Protestes a Teheran vistes des d’Israel
És interessant seguir la crisi de l'Iran a través dels mitjans israelians. La guerra recent que va implicar directament els dos països el juny passat no va resoldre l’enfrontament total entre sionisme i xiisme, que dura dècades. I ara la coincidència amb la crisi a Veneçuela afegeix un xic d’interès addicional al que està passant.
Les imatges i comentaris que transmeten les televisions hebrees són sovint curiosos. En una gran concentració d’opositors al règim de Teheran que aquesta setmana s’ha celebrat a París, els manifestants portaven un munt de banderes iranianes, però també hi havia banderes israelianes de dimensions considerables. L’aliança entre l'oposició iraniana i el sionisme és evident.
Les activitats israelianes a l’Iran són intenses i no són cap novetat. Els dirigents israelians presumeixen de saber el que passa a l’Iran en temps real, i les declaracions de ministres israelians, sempre tan proclius a expressar-se, no acostumen a faltar. Estranyament aquests últims deu dies tots els ministres han estat callats. Cap comentari sobre la situació. Només Netanyahu ha parlat, i d’una manera limitada.
Els diaris de Tel-Aviv diuen que el ministeri de Defensa ha demanat als ministres que no facin declaracions sobre l’Iran, perquè les seves paraules serveixen al règim de Teheran. Els iranians acusen els Estats Units, el gran Satan, i Israel, el petit Satan (encara que de vegades és a l’inrevés), de desestabilitzar l’Iran permanentment, i les declaracions del govern de Benjamin Netanyahu reforcen aquestes condemnes i permeten a Teheran dir que les protestes són organitzades per Israel i els EUA.
Beni Sabti és un jueu mediàtic originari de l’Iran que treballa en un dels centres d’estudis estratègics que proliferen a Israel, en aquest cas els “estudis” són sobre l’Iran. L’altre dia, aquest militar de carrera va fer el següent comentari: "Durant la revolució islàmica del 1979, moltes dones sense vel van sortir al carrer en suport dels islamistes; en canvi, ara veiem als carrers de les ciutats iranianes dones amb vel protestant contra el règim".
El motiu de les protestes
La major part dels experts israelians que segueixen la situació a l’Iran coincideixen a assenyalar que si no s’incrementen substancialment les protestes, el règim no caurà. Els experts diuen que el règim sovint dona a entendre equívocament que les protestes són econòmiques, però encara que l’economia és fonamental, els manifestants criden consignes polítiques contra el règim.
Criden consignes a favor del xa, que viu a Washington, consignes contra els palestins i contra el Hezbol·là libanès, i naturalment contra els màxims responsables del règim. No es pot dir que totes aquestes consignes siguin de caràcter econòmic. Les consignes contra els palestins també expliquen, almenys en part, que a Europa els manifestants contra el règim tinguin banderes israelianes.
En funció de com evolucioni la crisi, veurem conseqüències en una direcció o l'altra. Les consideracions del règim poden canviar inesperadament. Un escenari possible és que el règim perdi la paciència. Fins ara el règim ha reconegut tímidament algunes demandes econòmiques de les protestes, i no està reprimint els manifestants amb una gran violència. Malgrat que hi ha més de vint morts, el govern ha ordenat que només es reprimeixin les manifestacions violentes.
Però el règim podria perdre la paciència i ser més violent. Llavors hi hauria dos escenaris possibles: els manifestants es retirarien dels carrers, almenys temporalment, o les protestes s’incrementarien i el règim faria servir més violència. En qualsevol cas, el futur és incert, i més després del missatge enviat amb la intervenció estatunidenca a Veneçuela.
