Hongria es retira del Tribunal Penal Internacional després de rebre Netanyahu

BarcelonaEl govern d'Hongria ha anunciat aquest dijous que es retira del Tribunal Penal Internacional (TPI), la instància que jutja els responsables de crims de guerra i de crims contra la humanitat. El motiu és el suport de l'executiu de l'ultradretà Viktor Orbán al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a qui ha acollit malgrat l'ordre de detenció internacional per la seva actuació a Gaza. Netanyahu va arribar ahir al vespre a Budapest, convidat per Orbán, que va desafiar l'ordre, d'obligat compliment per a tots els països membres. La visita ha coincidit amb una altra jornada sagnant a Gaza amb almenys 100 palestins morts en bombardejos israelians, 29 dels quals en una escola de l'ONU on es refugiaven civils.

Hongria va ser un dels països fundadors, el 1999, del TPI, al qual pertanyen també els 27 socis de la Unió Europea. Després de convidar Netanyahu al novembre, en un desafiament obert al tribunal quan els jutges van acordar donar curs a la sol·licitud presentada per la Fiscalia per detenir-lo, el govern hongarès ja havia deixat caure la possibilitat de retirar-se del tribunal. El 2001 Budapest va ratificar la seva adhesió tot i que no va arribar a transposar-la al seu ordenament constitucional. La decisió d'Orbán va en la línia del president estatunidenc, Donald Trump, que va imposar sancions al febrer contra el fiscal del tribunal Karim Khan, que va ser qui va proposar la detenció de Netanyahu. Els Estats Units, però, no són membres del tribunal per mantenir la impunitat dels seus soldats i dirigents polítics i militars en les seves intervencions estrangeres.

Els jutges del TPI argumenten en l'ordre de detenció que hi ha fonaments per creure que Netanyahu i el seu exministre de Defensa, Yoav Gallant, són responsables de crims com assassinat, persecució i l'ús de la fam com a arma de guerra en un "atac sistemàtic contra la població civil de Gaza". El tribunal també va emetre una ordre de detenció contra el líder de Hamàs que ha mort en l'actual ofensiva israeliana.

Des de Budapest Netanyahu ha celebrat l'anunci del seu aliat hongarès com una decisió "valenta" i "principista" i ha dit que Orbán ha donat suport "de manera incansable i orgullosa a Israel i al poble jueu". I ha agraït a Orbán la decisió: "Respondre a aquest tribunal corrupte és important per a totes les democràcies". Netanyahu fins i tot ha apel·lat a la idea que el seu govern i el de l'ultradretà estan "lluitant una batalla semblant per la nostra civilització comuna, la civilització judeocristiana". El primer ministre hongarès –que fins fa poc temps feia campanyes publicitàries en què cridava a "salvar Hongria del perill jueu"– ha dit que el seu país mostra "tolerància zero contra l'antisemitisme".

La visita de Netanyahu a Hongria, on ha estat rebut amb tots els honors, inclosa una banda militar, s'ha d'allargar fins diumenge i aquest dijous s'ha d'entrevistar amb Orbán. No és el primer cop que Netanyahu viatja a l'estranger des que es va dictar l'ordre de detenció internacional. Al febrer va visitar la Casa Blanca convidat per Donald Trump, que li va donar llum verda per trencar la treva a Gaza i tornar als bombardejos indiscriminats, com va fer el 18 de març. França també va incomplir la seva obligació quan va autoritzar el pas de l'avió amb què Netanyahu viatjava als Estats Units a través del seu espai aeri. Altres països com la República Txeca, Romania o l'Argentina, igualment signants de l'Estatut de Roma, també han anunciat que no aplicaran l'ordre si Netanyahu viatja al seu territori. El futur canceller alemany, Friedrich Merz, va dir el mes passat que buscaria la manera que Netanyahu pogués viatjar al seu país.

El portaveu del TPI, Fadi El Abdallah, ha recordat que no correspon als estats "determinar unilateralment la validesa de les decisions legals del tribunal" i que tenen l'obligació d'aplicar-les. Israel tampoc no reconeix el tribunal, però això no és un requisit perquè aquest tingui autoritat per jutjar els responsables d'un país. Per això el TPI també va dictar, per exemple, una ordre de detenció contra Vladímir Putin per crims de guerra a Ucraïna, encara que Rússia tampoc no reconeix el tribunal.

"La perdurabilitat del TPI", en mans de la UE

Rosana Alija, professora de dret internacional de la Universitat de Barcelona, explica a l'ARA que Hongria encara és part de l'Estatut del TPI, fins que no es consumi la retirada, i considera que Orbán "està violant les seves obligacions jurídiques internacionals". A més, alerta que també està incomplint les seves obligacions com a estat membre de la UE. "La situació a Gaza està posant a prova la perdurabilitat del Tribunal Penal Internacional. Fins ara la UE ha apostat clarament pel tribunal i si ara no reacciona davant el que està fent Hongria, estarà acceptant en bona part rendir-se en aquesta batalla". Cal recordar que, a més dels Estats Units i Rússia, altres grans potències com la Xina o l'Índia tampoc no donen suport a l'única institució internacional que pot actuar penalment contra líders polítics o militars que vulnerin les lleis de la guerra.

La visita coincideix també amb l'ofensiva terrestre sobre Gaza que ha anunciat aquest matí el ministre de Defensa israelià, que ja acumula desenes de morts en bombardejos i ordres d'evacuació massives a tota la Franja.

Consultada per l'ARA, Clàudia Jiménez, professora de dret internacional de la Universitat Autònoma, destaca que el cas "és una prova més de la falta d'independència del poder judicial a Hongria" perquè "és el jutge qui ha de decidir si aplica l'ordre de detenció i el govern no s'hi pot interposar". "Països de la UE estan exhibint la manca de divisió de poders i que és el poder polític qui controla el poder judicial", alerta. Fa uns anys el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, es va haver de retractar d'haver convidat Vladímir Putin, i assegurar-li que no seria detingut, després que els jutges li deixessin clar que això no era de la seva competència.

El procés de sortida implica aprovar primer una llei al Parlament, dominat pel partit Fidesz d'Orbán, i després notificar-ho per carta al secretari general de l'ONU. La retirada entra en vigor un any més tard. El ministre d'Exteriors dels Països Baixos, Caspar Veldkamp, ha recordat a la trobada de ministres de l'OTAN a Brussel·les que mentre Hongria continuï sent membre del tribunal ha de respectar les seves obligacions.