Gir copernicà en el si de Hamàs

L'atac del 7 d'octubre representa un gir copernicà en l'evolució de l'organització que va ser fundada a Gaza als anys vuitanta, coincidint amb l'esclat de la Primera Intifada o rebel·lió popular contra l'ocupació, i que dissabte va traspassar totes les línies vermelles d'Israel.

Hamàs va néixer a l'abric de les autoritats israelianes del moment. El líder laborista Shimon Peres va reunir-se amb alguns dels responsables de l'organització perquè pensava que anul·laria la resistència armada de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP). Peres creia que Hamàs només estava interessada a practicar la religió i no la política, i encara menys la resistència armada, de manera que convenia mantenir una bona relació amb els islamistes, perquè segurament la nova situació abocaria a una lluita intestina en el món palestí i neutralitzaria l'OAP.

Després d'un breu període desconcertant, Hamàs va prendre el camí del combat contra l'ocupació, i aviat va comptar amb un nombre gens petit de milicians més dedicats a la seva feina que els milicians de l'OAP, perquè la religió va actuar com un component més reactiu que el laïcisme teòric de les altres formacions de la resistència.

És curiós que el mateix error de Shimon Peres l'hagi comès l'actual primer ministre, Benjamin Netanyahu. Alguns polítics de l'oposició i periodistes liberals acusen Netanyahu d'haver reforçat l'organització fonamentalista justament en detriment de l'OAP, amb l'objectiu de demostrar al món que els palestins no estan interessats en la pau.

La política israeliana ha conduït a un descrèdit pràcticament total de l'OAP i del seu líder, Mahmud Abbas. Els sondejos que es fan als territoris ocupats invariablement atorguen la victòria a Hamàs, tant a la franja de Gaza com a Cisjordània. Els palestins del carrer entenen que Abbas és una emanació i una marioneta de l'estat d'Israel que només vol mantenir l'ocupació i permetre que les colònies jueves de Cisjordània continuïn creixent any rere any.

És per aquesta vinculació amb Israel que el president Abbas no ha volgut mai convocar eleccions. Les últimes, celebrades fa més de tres lustres, les va guanyar Hamàs als dos territoris palestins d'una manera clara i neta. Malgrat això, i com que no li permetien governar, Hamàs va donar un cop d'estat a la Franja. Abbas va mantenir-se al poder a Cisjordània amb l'ajuda d'Israel tot i haver perdut les eleccions.

Els atacs indiscriminats d'Israel contra la Franja aquests dies tindran sens dubte alguna repercussió que serà important per a Hamàs, però com que l'operació continua i no sabem on conduirà, no es pot establir l'abast què tindrà. La seva empremta només la coneixerem en el futur, quan acabi l'ofensiva militar o fins i tot encara més tard.

Una situació que no s'esperava ni Hamàs

El que està clar és que l'atac donarà a Hamàs més credibilitat i prestigi entre els palestins de la Franja i de Cisjordània. Una operació d'aquesta mena no l'esperava ni Hamàs. Un dels seus dirigents ha dit que la incursió del 7 d'octubre estava planificada com una operació molt més modesta i no van preveure les conseqüències que ha tingut finalment. El mateix dirigent va afegir que el col·lapse i la paràlisi de l'exèrcit israelià durant moltes hores va ser una sorpresa per a la seva organització.

Si Hamàs sobreviviu a la franja de Gaza amb el seu nom i la seva estructura, encara que sigui més o menys modificada, serà també una sorpresa. Però s'ha de dubtar que algun dia Israel li permeti participar en algunes eleccions palestines. En qualsevol cas, sempre hi haurà una força política religiosa entre els palestins, tingui el nom i la signatura que tingui, i sempre tindrà més prestigi que les formacions laiques perquè Israel ha destruït la credibilitat dels partits seculars.

Al novembre, el president Mahmud Abbas complirà 88 anys. No pot durar gaire més al poder, malgrat que de moment no ha fet cap indicació que vulgui dimitir. La seva prolongada etapa al poder ha coincidit àmpliament amb la de Netanyahu. Netanyahu l'ha mantingut al cim perquè ha estat fent la feina bruta que li demanava.

Quan Abbas desaparegui es crearà un moment molt delicat. Israel no permetrà que Hamàs arribi al poder, bé mitjançant les urnes o bé mitjançant la força. De fet, és possible que llavors Hamàs ja no existeixi tal com l'hem conegut, però necessàriament hi haurà una formació islamista entre els palestins, una formació què en el seu moment va consolidar Shimon Peres i més recentment Netanyahu.

Eugeni García Gascón és periodista i va ser corresponsal al Pròxim Orient durant més de vint anys