El setge total sobre Gaza posa Egipte contra les cordes

El CaireCentenars de milers de persones han continuat fugint durant el cap de setmana cap a les províncies de Khan Iunis i Rafah, al sud de Gaza, després que l’exèrcit israelià ordenés als més d’un milió de palestins de la meitat nord de la Franja que abandonin la zona en qüestió d’hores, mentre creix la por a una invasió terrestre de l’enclavament. L’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) estima que durant l’última setmana prop d’un milió de persones s’han vist forçades a desplaçar-se cap a les zones meridionals de Gaza, que estan abarrotades, a causa dels intensos bombardejos i el setge d’Israel.

La creixent aglomeració al sud de Gaza està alhora incrementant la pressió sobre el pas fronterer de Rafah, que connecta la Franja amb Egipte i és l’única via d’entrada i sortida de l’enclavament palestí que no controla Israel. Aquest pas, però, ha romàs tancat des de dimarts, segons l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), perquè el costat palestí del pas va ser bombardejat tres vegades per l’aviació israeliana a principis de la setmana passada. El ministeri d’Exteriors egipci assegura que el Caire no ha ordenat tancar-lo en cap moment, però ha reconegut que els danys provocats a la infraestructura de la terminal palestina han obligat a interrompre’n el funcionament.

Davant d’aquesta situació, Egipte està pressionant per obrir un corredor humanitari per enviar ajuda a Gaza a través de Rafah, en un intent d’alleujar la catastròfica situació humanitària a la Franja i evitar un desplaçament forçat i massiu de civils palestins al seu costat de la frontera, a la península del Sinaí. Amb aquesta idea al cap, el Caire ha designat l’aeroport d’Al-Arish, a 50 quilòmetres de Rafah, per rebre subministraments internacionals d’ajuda humanitària, que ja han enviat països com Jordània i Turquia i organitzacions com la Mitja Lluna Roja i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De moment, però, Israel no ha ofert les garanties de seguretat necessàries per executar el pla.

Un tema espinós

La sortida de civils a través de Rafah, en canvi, representa un tema més espinós. Per ara, els Estats Units estan negociant per garantir la sortida dels seus ciutadans, i han indicat que aquells que ho creguin segur es dirigeixin a Rafah per una possible obertura temporal del pas fronterer, que, si es produís, encara no queda clar si beneficiaria la resta d’estrangers a la Franja i persones amb doble nacionalitat. Fins ara, però, les autoritats egípcies s’han negat a permetre que els ciutadans nord-americans abandonin Gaza per Rafah mentre no hi hagi un acord per obrir el corredor d’ajuda humanitària, segons han dit fonts al pas de la Fundació Sinaí per als Drets Humans. S’espera que la visita al Caire del secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, diumenge ajudi a desencallar la situació.

Paral·lelament, Washington ha assegurat al llarg de l’última setmana que està negociant amb Israel i Egipte obrir un pas segur perquè civils palestins de Gaza puguin sortir de la Franja. Egipte, però, s’hi ha mostrat fins ara públicament en contra, en línia amb la seva posició històrica sobre aquesta qüestió, ja que nota que si accepta un desplaçament forçat i massiu de palestins de la Franja soscavaria les seves opcions d’establir un estat, i perquè Israel, com a poder ocupant, és responsable de les necessitats bàsiques de la gent de Gaza. A més, encara que l’exèrcit egipci hagi reafirmat, en gran manera, el control sobre el Sinaí en els últims tres anys, el nord de la península ha estat des del 2011 un niu d’inseguretat i una zona de guerra entre l’estat i la branca local de l’Estat Islàmic, per la qual cosa es tem que un moviment massiu de persones pugui comprometre-hi la situació de seguretat.

Pressió occidental

Molts ciutadans de Gaza, alhora, són descendents dels més de 700.000 refugiats palestins que van ser expulsats de la seva terra per milícies sionistes i després l’exèrcit de l’aleshores recentment fundat Estat d’Israel, sobretot el 1948. Ara hi ha la por que el desplaçament forçat i massiu de ciutadans de Gaza cap al sud de la Franja, o fins i tot a Egipte, suposi un nou desterrament i que mai no puguin tornar a casa si opten per marxar.

Tot i que públicament el Caire ha rebutjat aquesta possibilitat, el mitjà egipci independent Mada Masr ha informat, citant prop d’una desena de fonts coneixedores de la negociació, que Egipte es troba sota pressió per part de diversos països occidentals per acceptar al Sinaí un gran nombre de palestins desplaçats a la força de Gaza. A canvi, el país, que passa una profunda crisi econòmica, rebria importants concessions econòmiques.