A la nova Síria, la lluita ferotge contra l'Estat Islàmic continua

Raqqa (Síria)"Veus res en aquella casa?". És la pregunta que el comandant Kobani de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) ens deixa anar mentre ens apropem a un conjunt de dues cases aïllades enmig del desert. No hi ha ningú en tot el camí que ens en separa. Aturem el cotxe i, de sobte, apareixen dos soldats, mudats de camuflatge, que ens indiquen que anem cap a l'interior. A dins ens rep un grup més nombrós, perfectament equipats amb un uniforme verd fosc militar.

"Benvinguts a la línia del front de Deir Hafir", ens diu el cap de la unitat. "Aquí cada dia hi ha combats, estem sempre preparats", explica. Se'ns emporten ara cap al terrat de l'edifici, coberts per les parets que l'envolten. Estem a tirs dels franctiradors. A només un quilòmetre de distància es veuen quatre grans columnes de fum negre. "Els ucraïnesos haurien de venir a entrenar-nos per fer servir els drons", reflexiona el comandant.

La realitat de la guerra al nord de Síria és molt diferent de la que podem trobar a Ucraïna. A Europa la guerra ha esdevingut tecnològica i els drons causen estralls diàriament. A Deir Hafir ni tan sols els cotxes oficials estan protegits contra aquests aparells voladors i, per formació i equipament, aquesta mena de guerra és impensable en aquesta regió del Pròxim Orient.

La visita acaba amb una llarga entrevista en què el comandant Kobani relata les operacions antiterroristes que duen a terme. Ens ensenya un vídeo enregistrat tot just el dia anterior que capta la detenció de dos individus i ensenya diverses banderes de l'organització terrorista Jabath al-Nusra. "L'ISIS i Nusra són el mateix, actualment", ens diu. Treu una altra foto: els dos suposats terroristes amb el dit índex apuntant al cel –un gest popularitzat per lSIS en els seus vídeos propagandístics d'execucions– i la bandera de Nusra de fons.

Raqqa respira

Marxem i posem direcció a Raqqa, l'antiga capital de l'Estat Islàmic. En el nostre últim viatge a aquesta ciutat, fa ara alguns mesos, vam poder apreciar una localitat totalment militaritzada, plena de punts de control i d'homes emmascarats. Aquest cop tot és molt diferent. Només hi ha checkpoints a les artèries principals i tot i que sí que s'hi veuen soldats i molta policia, res recorda a l'atmosfera de guerra que s'hi respirava els primers mesos després de la caiguda d'Al-Assad.

A la nit, però, la calma s'esvaeix. Un cop cau el sol, a Raqqa se senten els combats propers a la ciutat. S'ha aconseguit que les emboscades es produeixin als límits de la ciutat o a zones properes, i s'eviti el centre d'una localitat que el 2019 tenia gairebé 300.000 habitants. El comandant Nuhat, responsable dels comandos especials de la zona, explica, però, que cada cop hi ha més grups extremistes a la zona. "Cada mes hi ha una mitjana d'entre 10 i 15 incidents i la presència de l'ISIS ha augmentat considerablement, tot i que la cosa està molt controlada a l'interior de la ciutat", relata.

Nuhat ens convida a patrullar amb ell. Sortim amb tres humvees, els blindats lleugers estatunidencs que van veure's a les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. La patrulla té un objectiu concret: fer veure que hi són. Si tot va bé, aquestes rutes són pures mesures dissuasives, però els comandos també són els responsables de fer operacions per detenir membres de l'ISIS. El comandant Nuhat, que va arribar a Raqqa el 2019, ha participat en milers d'aquestes missions, que solen comptar amb entre 20 i 100 homes.

Alcohol i infidels

La nostra ruta d'hora i mitja, per sort, no pateix cap incident. Crida l'atenció la naturalitat amb què els cotxes s'aparten per deixar avançar els humvees, o com la gent no s'immuta quan veu passar vehicles armats per carrers plens a vessar. Molts dels soldats que integren ara les FDS, que des del 2015 han lluitat pels interessos dels kurds sobre Síria, són àrabs. Molts van decidir unir-se a files sota comandament kurd perquè la seva activitat com a militars es veiés retribuïda amb un sou i beneficis, cosa que en qualsevol altra força armada seria impensable.

La integració cultural a Raqqa no només es fa palesa en la composició dels cossos que la defensen. Les activitats civils també mostren algun signe de secularització impossible de preveure mentre la ciutat era la capital de l'autoanomenat Califat Islàmic. En un carrer mig buit, però no amagat, hi ha una licoreria. És un petit local il·luminat amb llums de colors on els cotxes no paren d'aturar-se. En poc menys d'una hora, s'hi acosten a la botiga d'alcohol unes 30 persones que compren cervesa, arak i fins i tot –qui pot permetre-s'ho– whisky. Un dels clients, de fet, era cristià.

La fràgil pau que regna a Raqqa, però, s'enfronta ara a un nou punt d'inflexió. El president sirià, Ahmed al-Sharaa, va afegir el país a la Coalició Global per Derrotar l'Estat Islàmic aquest dilluns després de la seva visita a Washington. La unió a aquesta coalició liderada pels Estats Units pot marcar un punt d'inflexió en les zones de majoria sunnita de Síria, que poden veure aquest acord com una traïció directa a les seves creences.

Per a aquesta població, que va estar sota control de l'ISIS durant anys, hi ha deu preceptes que converteixen un musulmà en un kafir (infidel). Un d'aquests, el vuitè, és donar suport als politeistes o els ateus que lluiten contra els musulmans. Ningú podrà justificar als sirians sunnites, doncs, que Al-Sharaa s'hagi posat d'un bàndol que veuen frontalment oposat. L'escenari es preveu pessimista. L'ISIS ja ha llançat campanyes a Idlib, Damasc i Homs, i es preveuen més atemptats. El xeic Talal, de la tribu Al Wilda, una de les més poderoses de Raqqa, ho té clar: "Al-Sharaa només sobreviurà a aquest tractat si ho protegeix directament els Estats Units".