Els plans encoberts de Netanyahu a Gaza

Encara és aviat per saber què passarà quan s'acabi la guerra, però a Israel hi ha gent que ja ha començat a especular sobre l'endemà. El debat està obert perquè els dirigents hebreus no ensenyen les seves cartes i insisteixen que el seu objectiu és acabar definitivament amb el govern i les infraestructures de Hamàs. El seu ideal seria que l'organització islamista desaparegués de cop de la franja de Gaza i marxés per sempre a l'espai infinit, però això no és tan fàcil.

Una de les opinions que hi ha a Israel és partidària de reconquerir la mateixa Franja que Ariel Sharon va abandonar unilateralment el 2005. Hi ha qui pensa que de moment n'hi hauria prou amb ocupar la meitat nord. Altres pensen que ara que hi ha aquesta oportunitat s'hauria de conquerir tota la Franja i tornar-la a colonitzar. Fins i tot algú parla clarament d'expulsar els 2,3 milions de palestins que viuen a la Franja. De fet, l'exèrcit israelià ha ordenat a la població del nord, més d'un milió d'habitants, que marxi cap al sud. Israel voldria que almenys una part d'aquests refugiats entressin a Egipte i es quedessin a la península del Sinaí per sempre. Centenars de milers de palestins ja han començat un èxode que apunta en aquesta direcció.

El president Joe Biden es va expressar diumenge en contra de la reocupació israeliana. Biden és partidari de la solució dels dos estats i, per tant, vol que la Franja formi part d'un estat palestí que no arriba –i que al pas que caminem no arribarà mai–. A Cisjordània Israel està multiplicant el nombre de colons jueus, i a hores d'ara és pràcticament impossible crear un estat palestí amb un mínim de continuïtat territorial.

L'opinió de Biden és important, però Israel la pot ignorar. Dependrà del primer ministre Benjamin Netanyahu i dels polítics que vinguin després. La pressió que ha començat a suportar Netanyahu és gran i anirà creixent. Quan la guerra s'acabi serà investigat pel fiasco amb tota la cúpula del govern i la seva continuïtat estarà en perill. Aquests dies molta gent ha començat a demanar el seu cap, i la tendència és que la demanda anirà creixent.

Dintre del govern també hi ha ministres partidaris de la reocupació total o parcial de Gaza. No només els ministres més radicals com Ben-Gvir o Smotrich, sinó també altres que no han digerit l'evacuació dels colons de fa gairebé dues dècades, i somien en omplir de jueus tota la gran terra d'Israel. Això ja s'està fent ràpidament a Cisjordània i ara Israel té l'oportunitat de fer-ho a Gaza. Aquests ministres, sens dubte, impulsaran la reocupació.

Calibrar els riscos

Tot i això, aquesta és una qüestió força delicada perquè exposaria els futurs colons de Gaza als atacs dels milicians, excepte en el cas que hi hagués una expulsió completa de palestins de tota la Franja o només de la meitat nord. Israel hauria de córrer grans riscos de seguretat, però els ministres partidaris d'aquesta opció estan disposats a córrer aquests riscos i ara tenen l'argument addicional que hi ha més riscos si no es reocupa la Franja, com va quedar palès el 7 d'octubre.

A més de reocupar la Franja, Israel té una segona opció que consisteix en romandre durant algun temps a Gaza mentre es consolida un govern alternatiu, és a dir no islamista, semblant al que hi ha a Cisjordània, on el seu president, Mahmud Abbas, és en realitat una figura decorativa que s'encarrega d'aplicar les polítiques d'Israel des de la mort d'Arafat el novembre del 2004. Aquesta opció té el problema que la sociologia de la població de la Franja és diferent de la de Cisjordània. L'islamisme juga amb més força a Gaza que a Cisjordània, i els islamistes no desapareixeran de la Franja en el cas hipotètic que els israelians desmantellessin Hamàs, cosa que està per veure. En un cas hipotètic com aquest, sembla que no seria gens fàcil mantenir la posició d'un govern alternatiu que depengui d'Israel, com el que hi ha a Cisjordània.

No hi ha dubte que les autoritats israelianes estan examinant què passarà l'endemà, i que segurament estan treballant en aquesta direcció. Si es posa un govern alternatiu, un bon candidat seria Mohammed Dahlan, un personatge curiós i molt controvertit que viu a l'exili dels Emirats. Dahlan ja va manar a la Franja amb el vistiplau d'Israel, de fet, amb el suport d'Israel, fins que Hamàs va donar el cop de timó i va prendre el control el 2007.

Eugeni García Gascón és periodista i va ser corresponsal al Pròxim Orient més de 20 anys