Les mil vides del govern de Netanyahu, malgrat les incògnites que venen

El CaireDes de l’atac de Hamàs a Israel el 7 d’octubre del 2023, les especulacions sobre la caiguda del govern israelià de Benjamin Netanyahu han estat constants. Primer, pel xoc de l’atac, en l'errada més gran de seguretat de la història del país. Més tard, per l’oposició de l’ala ultra de l’executiu a aturar l’ofensiva genocida a Gaza. Fins i tot al juny, després de la guerra amb l’Iran, es conjecturava que el primer ministre intentaria treure’n rèdit i convocaria eleccions.

A principis del 2024, una crisi amb el bloc ultraortodox del govern, desencadenada arran d’una proposta de llei sobre la seva històrica exempció del servei militar obligatori –rebutjada per la major part del país– també va generar auguris d’un possible col·lapse. L’últim episodi ha tingut lloc a mitjans d’aquest juliol, quan els dos partits ultraortodoxos de l’executiu van fer un pas més enllà i van decidir abandonar-lo i deixar-lo en minoria per la mateixa raó.

Malgrat aquests tràngols i presagis, però, el govern israelià no s’ha enfonsat en cap moment i ha demostrat ser, una vegada i una altra, més resilient del que se li pressuposava. Quan algun soci important de l’executiu n’ha sortit, com ara, ha evitat tombar-lo i ha mantingut la porta oberta a tornar-hi. I Netanyahu, conegut per eternitzar decisions incòmodes, es regeix per la màxima de no renunciar mai al poder i confiar que qui dia passa, any empeny.

El govern de Netanyahu se sostén sobre dos blocs principals: dos partits ultraortodoxos, que sumen 18 escons, i dos partits d’extrema dreta, que n’ostenten 13. La formació del primer ministre, Likud, en té 32, i la majoria parlamentària se situa en 61. Aquests tres pols defensen polítiques notablement diferents, però un dels motius pels quals s’han mantingut units fins ara, tot i els xantatges creuats, és que cap s’ha mostrat interessat a celebrar eleccions anticipades.

En aquesta línia, la recent sortida del govern dels dos partits ultraortodoxos també tenia truc: aquest diumenge el parlament d’Israel inicia el recés d’estiu i no tornarà a reunir-se fins al 19 d’octubre. Aquest període li garanteix a Netanyahu la continuïtat de l’executiu durant els tres mesos vinents (tret que es convoqui una sessió extraordinària que no contempla ningú), i poder dedicar aquest temps a intentar contenir o desactivar les seves crisis internes més importants.

Durant el recés estival s’espera que l’entorn de Netanyahu acceleri les negociacions amb els partits ultraortodoxos que han escenificat recentment la seva sortida del govern per intentar trobar una solució sobre el servei militar que pugui satisfer totes les parts de l’executiu. En el cas d’arribar a aprovar una llei a finals d’any, no es descarta que es pugui tornar a enviar al Tribunal Suprem, però aquest procés donaria encara més temps al primer ministre.

L'alto el foc a Gaza

L’aproximació del recés d’estiu al parlament també ha anat acompanyat les últimes setmanes d’un nou impuls discontinu en les negociacions per una treva a Gaza. El dijous, els Estats Units i Israel van anunciar la retirada dels equips que estan liderant les converses a Qatar després de la darrera resposta de Hamàs a la proposta d’acord que s’està discutint. Però cap dels dos no va donar les negociacions per trencades i el seu coreografiat gest pot ser una forma més de pressionar.

L’acord que s’està negociant actualment contempla un alto el foc i un intercanvi d’ostatges dividit en fases, la primera de les quals hauria de portar a l’entrega de la meitat dels captius vius i la meitat dels cadàvers retinguts per Hamàs a Gaza durant un període de treva inicial de 60 dies. Si es produís un acord aviat, aquest període coincidiria amb el recés del parlament israelià i asseguraria l’estabilitat del govern de Netanyahu. A principis d’any, Israel ja va trencar un altre alto el foc amb Hamàs després de complir-se una primera fase de 60 dies.

A més del recés d’estiu, si el parlament finalment es dissolgués a la tornada, les eleccions no es podrien celebrar, per llei, fins al cap de com a mínim tres mesos, la qual cosa dona marge a Netanyahu per continuar al capdavant de l’executiu, encara que sigui de manera interina, fins al gener del 2026, que és la data amb la qual especulen actualment molts analistes israelians.

El mandat de quatre anys del govern venç de totes formes a finals del 2026, així que unes eleccions anticipades els primers mesos de l’any no es descarten perquè no se celebrarien amb gaire més antelació que la data prevista per llei. Alhora, Netanyahu, el primer ministre que més anys ha ocupat el càrrec en la història d’Israel, no ha completat els quatre anys de mandat en cap dels sis governs que ha encapçalat des dels anys noranta.

Durant els últims dos anys, les enquestes han apuntat que la coalició de govern no només perdria uns nous comicis si se celebressin avui, sinó que se situaria molt lluny de revalidar la seva majoria parlamentària vigent. Els grans perjudicats serien un dels partits ultraortodoxos, que podria quedar fora del Parlament, i el Likud de Netanyahu, que si bé lidera els sondejos des de fa un any, ho fa amb una forta caiguda d’escons. Els pròxims mesos, el primer ministre es podria arriscar a jugar les seves cartes per intentar sacsejar aquest escenari.