern europeu al país des de l'inici de l'alto el foc entre Israel i Hamàs el 10 d'octubre
BerlínFriedrich Merz ha viatjat aquest cap de setmana a Israel per fer la seva primera visita com a canceller en un intent de reduir les tensions amb el govern de Benjamin Netanyahu. Les expectatives a tots dos països respecte al viatge del dirigent alemany són molt altes. És la primera visita d'un cap de govern europeu al país hebreu després de l'alto el foc del 10 d'octubre passat entre Israel i Hamàs més de dos anys després de l'inici de la guerra, i es produeix poques setmanes després que Berlín decidís reprendre l'exportació d'armes a Tel-Aviv.
“La visita del canceller federal Merz s'espera amb gran interès a Israel”, va afirmar l'ambaixador israelià a Berlín, Ron Prosor, al diari Jüdische Allgemeine. Merz serà rebut amb els braços oberts, “encara que a vegades hi hagi diferències”, segons Prosor.
Però abans de reunir-se amb Netanyahu, el dirigent alemany ha mantingut una trucada amb el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, en què ha instat l'ens a fer les reformes necessàries per dur a terme un paper constructiu en la governança de Gaza. Merz ha reiterat el seu suport al pla de pau de Donald Trump i s'ha mostrat favorable a la solució dels dos estats, ja que "ofereix les millors perspectives de pau i seguretat duradores per a israelians i palestins".
L'estabilització de l'alto el foc a Gaza, juntament amb altres temes internacionals, seran sobre la taula durant la trobada de Merz amb el primer ministre israelià, segons ha anunciat la cancelleria. A més d'haver-se reunit dissabte a Amman amb el rei Abdullah II de Jordània, s'espera que Merz també visiti el museu memorial Yad Vashem sobre les víctimes de l'holocaust i que mantingui trobades amb representants de la societat civil i intel·lectuals.
La guerra de Gaza ha fet que Merz hagi fet el seu primer viatge a Israel més tard del que havien fet els seus antecessors després d'assumir el càrrec, tenint en compte que Alemanya és un dels socis principals de l'estat jueu. El socialdemòcrata Olaf Scholz ho va fer quan feia tres mesos que era canceller i la conservadora Angela Merkel va trigar només dos mesos. Això sí, abans d'arribar al càrrec, Merz ja havia visitat el país com a cap de l'oposició.
L'embargament d'armes i la represa de les exportacions
Les relacions entre Alemanya i Israel han estat en els últims mesos més tibants que mai, després que el canceller hagi adoptat un to més dur que els seus predecessors a l'hora de criticar la política israeliana a la Franja de Gaza des que va assumir el càrrec al maig.
La decisió de Merz de decretar aquest estiu un embargament parcial d'armes va exacerbar encara més les relacions entre els dos països. El canceller va suspendre a l'agost l'expedició de llicències d'exportació d'armes a Israel després de l'aprovació dels plans de Netanyahu per “prendre el control” de la ciutat de Gaza.
Berlín va reprendre el 24 de novembre passat les exportacions d'armament a Israel en considerar que s'està complint l'alto el foc i en constatar que està arribant l'ajuda humanitària a la Franja de Gaza. A més, el viatge a Israel té lloc només uns dies després de l'activació del sistema de defensa antimíssils Arrow 3, de producció israeliana-estatunidenca, a Holzdorf, a l'estat federat de Saxònia-Anhalt. El contracte per a l'adquisició d'aquest sistema de defensa, que permet interceptar míssils balístics d'abast intermedi, es va signar fa dos anys, en un intent per contrarestar el que Berlín considera una amenaça creixent per part de Moscou.
El canceller serà el primer líder d'un país europeu que visita Israel des que el Tribunal Penal Internacional (TPI) va dictar el novembre del 2024 una ordre de detenció contra Netanyahu i el llavors ministre de defensa, Yoav Gallant, per crims de guerra i lesa humanitat a la Franja de Gaza. Només l'hongarès Viktor Orbán s'ha reunit fins ara amb el primer ministre israelià, i ho va fer a l'abril d'aquest 2025 a Budapest desafiant l'ordre del TPI.
La responsabilitat històrica
Fa 60 anys, el 12 de maig de 1965, Israel i la República Federal d'Alemanya van establir relacions diplomàtiques, un acostament que semblava impensable després de l'Holocaust. Alemanya ha estat durant dècades un dels més ferms defensors d'Israel i és el seu segon major exportador d'armes, després dels Estats Units. El dret a l'existència i la seguretat d'Israel són considerats “una raó d'estat” per al govern alemany, conseqüència de la responsabilitat històrica d'Alemanya per l'assassinat de sis milions de jueus europeus pels nazis.
Berlín està a favor d'una solució negociada de dos estats perquè israelians i palestins puguin viure en pau i harmonia. No obstant això, Merz ha deixat clar que el reconeixement d'un estat palestí no està actualment sobre la taula, a diferència d'altres països europeus que han reconegut oficialment Palestina, com Espanya, França i el Regne Unit, entre altres. Alemanya considera que el seu reconeixement hauria de ser la culminació d'un procés negociat, no un pas previ. De moment, el govern alemany s'ha limitat a instar el govern israelià que no faci més passos cap a l'annexió de Cisjordània.
